Girona, transparència i cofoisme

Fa uns dies l’Ajuntament de Girona feia bandera que havia assolit la puntuació del 100% de transparència que atorga l’Organització Transparència Internacional d’Espanya. És innegable que l’Ajuntament ha fet passes endavant en l’exercici de la transparència els últims anys i per això ha millorat la seva posició en aquest índex. I en aquest sentit, l’oposició hem de fer un reconeixement a la tasca feta. Les lleis aprovades a nivell supramunicipal, algunes iniciatives de tots els grups municipals de la ciutat i la perseverança dels tècnics han afavorit el consistori en l’àmbit de la transparència. Ara bé, des del meu punt de vista, l’Ajuntament de Girona no pot prendre una actitud de cofoisme com la que hem pogut percebre aquests últims dies per part de la sociovergència. M’explico.

L’organisme que ha puntuat l’Ajuntament utilitza com a indicadors l’accés el dret a la informació, la participació ciutadana o la transparència econòmica i financera entre d’altres. I clar, no m’ha estat gaire difícil mirar el funcionament del consistori i trobar exemples que mostren una necessitat clara de millora. I ho dic sense desmerèixer la tasca de l’organisme, reconegut per la seva trajectòria, sinó precisament per marcar reptes que tenim, elements que la sociovergència podria haver desenvolupat per millorar la transparència de l’Ajuntament i ha preferit guardar al calaix. L’últim exemple és de fa pocs dies i té a veure amb l’accés a la informació de la ciutadania. Segons l’organisme de transparència de la Generalitat, la GAIP, l’Auditori de Girona, vinculat a l’Ajuntament, s’ha negat a donar les auditories financeres del 2015 i 2016 a una ciutadana tal i com marca la llei i, a més a més, no ha respost les peticions dels òrgans públics de transparència catalans. I el que és pitjor: tres setmanes després ningú ha donat encara cap explicació.

Però aquest no és l’únic element que podem posar sobre la taula. Així, si parlem sobre la transparència econòmica i financera, veurem que la regidora convergent Maria Àngels Planas ha passat considerablement de la moció que vam aprovar el 2015, amb el seu vot a favor, sobre els pressupostos i la transparència. Així, malgrat s’ha anat convocant la Comissió Mixta, les audiències públiques per explicar els comptes municipals s’han deixat de fer, els pressupostos no s’han penjat mai en format obert i editable i no s’ha convocat mai la jornada de treball per desenvolupar amb experiències d’altres indrets la transparència econòmica i la participació en l’economia comuna de la ciutat. I no s’acaba aquí.

Per exemple, podem comptar per desenes les vegades que veïns i veïnes ens han explicat que les seves preguntes i peticions a la bústia d’avisos electrònica del web de l’Ajuntament no havien estat respostes. O podem observar com les polítiques de participació ciutadana i, per tant, d’intercanvi d’informació institució i carrer, brillen per la seva absència. Algú recorda gaire res participatiu i col•lectiu que hagi fet la sociovergència a la ciutat des d’aquells pressupostos participats de fa 5 anys? Boleta del desert. És així. Només cal repassar hemeroteca i rodes de premsa i cau pel seu propi pes. El dit de Puigdemont, Ballesta i Madrenas ordena i tothom ha d’acatar. Quina gràcia, no? Bé, ja ho veieu, el camí és llarg i les necessitats múltiples. Com deia al principi, avui estem millor que el 2011 – greu seria no estar-hi – però pel camí anem perdent oportunitats. I el que és més greu és que no hi ha voluntat per no perdre-les. Tan sols cofoisme.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s