El referèndum i els regidors gironins

El Govern de la Generalitat ha anunciat que organitzarà el referèndum d’autodeterminació de Catalunya el diumenge 1 d’octubre. L’anunci l’ha fet un exalcalde de Girona, Carles Puigdemont, i, des del primer moment ha comptat amb el suport d’una majoria àmplia dels grups municipals a l’Ajuntament. De fet, és lògic si tenim en compte a les eleccions municipals els partits que ens vam presentar donant suport explícitament a un referèndum vam obtenir més del 70 per cent dels vots a la ciutat. Una xifra que s’enfila a més del 80 per cent si hi sumem un PSC que a la ciutat afirma que no s’oposa a aquest mecanisme democràtic malgrat no sigui el seu preferit. És a dir: tan sols un 15 per cent de l’electorat gironí va rebutjar sense matisos el referèndum a les eleccions municipals del 2015. Les coses clares.

Girona viu amb normalitat aquest fet. Es coneix a si mateixa i tothom té acceptat que serem pal de paller, com a capital que som, del referèndum de l’1 d’octubre. Parlo del carrer, de la fermesa, la confiança i el convenciment. A la institució les coses van un pèl més lentes. L’alcaldessa, i això és bo, s’ha compromès del dret i del revés amb aquest referèndum. També ho hem fet sense fissures la CUP-Crida per Girona i ERC-MÉS. Ara bé, des del món cupaire trobem a faltar un lideratge més clar, una transmissió d’informació constant als treballadors públics, una empara de tots els actes que es fan i es desfan al voltant del referèndum no pas a través de subterfugis i un marcar pautes des del món local sobre com podem ajudar a garantir el referèndum. Quants actes ha fet per explicar el referèndum, per exemple? Lideratge també vol dir això, alcaldessa. I li hem vist fer ben poc en aquest àmbit.

Així doncs, no compartim la seva actitud passiva però entenem que això depèn de com cadascú concep el rol d’alcaldessa. Tanmateix sí que hi ha un element que a nosaltres ens sembla especialment greu en el moment en què som. I és que els gironins i les gironines vam votar i decidir que hi haguessin 18 regidors/es compromesos amb la independència (10 CiU, 4 ERC-MÉS, 4 CUP-Crida per Girona) però ara mateix només som 17 aquells que complim amb el compromís. Hi ha un regidor de CiU, Cristòbal Sanchez, que sempre que hem votat donar suport explícit i amb totes les conseqüències al “Procés” s’ha absentat de la votació. I ho ha fet sense donar mai cap explicació. Amb silenci i sense afrontar el debat polític ni posant la veritat per davant com ha fet cadascun dels vint-i-quatre regidors restants. De fet, els únics tres dies que no ha participat del ple totalment o parcial han sigut el 16 de novembre de 2015 (Suport a la Declaració del 9N del Parlament), el 14 de novembre de 2016 (Suport a engegar un Procés Constituent català) i 10 de juliol de 2017 (Desestimar moció del PP contra el referèndum). En cap dels tres casos el regidor ha donat cap explicació. Exigència mínima de qualsevol representant públic.

 

Per tant, a Girona no només tenim el PSC gestionant la policia local en moments com els que vivim sinó que un dels regidors que es va comprometre explícitament a defensar la independència del país no està complint amb allò acordat. És així. Ara fa uns dies el President Puigdemont feia canvis a l’executiu per garantir el referèndum. Un referèndum que tindrà un pes especial als municipis que, si el SÍ guanya, hauran de començar a aplicar-ne els resultats el mateix dia 2 d’octubre. I per fer-ho els calen persones que no dubtin i que posin tot el seu interès en construir la República Catalana. I no perquè ho digui la CUP sinó perquè aquest era i és el seu compromís amb els gironins i girorines. Tothom té dret a preferir el sofà de casa. I tant. Però llavors el que li pertoca fer, per coherència, és cedir pas a un regidor que, com els 17 restants, tingui un compromís inequívoc amb allò que ha determinat el poble català i el seu Parlament. I si això no passa, Marta Madrenas hauria de plantejar un relleu. Amb tota la normalitat del món i correcció. Amb la mateixa amb què tots plegats ens hem compromès a portar el nostre país a la llera de la llibertat.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “El referèndum i els regidors gironins

  1. “En todas partes cuecen habas, y en mi casa calderadas”. Tothom, qui més o menys, té a ca seva brosa per escombrar, esquena per lliurar-se de pesades carregues o gripaus per empassar-se. A totes les cases. Fins i tot a les que s’anomenen anticapitalistes i tenen varies propietats immobiliaries…

    Atentament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s