Una policia de totes i tots

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari sobre organismes de seguretat i oficines d’atenció a les víctimes promogut pel projecte Divercity, preventing and combating homo and transphobia in small and mèdium cities across Europe. Vam poder conèixer els principals resultats del projecte Divercity, un projecte de recerca però també d’intervenció i millora de la situació de les persones LGTBI. Les dades exposades sobre l’abast i com es concreta la LGTBIfòbia en ciutats com Girona són esfereïdores. L’exemple més evident és que el 100% de les persones LGTBI entrevistades manifestaven haver patit algun tipus de discriminació, però també alguns fragments de les entrevistes realitzades eren ben significatius. Sens dubte, uns i altres són arguments de pes per destinar recursos i esforços a frenar tot tipus de discriminacions i agressions que encara avui pateixen les persones LGTBI.

IMG_0669

Això ho tenen clar a Fuenlabrada i per això ja fa temps van fer una aposta clara en aquest sentit des del cos de Policia Local i a través de l’Oficina d’atenció a la Víctima, dos experiències admirables que vam poder conèixer en el seminari. L’Equip per a la gestió policial de la diversitat es va crear el 2008 i des de llavors ha fet una bona colla de campanyes i ha consolidat el seu paper en el si de la policia però també com a referent per a tota la ciutadania. Són diversos els premis i reconeixements que ha obtingut pel seu abordatge de la diversitat. Formació gratuïta per facilitar que dones i persones d’origen immigrant entressin al cos policial fent-lo més divers i representatiu de la realitat del municipi, la seva participació a la marxa per l’alliberament LGTBI del municipi, el contacte continuat amb entitats de diversitat funcional, col·lectius d’origen immigrat, entitats LGTBI…, missatges públics amb llengua de signes fets per un policia que la parla o la recent campanya contra el racisme amb accions com aquest vídeo, són alguns exemples d’aquesta aposta. Una aposta que no es redueix a aquest equip sinó que implica tot el cos d’agents i, per tant, no deixa de ser un intent de promoure un model policial molt diferent de la majoria que coneixem, centrat en la prevenció i la proximitat més que no pas en la repressió. Aquesta és també l’aposta que fèiem com a CUP-Crida per Girona en el nostre programa electoral, quan proposàvem convertir l’actual Policia Municipal en un cos municipal d’Assistència, Seguretat i Informació, un cos desmilitaritzat, descentralitzat i en coordinació amb totes les àrees del consistori i on predomini la funció preventiva i el treball per superar les problemàtiques que generen inseguretat.

El Servei d’atenció a la víctima de Fuenlabrada és una peça clau d’aquest model policial de proximitat, sobretot per la col·laboració estreta amb l’Equip per a la gestió policial de la diversitat. Aquest servei depèn, com la Policia Local, de l’àrea de seguretat però està gestionat per advocades i psicòlogues no policies, totes amb formació forense especialitzada. L’enfocament que li donen és realment interessant, crec que fins i tot similar al que es dona aquí des del SIAD a les víctimes de violència de gènere. El servei de Fuenlabrada, però, atén víctimes de qualsevol tipus de delictes, posant-les al centre de la seva actuació i amb l’objectiu de la desvictimització, és a dir de facilitar i acompanyar el procés de recuperació i reparació del dany, passi aquest o no per la denúncia. La mateixa representant del servei que ens n’explicava el funcionament, posava èmfasi en la importància que tot i coordinar-se i treballar colze a colze amb la policia, els membres del servei no fossin policies ni depenguessin d’aquests, aquest apareixia com un element clau de cara a les víctimes però també entenia que els donava una llibertat com a professionals que altrament no haurien tingut. També a Girona tenim una oficina d’atenció a la víctima, a la seu de la Policia Local i gestionada per policies que inclou entre d’altres el servei de mediació de conflictes. Alguns dels policies que en formen part també van assistir al seminari però la sensació amb què ens vam quedar molts és els costa acceptar fórmules com les de Fuenlabrada. Costi o no crec que valdria la pena conèixer de més a prop les experiències que vam conèixer i començar a replantejar també a Girona el model policial.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s