Plaques franquistes a Girona

Ara fa una setmana el Parlament de Catalunya – sorprenentment per unanimitat – anul•lava les sentències dels més de 63.000 judicis polítics que va fer el Franquisme al nostre país. Un acte simbòlic perquè encara no som un Estat sobirà però un gest d’allò més transcendent tant pels familiars de les víctimes, que encara avui viuen amb part del cos encongit, com pel relat al voltant de la República que volem constituir en un futur proper. És doncs alhora una projecció simbòlica del camí que volem recórrer de forma col•lectiva i una abraçada a tots els familiars que han passat per processos indecents a causa de la dictadura franquista. Ho constatava aquesta setmana en una trobada amb l’Eugènia, néta de l’exalcalde de Llagostera afusellat pel règim, que m’explicava amb emoció la jornada al Parlament d’ara fa uns dies.

És precisament en aquest marc que la CUP-Crida per Girona hem presentat una moció al ple de dilluns perquè l’Ajuntament retiri d’una vegada per totes la simbologia franquista que queda als carrers de la ciutat. Una iniciativa que la mateixa Assemblea de Joves del Gironès porta reclamant des de fa uns mesos a través d’una campanya al carrer que ha servit per retirar desenes de plaques però no per acabar amb el conjunt de la simbologia. N’hi ha molta. Ara que fa 40 anys del que alguns han anomenat les primeres eleccions democràtiques malgrat ni tan sols tots els partits estaven legalitzats, ha arribat el moment d’acabar amb el silenci que es va imposar a la Transició. Ja no tenim por sinó ganes de democratitzar els carrers, de fer desaparèixer el record de la impunitat del Feixisme a casa nostra. I aquí, com la setmana passada al Parlament, hi hauríem de ser tots els grups municipals. Sense excusa.

Aquest és un acord de ciutat, promogut per entitats i defensat per molts. Com, properament, haurem d’aconseguir obrir la fossa del cementiri de Girona on hi resten més de 500 persones enterrades sense que les famílies n’hagin pogut recuperar mai les restes. Fer-ho com es preveu en la legislació recent catalana. Diumenge no érem pocs els que ens vam emocionar amb les imatges d’Ascensión Mendieta, de 91 anys, enterrant el seu pare, afusellat pel Feixisme i deixat en una fossa comuna de Guadalajara ara fa 78 anys. Un acte que s’ha pogut fer gràcies a la justícia argentina. No pas a l’espanyola. Aquesta és la realitat de la Memòria Històrica. Una realitat silenciada i amb desenes de milers de persones afectades i menystingudes massa sovint per les administracions públiques que han preferit mirar cap a un altre costat. Girona no és a la cua, evidentment. Però tampoc lidera com voldríem si hem de fer cas a allò de “ciutat de primera”.

Toca posar Girona al mapa de la Memòria Històrica: retirar els vestigis franquistes que encara queden, formular una proposta integral sobre la Memòria del Cop d’Estat, la Guerra i els 40 anys de dictadura que sigui visible i palpable a carrers i places de la ciutat. I cal també que ara que anem de camí de construcció de quelcom nou deixem a lloc allò que ve del passat i va quedar a mitges. Deixar-ho llest per tot el que hagi de venir. En clau de memòria. En clau democràtica. En clau que obri tots els panys.

Anuncis

2 pensaments sobre “Plaques franquistes a Girona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s