Dissabte farà dos anys que assumia el càrrec de primer diputat de la CUP a la Diputació de Girona. Des de llavors n’han passat unes quantes. Setmanes d’adaptació, d’estranyesa i de descobriment. Setmanes en què la vella guàrdia ha volgut apuntar-nos pel sol fet de ser diferents, de no combregar amb rodes de molí, de no acceptar el joc del règim. Les seves entrades, vicis i viatges. Setmanes, quasi totes, de feina, transparència i gir en la cultura política d’una institució que continua segrestada per les velles pràctiques i la repartidora de les subvencions. Dos anys que m’han servit per aprendre molt, a caminar, a trepitjar terra ferma però també a comprovar que quan es diu la veritat, s’explica el que es veu i situes el debat polític allà on ells voldrien silenci sempre s’avança. De la seva foscor a la nostra transparència, el resultat és sempre positiu. Mirar endavant i prémer l’accelerador per molt feixuc que sigui i la sensació de xocar contra un mur sigui constant.
En aquests dos anys hem revisat 900 decrets, hem entrat més de 200 preguntes a registre sobre temàtiques diverses, hem estudiat el Cas Manga, l’afer de corrupció més important descobert fins ara a les Comarques Gironines, del qual en som acusació popular als jutjats i hem més que doblat la durada dels plens fins a una mitjana d’una hora i mitja per sessió. I no pas per parlar de palla sinó per debatre sobre el fons de les qüestions. Si més no, per la nostra part. S’han retirat les medalles d’honor als franquistes que encara les tenien i que els respectius Governs s’havien oblidat de retirar. Hem vinculat la institució amb la Banca Ètica, la lluita contra la violència masclista o la lluita pel territori amb diverses mocions a les quals hem aconseguit sumar la resta de grups. Hem reiterat dia sí i dia també que ja n’hi ha prou de discrecionalitat i repartidora, que el que necessitem és que les institucions supramunicipals ofereixin serveis de forma directa a pobles i viles. Hem explicat despeses excessives del Patronat de Turisme com ara el pagament de les maquetes del projecte privat del Bulli amb diners de tots i totes i hem denunciat com l’aigua de la Costa Brava s’estava gestionant de forma deficient. Tant és així que aquest 2017 el Consorci de la Costa Brava ha canviat la gerència. Res passa mai perquè sí.
I de fons, una premissa: no hem vingut aquí per ser comparsa del poder sinó per aprofitar l’oportunitat i explicar allò que sempre havia quedat en un calaix, estar a sobre de les polítiques del Govern del PDECAT per fer una oposició valenta, una acció desconeguda a l’ens provincial fins l’any 2015, i, finalment, per mostrar que hi ha altres maneres d’entendre les polítiques supramunicipals d’aquelles que hem heretat de temps foscos. Ho hem aconseguit? Humilment diria que encara no. Que som pocs, que res és igual que abans d’aquell 1 de juliol però que encara som lluny dels nostres objectius polítics. De moment, podem dir que hi treballem, que hem aconseguit petites victòries i que, segurament, mentre la CUP sigui en aquests espais, amb ulls, orelles, mans, confiança i perseverança tot serà diferent a allò que van dissenyar a la penombra de les diputacions.
Aquestes són les motivacions que ens porten a seguir alçats i convençuts per aquests dos anys que queden. La nostra és avui una taula plena de papers, deures i reptes. En som conscients i assumim el que ens pertoca. Mentrestant, però, vull aprofitar aquest equador calorós de finals de juny per agrair a totes aquelles persones, cupaires o no, conegudes o desconegudes, que en algun moment d’aquests més de 700 dies us heu apropat a mi o a algú de la CUP per expressar-li el suport a la tasca que estem desenvolupant dins d’aquestes parets gruixudes, opaques, fredes i allunyades de la realitat del dia a dia de la gent. Sense vosaltres tot hagués estat molt més complicat. Sou el bressol del canvi.
[es]Crits per Girona 