Amb turistes o dels turistes

Dijous passat unes 50 persones van participar de la taula rodona sobre els apartaments turístics que organitzàvem com a CUP-Crida per Girona a la Plaça Sant Pere. Si n’hagués de treure una conclusió seria la disjuntiva clara que es presentava en el debat i que els presents consideràvem com la cruïlla on es troba el Barri Vell de Girona: Volem que aquest sigui un espai amb turistes, els que allà érem així ho desitgem, o un espai dels turistes com cada vegada més gent percep que l’equip de Govern està dissenyant pel present i el futur d’aquest nucli patrimonial, social i cultural?

I si faig aquesta afirmació no és només per l’acte sinó perquè des de dijous a la tarda a diumenge diverses persones, totes elles residents al Barri Vell, em van explicar diverses experiències de l’última setmana que així ho constaten. Dones grans que baixen a comprar el pa un dissabte al matí ben atabalades davant l’excés de curses i grups de ciclistes, turistes tots ells, que dificulten la mobilitat a peu de la gent gran. Mares de criatures que no poden accedir un dijous al vespre al seu pis de la part alta del barri perquè hi ha una cursa que ni tan sols ha estat senyalitzada prèviament i es veu obligada a donar vint voltes o un concert d’aniversari de seixanta anys d’un dels bars més emblemàtics de la ciutat, l’ARC, on alguns hi havíem arribat a fer assemblees, que ha de començar una hora més tard per la mateixa cursa pensada pel divertimento turístic. A això que cal sumar-hi la interpretació popular de la nova taxa d’aparcament de la Copa que es basa en què està pensada més en clau turística que no pas veïnal. Un exemple més. I tot en set dies.

Tot això passava la mateixa setmana que gràcies a l’acte de la CUP la professora de la Universitat de Girona, Isabel Salamaña, feia públics els resultats dels seus estudis sobre apartaments turístics. Unes dades que no poden deixar a ningú indiferent. Per exemple, a finals de maig els apartaments turístics legalitzats ja superaven els 400 a Girona, prop de 300 dels quals se situen al Barri Vell, un 12 per cent del total d’habitatges que hi ha al nucli històric de la ciutat. Al 2013 la xifra d’apartaments turístics legals a la ciutat era 31. És a dir, en quatre anys, hem multiplicat per 13 els pisos de la ciutat destinats a aquest negoci. De fet, hi ha algunes places o carrers al Barri Vell la situació és d’allò més extrema. Per exemple, només a la zona de la Rambla i la Plaça del Vi hi ha 88 apartaments turístics. Aviat és dit. Unes dades a les qual cal sumar-hi que prop de la meitat d’habitatges de lloguer al Barri Vell gironí ha desaparegut en el mateix període també a causa dels apartaments turístics.

Dades i percepcions diàries de veïns i veïnes que l’equip de govern coneix de carrer però sobre les quals ha decidit no actuar. Seguint l’estratègia del deixar fer, el mercat del turisme va prenent la ciutat dia rere dia i el desequilibri amb el veïnat es fa més evident. I no és una sensació partidista ni cupaire sinó quelcom generalitzat i avalat per les estadístiques. A poc a poc passem de la ciutat amb turistes a la ciutat, o una part d’ella, dels turistes. I sí, no és arreu però estem parlant d’una àrea central en l’imaginari de tots i totes. Un barri que no podem deixar fondre’s en la gentrificació si no volem fondre la ciutat sencera. Tot evoluciona, i cal que ho faci, però cal també que ho fem no a través del monopoli turístic que, de passada, ha fet incrementar considerablement el preu de l’habitatge a tot Girona. Toca prendre partit. Fer veure que no passa res, com fan Madrenas, Plana i Paneque, és també prendre partit. I més concretament, únicament per la ciutat dels turistes. Així no.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Un pensament sobre “Amb turistes o dels turistes

  1. Caldrià, també, fer pedagogía entre els mateixos gironins (els habitatges en lloger no són propietat dels “malvats” turistes). Alguna responsabilitat tenen els propietaris dels anomenats “apartaments turístics”; més responsabilitat que no pas els turistes, o en tot cas, no menor.
    El “mal” no cal buscar-lo a l'”exterior”: el podem trobar molt aprop nostre. Tal com diu l’apòstol Pau a Timoteu: “Perquè l’afany de diner és l’arrel de tots els mals” (1a carta a Timoteu, 6:10).

    Atentament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s