Pressupostos Participats. Autocrítica, autoquè?

Talment com qui no sap què vol dir fer autocrítica, ahir el govern es va dedicar a buscar culpables a fora per justificar la molt significativa baixada de la participació a les votacions dels pressupostos participats, que ha passat del 6,49% al 4,39% (només el 2013 i 2014 teníem xifres inferiors). La reunió de la comissió mixta va ser un continu de posar excuses i, a jutjar pel que recull la premsa, el mateix devia passar a la roda de premsa, prevista just després de la comissió i que, incomprensiblement, va  passar a fer-se a la tarda. De fet, potser no és tan casual, ja que amb això han aconseguit que no apareguin a cap diari versions crítiques dels veïns i  veïnes. Tot plegat indignant.

PressupostosParticipatsCap esment al comunicat d’una AAVV manifestant la manipulació de les propostes acordades en les assemblees veïnals, cap esment a les tensions creades entre veïns arran del funcionament d’aquest model, cap esment a la necessitat de fer una reflexió de fons del procés, cap esment al fet que tenim una àrea de participació amb poc personal i poc especialitzat (us imagineu una àrea d’urbanisme sense arquitectes?) i que canvia cada dos per tres, cap esment al fet que hi hagi una moció aprovada el 2015 i incomplerta que acorda fer una jornada per conèixer altres experiències i iniciar un procés de revisió dels pressupostos participats. En comptes d’això, la culpa és de les associacions de veïns que intenten assegurar que s’aprovin els projectes previstos i d’aquells que es dediquen a criticar que hi hagi massa projectes pendents de realitzar-se (mireu el mapa i jutgeu vosaltres mateixes). Autocrítica, autoquè?

Com si fos el dia de la marmota en la comissió mixta es comentava que els sobres enviats a les cases semblaven propaganda i la gent els llençava, que hi havia barris que presentaven un únic projecte o un conjunt que sumava la quantitat exacte de que es disposa, que cal fer pedagogia de la participació… Només cal revisar les actes de la comissió mixta des del 2013 per veure que aquestes crítiques ja es feien aleshores i de moment no ha canviat res i em sorprendria que ho fes un govern que no sap què vol dir fer autocrítica.

En qualsevol cas, al meu entendre el problema és de fons, és de no entendre què vol dir la participació. Així, per exemple, una de les propostes del govern citades ahir era obligar a que hi hagi competència. Escandalós. Així resulta que la clau de la participació és que es promogui la competència entre veïns i veïnes i així la gent anirà a votar per assegurar que s’arregla la vorera de sota casa enlloc de la de la del carrer de més avall. Aquest és el nivell i la idea del govern de com promoure la participació. Al mateix temps, avui al diari defensen l’exclusivitat d’un model que parteix de les propostes de la ciutadania però ningú reflexiona sobre el fet que la participació ciutadana en la primera fase, la de fer propostes i consensuar-les és mínima i ha disminuït any rere any. De la possibilitat de fer propostes pràcticament no se’n fa difusió, la presència a les assembles és baixíssima i l’experiència decepcionant per aquells i aquelles que hi assisteixen. Sobre això, però, que són els fonaments del procés, zero reflexions. Canviarem el sobre i alguns punts i comes del reglament, però els pressupostos participats continuaran essent un fracàs perquè la participació també requereix expertesa, reflexió continuada i sobretot voluntat política.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s