El joc del triler i el fracàs de l’Ermessenda

Som una bona colla les que ahir vam acabar el CEM indignades amb les conseqüències de la gestió del Departament del cas de la nova seu de l’Ermessenda, facilitades per la despreocupació i la inacció del govern sociovergent de l’Ajuntament de Girona. Els antecedents ja els hem explicat en diverses ocasions i el que és evident és que hi ha hagut una manca de planificació per part del Departament d’Educació que durant molts anys no ha afrontat com calia l’augment conegut (perquè ja s’havia donat a primària) de la demanda de places a secundària a la nostra ciutat. La manca d’una pressió real al departament per part de la regidoria d’educació va portar a la comunitat educativa agrupada en el MUCE a assumir el lideratge i proposar una moció per la creació d’un nou institut que va aprovar el ple de l’Ajuntament per unanimitat. Malgrat tot el departament va tirar pel dret i enlloc d’un nou institut va decidir fer una segona seu a l’Ermessenda, en barracons al costat de l’actual Bosc de la Pavordia. Tant des de l’oposició com des del MUCE ja vam vaticinar aleshores el fracàs de la proposta, feta a correcuita, comptant només amb el suport de la direcció de l’Ermessenda i d’esquenes a la comunitat educativa, sobretot de les principals escoles afectades.

Malauradament, els resultats ens han donat la raó, només 57 famílies han escollit en primera opció l’INS Ermessenda sense que es pugui omplir ni tan sols les línies de l’actual edifici. Els dubtes de les famílies són múltiples: com es coordinaran dos seus separades en més de 2 kilòmetres? Com es cohesionaran? Quines garanties tenim en relació a les noves instal·lacions? L’alumnat disposarà de gimnàs, laboratori o tot l’equipament informàtic necessari, per exemple? Com es resoldrà la distància amb la majoria de llars i la dificultat d’accés amb transport públic? Com s’ajustarà el projecte actual de l’Ermessenda a un nou equip de professorat i a la divisió en dues seus? Quines garanties tenim en relació a l’estabilitat i implicació del nou professorat? Podríem seguir llarga estona. El problema és, però, que tant si les preguntes són poques com moltes les respostes són 0. No s’ha donat cap resposta concreta, aclaridora o tranquil·litzadora a les famílies.

terrenysErmessenda

Podria ser una qüestió de mala planificació, però jo tendeixo a pensar que és un pas més en l’estudiada estratègia que els convergents van fer explícita des que van entrar el govern de la Generalitat d’afavorir la concertada a còpia de precaritzar i desprestigiar l’escola pública. Davant la precarització de la pública a còpia de retallades, la manca de respostes sobre la nova seu de l’Ermessenda i d’antecedents com el bony de la Salle que ja no s’haurien d’haver permès mai, algunes famílies fan opció concertada pensant que així asseguren el tret.  Ahir, no van tardar gens ahir els representants d’escoles concertades que a més discriminen per raó de sexe a esgrimir el dret a elecció de centre i a oferir-se a acollir aquest alumnat a còpia d’ampliar les seves ràtios (aquí és sens dubte on fan el negoci). Talment com el joc del triler. I és que la gestió del departament ens ha portat a aquest punt de difícil retorn en què unes famílies preocupades apostin per la defensa dels seus drets individuals oblidant els drets col·lectius que ens diuen que tothom té dret a una educació pública i de qualitat que faciliti la igualtat d’oportunitats. Fa temps que el departament d’educació ha oblidat que aquest és i ha de ser el seu principal objectiu i l’ha supeditat a tot d’altres interessos, per això tal com alertava un informe del síndic de greuges fem passos enrere en temes de segregació escolar i no aconseguim avançar en polítiques que frenin el fracàs escolar.

En definitiva, és absolutament comprensible la preocupació i l’ennuig de moltes famílies a qui se’ls assigna un centre envoltat de dubtes als quals no s’estan donant respostes. És hora, però, d’anar a la una exigint respostes i concrecions al departament i compromisos per dignificar aquesta nova seu de l’Ermessenda que ha començat amb mal peu. És hora d’exigir al departament que assumeixi la responsabilitat de fer una bona planificació que garanteixi la igualtat d’oportunitats i eviti crear dobles xarxes de centres que portin a augmentar la segregació ja existent a la nostra ciutat. I és hora que l’Ajuntament es posi al costat de la comunitat educativa amb aquestes exigències, o ho faci públicament i amb convenciment, no amb la boca petita ni cobrint-se les espatlles contínuament com fins ara. Si l’educació és una prioritat a la nostra ciutat, és hora que es noti.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

Un pensament sobre “El joc del triler i el fracàs de l’Ermessenda

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s