Girona i el futbol: reptes de primera

Els carrers de Girona van vibrar diumenge i dilluns com poques vegades abans. És el poder del futbol i sobretot de la identificació col·lectiva en un equip que aconsegueix èxits i que representa, si més no en els cànons de l’esport, la ciutat on vius. Del negoci del futbol se n’han escrit rius de tinta, de les seves perversions també. La majoria d’elles, certes. Una crítica necessària en temps de desigualtats, corrupcions i evasions d’impostos. De sous indecents, de pa i circ. Però això no treu que, d’alguna manera, la immensa majoria dels gironins i les gironines estem contents perquè el club de futbol masculí més important de la ciutat hagi arribat a la màxima categoria possible. Hi ha una alegria generalitzada i cal reconèixer el mèrit dels jugadors i l’equip tècnic que han excel·lit aquests últims mesos en el seu camp professional amb el nom de la ciutat al pit. L’enhorabona Girona Futbol Club. Sou de primera.

El que vindrà a partir d’ara és difícilment  imaginable per una ciutat que mai ha viscut una situació comparable. Un context en què la ciutat i el club se situen en l’elit d’un esport que, com dèiem, té llums i ombres i, per tant, conseqüències imprevisibles. Des del primer dia, des de la CUP-Crida per Girona hem cregut que havíem de ser al costat de les alegries, emocions i celebracions d’aquests dies perquè són col·lectives i ens interpel·len. Són de tots. O de molts, si ho preferiu. Ara bé, som plenament conscients que ‘La Liga’ és bàsicament un negoci de 20 societats anònimes esportives. Per tant, pensem que mentre és necessari que des de l’Ajuntament es mantingui tota la col·laboració a través  del conveni d’ús de l’estadi municipal de Montilivi amb el club veiem igualment imprescindible que no s’incrementi en cap euro l’aportació que fem amb els diners dels gironins i les gironines. El Girona Futbol Club ha de ser autosuficient per si mateix, i l’Ajuntament ha de prioritzar, en l’àmbit esportiu, aquelles polítiques que fomentin l’esport de base, el femení, l’estructuralment minoritzat, i el que compta amb persones discapacitades. Aquest és el mapa més lògic i nosaltres treballarem perquè sigui així.

A més a més, però, creiem que cal fer un pas més. El club ha dit que vol incrementar els seus lligams amb la ciutat i pensem que la ciutat ha de respondre amb cooperació i valentia. D’una banda, seria interessant que el club assumís un compromís amb valors dels quals en pogués ser un bon estàndard i representant allà on anés. Que el nom de Girona es lligués a idees de fons, de justícia, llibertat i igualtat. Valors de consens que fossin uns estendards de la projecció pública del club. Pensem, és clar, en la defensa de l’esport de base, la netedat del joc però també en definir-se clarament i activa com un club antifeixista, antisexista i antihomòfob, tres elements centrals lligats als drets humans que sovint hem vist escassejar dins el món del futbol masculí. Per què el club no es proposa incloure aquests elements en els seus estatuts, per exemple? I fer-ne bandera. Seria un pas endavant també davant els incidents que han protagonitzat grups feixistes aficionats al club els últims dies. Grups a qui se’ls ha de vetar l’accés al camp i sobre els quals els comandaments policials haurien de tenir una atenció especial i actuar. Seria dir: el futbol pot tenir un compromís amb l’entorn i aprofitar el seu potencial per deixar un món millor. Pensem també en la xarxa amb els barris, l’educació, la llengua, la difusió de la cultura o, fins i tot, el dret a decidir.

Girona viu dividida entre la il·lusió i una indiferència que va acompanyada d’un cert somriure murri dels que no poden amagar certa curiositat pel que vindrà a partir d’ara. El curs vinent serà especial a nivell esportiu per a la ciutat. També a nivell social. Esperem que no sigui únic i que es pugui repetir durant molts anys. Els desitjos són clars. Aquells que vibrem amb el futbol volem vibrar-hi més que mai amb els colors de la ciutat. Sens dubte. De la mateixa manera que molts compartim també que aquest fet no pot condicionar les polítiques públiques de la ciutat ni en l’àmbit de l’esport de base, on hi ha molt de camí per recórrer, ni en la resta del pressupost, on les prioritats haurien de ser unes altres. Deia Eduardo Galeano, un escriptor imprescindible amant del futbol, que “el joc s’ha convertit en un espectacle, amb pocs protagonistes i molts espectadors, futbol per mirar, i l’espectacle s’ha convertit en un dels negocis més lucratius, que no s’organitza per jugar sinó per impedir que es jugui”.  I a nosaltres, que som galeanistes per definició, ens agradaria que Girona pogués ajudar en un doble sentit a fer realitat els somnis del bo de Galeano: per un costat, a tornar una certa essència perduda en el joc del futbol i el seu significat social i per l’altre a tenir un entorn on, com deia ell, no només no molesti que la política sigui democràtica sinó que tampoc ho faci que ho sigui l’economia.  Visca (el) Girona!


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Advertisements

Un pensament sobre “Girona i el futbol: reptes de primera

  1. M’esperava aquest escrit. Me l’esperava perquè com a gironina celebro que el Girona hagi pujat a primera com a recompensa d’un esforç col.lectiu, però també perquè com a ciutadana em preocupa les despeses que ens puguin generar als ciutadans i els efectes col.laterals no desitjats.

    Els diners que les institucions gasten en el futbol de primera divisió no ha sigut mai un assumpte transparent. Només espero que els diners que hi destini l’Ajuntament o qualsevol institució o organisme públic (Diputació, Consell Comarcal del Gironès, etc.) sí que ho sigui i que no hi hagi un favoritisme major per aquest esport mentre n’hi ha un munt que no tenen ni la mateixa repercussió mediàtica, ni espònsors disposats a finançar-los.

    És molt fàcil allargar xecs o pagar factures (a costa d’altres partides), més complicat és fer un treball de fons per ajudar a trobar/captivar empreses que posin diners enlloc de fer-ho el consistori, però aquest, des del meu punt de vista, és el paper que més m’espero de l’Ajuntament. Les empreses privades són les que han de finançar mentre que l’Ajuntament el que ha de fer és negociar, fer d’enllaç, promocionar, assessorar, etc. I per això caldria tenir una regidoria especialitzada en esport, amb persones que tinguessin el perfil adequat (no només que fossin d’un partit, sinó experts) per fer-ho.

    Per això aprofito per dir que trobo molt greu que a Girona no hi hagi una Regidoria d’Esports, una ciutat amb bastants equipaments esportius municipals i d’associacions, amb equip de bàsquet, de futbol, amb una població de ciclistes d’arreu del món que resideixen part de l’any a la ciutat per entrenar-se… Com és? Potser seria hora (i no perquè el Girona estigui a primera, però tot i ajuda) que la Regidoria d’Educació es dediqués només a Educació (que dóna per molt i no està prou explotada) i es creés la d’Esports amb un/a Regidor/a expert en el món esportiu.

    I per últim. Han dit que a Girona es perdran places d’aparcament de la facultat de Montilivi. Primer efecte col.lateral negatiu. Els joves estudiants sense guanys i amb moltes despeses, estudien de dilluns a divendres 9 mesos l’any o 10. El futbol ocupa places 1 de cada 7 o 14 dies. Prou trist ha sigut saber que l’Ajuntament tornarà a lluitar perquè l’aparcament de la Copa sigui de pagament, com per sentir això.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s