Escamot Dixan: mai més sols

Per alguns, parlar de Dixan no és parlar únicament de detergent sinó també de repressió, impunitat de l’Estat i injustícia severa. Ho és des que a principis de segle el Govern del PP va decidir formar part de la coalició que atacava l’Iraq i va voler justificar-ho acusant sense fonaments a diverses persones musulmanes que vivien a les Comarques Gironines. La societat gironina organitzada al voltant de la Plataforma Aturem la Guerra va veure ràpidament que tot plegat era un muntatge de les clavegueres de l’Estat, avui ben florides i debatudes, per poder dir que calia anar a l’Iraq de vacances militars a costa de la vida de desenes de milers d’iraquians i iraquianes. L’imperialisme manava. Les excuses es feien necessàries i, com sempre, rebien els més febles, persones immigrades de l’Algèria decadent de finals de segle i arribades a Catalunya per treballar i tirar endavant amb una vida digna. Allò que volem exactament tots. Ni més ni menys.

Aquest cas, el de l’Escamot Dixan, va acabar amb diverses persones empresonades entre sis i dotze anys malgrat que les proves no existien. Ho reconeixia el mateix jutge que els va empresonar per primera vegada que, després de revisar tota la documentació, va concloure que no hi havia absolutament res. Però després, vingué l’11M, l’estrella repressora del jutge Garzón, la denúncia dels propis encausats contra el govern espanyol i la necessitat d’una caça de bruixes i una venjança a tots els nivells. Així funciona tot. A cop de titular i d’estètica. Però bé, la meva intenció no és fer-vos un resum del cas sinó recomanar-vos que el recupereu a través del documental «Alger-Banyoles-Alger» que han produït i realitzat un grup de gironins i saltencs. I ho faig des de la sinceritat més absoluta perquè no només es tracta d’un documental que permet (re)descobrir el cas a través dels personatges que ho van viure de primera mà: en Souhil, l’Ali, en Zacarias i en Mohamed, sinó que es tracta d’una peça d’una qualitat cinematogràfica excel·lent. Una obra bonica, punyent, reflexiva, política que no deixa a ningú indiferent. Imprescindible.

El documental es va estrenar ahir en un Cinema Truffaut ple de gom a gom en el marc del 9è Memorial Sebastià Salellas. Durant poc més d’una hora, les 150 persones presents no ens vam moure ni un mil·límetre del seient. Bolcats com estàvem en el documental, vam resseguir la vida i la repressió viscuda per part d’aquests quatre algerians que, malgrat ser part d’un muntatge policial, van haver de tornar a Algèria una vegada van sortir de la presó. Els vam expulsar. Avui hi viuen amb normalitat, procurant no recordar gaire l’experiència en aquest Estat dit tantes vegades democràtic a si mateix però que és incapaç d’exercir com a tal. Alger-Banyoles-Alger fa pensar, sens dubte, en Ciutat Morta. En la denúncia d’una injustícia silenciada, en la impunitat del poder, en la vessant racista del mateix, en la violència de l’Estat, en la solidaritat com a única arma per fer-hi front, en molts altres casos que hem vingut denunciant des de fa temps.

Demà, dissabte, a les 12h tornaran a passar el documental al mateix Truffaut. És una bona oportunitat pels que no hi vau ser ahir. I sinó, el 9 de juny seran a Banyoles i posteriorment faran gira per l’Ateneu Salvadora Catà, la Filmoteca i altres llocs. Podeu trobar un dia i un espai on veure’l o podeu reclamar a TV3 que el projectin el més aviat possible. El treball s’ho val. La història és crua però cal que es difongui perquè mai més torni a passar res similar. Servei públic en dèiem. Per entendre que independentment d’on hem nascut som fills d’un mateix món, hereus d’unes mateixes lluites, posseïdors d’uns mateixos drets (o no), fidels a uns anhels de justícia i llibertat compartits. Parlar de Dixan, per alguns, però és parlar també de Sebastià Salellas, el pare. Si també el voleu (re)descobrir no us perdeu el documental. En tindreu prou amb una imatge. Amb un gest. Amb un silenci.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s