Ressaca de flors

Girona es desperta avui amb la ressaca de Temps de Flors. Ahir, dues persones, una de l’àmbit polític i l’altre del periodístic que coneixen prou la ciutat, en Quim Nadal i en Ramon Iglesias, amb qui altres cops he dissentit, reflexionaven a les xarxes socials sobre si avui els gironins respirarien alleujats després del desbordament d’aquests dies i si hi ha una part de ciutadans locals que  ha desconnectat d’aquest esdeveniment. El motiu? ja no és quelcom propi sinó un simple producte de mercat turístic que omple de gent la ciutat al mateix temps que la buida en molts altres sentits. El nou col·lectiu de “decebuts” s’hauria de sumar als que ja mai s’han sentit gaire lligats a Temps de Flors ja sigui per la proposta, per la ubicació centralitzada o per la excessiva massificació dia sí dia també. Si recupero l’opinió d’aquestes dues persones, que no són pas precisament crescuts a Can Cupaire, com bé sabeu, és perquè ahir al matí, mentre participava de la marxa de la festa major de Sant Narcís, reflexionava sobre els últims dies i ho feia exactament en aquests termes.

I és que durant la setmana de flors, mentre el debat mediàtic se centrava en si hi havia prou flors o un excés de miralls, les converses que tenia amb persones prou diverses era precisament sobre si la ciutat no havia quedat totalment absorbida per un esdeveniment que va perdent essència per esdevenir un producte turístic. Un producte que busca tan sols portar any rere any més i més gent a la ciutat i valora el seu èxit exclusivament a partir d’això. La proposta, el fons, el contingut, la col·laboració popular o la diversificació geogràfica queden una vegada rere l’altra fora del debat públic. Com els barris que, com bé explicava l’estimat Martí Carreras en un altre tuit, esdevenen simples punts d’aparcaments en mapes de la ciutat de les flors (i també d’alguns plors).

Hem tingut 10 dies de col·lapse on els establiments de restauració i hostaleria han fet el seu mes de maig, però les conseqüències són múltiples i la balança s’ha de posar al seu lloc. Sobretot si els que la fem anar som responsables polítics. Tenim l’obligació de pensar si el model ha quedat esgotat o si hem de mantenir la massificació per la massificació. L’escenari per l’escenari. Si cal seguir invertint en fer arribar la marca “Temps de Flors” arreu o si ens pertoca fer un petit replegament que permeti a veïns i veïnes combinar la vivència personal i col·lectiva, el barri i l’arribada de visitants per promoure econòmicament un sector productiu. Els esbufecs han sigut presents aquests dies, la convivència s’ha complicat i crec que n’hauríem d’aprendre per plantejar alternatives i noves solucions i propostes per evitar que tot plegat acabi d’enfangar-se. Així, per exemple, so són pocs els comerciants, associacions i veïns que expressen cada vegada més un aïllament i desplaçament pel que fa al projecte de “Temps de Flors”. Hi ha un procés de desconnexió.

Potser exagero però la sensació és que del Temps de Flors 2017 només n’han quedat contentes algunes caixes enregistradores. Ni la proposta d’exhibició, sempre sostinguda per la quantitat de racons i refugis de la ciutat, ni les aglomeracions desorbitades totes i cadascuna de les hores d’obertura, ni la incapacitat de fer viure la ciutat durant aquests dies amb el “Temps de Flors” malgrat el mig milió d’euros de pressupost, ni la convivència entre gironins i convidats, ni la mobilitat, ni l’alegria reclamada pel Govern sembla que hagin convençut a gaire ningú. I això si tenim en compte els assidus i defensors del projecte. S’acaba un “Temps de Flors”, doncs, amb un regust certament amarg. O això és el que es pot desprendre de columnes, converses i paraules. Però potser és que, com diu en Tapi Carreras, existeix gent a Girona que sempre ho veu tot més gris que res. El temps ens ho dirà però a jutjar pels vents que bufen sembla que la il·lusió floral no és la mateixa que uns anys enrere. Com a mínim pels que hi som els 10 dies i no només unes hores. Ves que no haguem inventat un nou tipus de ressaca: la que et fa somriure perquè tot torna a la normalitat.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s