Crònica 35. Quan el semen és el protagonista…

… és que poca cosa ha donat de sí aquest ple de maig de la Diputació de Girona. M’explico. De l’hora i deu minuts que va durar la sessió ordinària d’aquest dimarts, la part que més atenció i comentaris va aixecar va ser la consideració que el Vicepresident Albert Piñeira fa 40 anys era tan sols una mostra de semen del seu pare. Aquesta sentència, irònica, la va fer el propi Piñeira després que  CUP poséssim sobre la taula quin projecte de futur tenia el Govern per una institució com SEMEGA (Serveis de Millora i Expansió Ramadera i Genètica Aplicada), creada a la dècada dels 70 i que caldria saber cap on la volem projectar (SEMEGA treballa amb semen boví). En la interpel·lació que vaig fer els recordava que potser era lògic que aquells que fa quaranta anys que són a la Diputació no es plantegin gaire res, però que els que hem arribat més recentment volem proposar polítiques innovadores i de canvi. I més si són per enfortir el sector primari tant maltractat durant anys. Aquesta intervenció va donar pas a la resposta ja esmentada del semen, el senyor Piñeira i la seva ironia fina.

Si explico aquesta anècdota és perquè, com deia, serà el moment recordat d’un ple on a grans trets tan sols es van aprovar unes bases per fomentar les polítiques de participació ciutadana, i dues mocions, una proposada per la CUP sobre suport a les polítiques de prevenció i denúncia de les agressions masclistes en espais d’oci i una proposada per ERC de suport a les persones encausades per la seva implicació amb el Procés. A part d’això i del canvi de nom de CiU a PDECAT del grup de govern, poc més. Encara que, amb certa perspectiva històrica, és cert que la desaparició de la coalició que ha governat durant gairebé sempre la Diputació sorgida del règim del 78 pot semblar un gest gens menor. Símptoma que el canvi és de fons i ha vingut per quedar-se i que a les properes eleccions, esperem que en el marc d’unes altres institucions supramunicipals, serà també hora de desallotjar un partit que aplica a la Diputació la mateixa lògica que quan van començar el 1979, independentment del semen de cadascú.

Dit això, una vegada més la CUP vam ser els únics que ens vam mirar els decrets de presidència i vam aprofitar el torn de precs i preguntes per fiscalitzar el Govern i proposar idees de canvi com ara que les subvencions per a universitats d’estiu o publicacions en format revista no depenguin de l’humor del responsable de cultura de torn o que el nou gerent del Consorci Costa Brava, ens (mal)gestor de l’aigua, presenti el més aviat possible un pla d’accions per resoldre les mancances greus de la institució assenyalades per auditoria i oposició. La constància no ens la treu ningú. Així com la idea que hem vingut a canviar les regles del joc, a fer possible la República de la corrupció zero i a impugnar les praxis de mares superiores i gurtels. Malgrat la política d’anar fent del Govern sense portar cap debat polític a la Diputació, nosaltres seguim exigint, proposant i fiscalitzant i ens embardissarem en tots els temes que faci falta. Hem nascut per això. I sobretot hem crescut per no deixar-nos perdre en els laberints del Minotaure, del qual, per cert, ningú en va saber mai la qualitat de l’esperma.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s