Les flors, la vida i els barris

Si les frases fetes s’adaptessin a la realitat local, segurament quan a Girona una persona, col·lectiu o empresa li anés especialment bé no es diria que “fa l’agost” sinó que “fa el maig”. Temps de Flors, que començarà aquest dissabte, és una explosió de visitants i consum. Al Barri Vell els petits comerços i el sector de l’hostaleria es freguen les mans. És la seva Mare de Déu d’Agost. El que va començar com un petit esdeveniment coordinat per les dones del règim de les camises blaves s’ha convertit en un autèntic esdeveniment de masses que recorren la part antiga de la ciutat. Girona, o millor dit una part de Girona, vibra mostrant-se bella, elegant i florida en la lògica de l’autocomplaença que diu que som la ciutat més bonica de les que es fan i es desfan. Són dies d’orgull. I de feina. I de caixa. El senyor Esteve somriu. I com a ciutat, o millor dit una part de la mateixa, toca estar contents.

El relat ja el sabem. I desitgem que tothom qui es deixa la pell aquests dies ja sigui guarnint patis, balcons, places i locals pugui assolir el reconeixement col·lectiu a la seva humil i imprescindible obra d’art floral. Perquè sou molts i moltes els que fa setmanes que imagineu, creeu i us concentreu en les flors. En fer una aportació a un projecte de ciutat. I aquesta és la part més bonica, comunitària i interessant de Temps de Flors. Com a mínim, des del meu punt de vista. Malgrat tot sigui encara massa segmentat i sense connexió entre si o que aquests dies no puguem mostrar també el compromís cívic amb alguns valors humans i realitats actuals sobre els quals Temps de Flors seria un bon escenari des del qual reflexionar. Perquè Temps de Flors, ara que ja ha mort d’èxit pel que fa al turisme, el que li cal és una nova bullida. Submergir-lo en un safareig i treure’l de nou i actualitzat per convertir-lo en una autèntica Festa de la Primavera gironina que ens impliqui a tots i que també ens situï a escala internacional com una capital del compromís cívic, artístic i humanitari.

Perquè si tenim en compte que durant deu dies els gironins i gironines que viuen o treballen al Barri Vell tenen dificultats considerables per fer-hi vida i que l’Ajuntament es gasta gairebé mig milió d’euros en aital esdeveniment (quasi igual que Fires), caldria també pensar com podem fer que Temps de Flors reverteixi en tota la ciutat i no només en una zona o en un segment empresarial. La diversificació i descentralització, per tant, és imprescindible. I la implicació i la vivència dels gironins i gironines en “la festa”, que avui és massa un simple passeig per gent de fora encara, també. Penso en barris i comunitats que ni viuen ni senten Temps de Flors com quelcom propi. I em preocupa, és clar. És una oportunitat única per fer entendre que Girona no només es mou de la Muralla a l’Onyar i que no som una postal. De fet, si pogués escollir, m’agradaria dir que no volem ser una postal encara que sé que en aquest tema segurament caldrà viure sempre en un equilibri que, de fa temps, el govern sociovergent no ha garantit com es pot veure amb la polèmica dels apartaments turístics.

Aquesta idea que Girona sí que es toca, que no som només patis estàtics i florits, seria important que circulés aquests dies de Temps de Flors. No som objectes ni ninots que omplen un pessebre. Som persones, amb inquietuds, pensaments i activitats. Som conflicte i som paraula. Som vida i som fressa. No som un aparador per on passejar sense que res ni ningú tingui vida pròpia. No som cartró pedra. Ni volem que ningú ens hi converteixi. Volem carrers plens però no simples espais de circulació. I saludar-nos. I fer un toc i ballar. I fer-ho a Germans Sàbat, Vila-roja o a la Plaça Sant Domènec. I a més ens agrada quan la ciutat juga un paper internacional. Un rol que ara mateix només Temps de Flors certifica. Us imagineu, doncs, que, a més d’impressionar per la bellesa, aquesta setmana ens ajudés a reflexionar sobre els drets humans, la discriminació de gènere, els drets dels infants o la pau? Si més no en alguns espais, moments i col·lectius? O que la cultura fos al carrer en aquells barris on no arriben els visitants i les flors són simbòliques? Seria una manera d’avançar Temps de Flors, de cosir-lo amb la ciutat, de fer-lo anar més enllà de l’atracció turística. Ho deixo aquí. Com a idea. I ho faig mentre recordo que la bellesa ens pot embadalir però que el més important és sempre el que hi ha més enllà de les façanes. A Girona hem crescut amb bellesa, ara ens falta revertir el que passa dins la façana. Amb aquest compromís volem florir alguns. Gaudiu d’aquests dies, de les flors i de la primavera.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

2 pensaments sobre “Les flors, la vida i els barris

  1. Me han gustado mucho tus palabras, significan mucho y no solo la cara bonita de unos días,hay otros barrios y otras cosas que no se ven tanto que también deberían brillar y dar ejemplo al mundo entero.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s