Apartaments turístics: la realitat supera la ficció

Parlem de fets. Els apartaments turístics es van doblar en només un any (2015) a Girona. Al Barri Vell, on hi viuen poc més de 3.000 persones, ja hi ha més de 200 apartaments turístics legalitzats. Per entendre’ns, és com si a Amer en 5 anys els apartaments turístics haguessin crescut fins a més de 200. Algú argumentaria que no hi passa res? Que tot són càbales de pocs? Què hi diria la gent d’Amer? I tot sense comptar-hi els apartaments no legalitzats que, com bé expliquen els veïns del Barri, no paren de créixer. La xifra total, per tant, d’apartaments turístics no la sabem però es podria enfilar tranquil•lament fins a més de 300 en tan sols 0’34 quilòmetres quadrats, la superfície del Barri Vell. Els preus dels lloguers no paren d’augmentar. Al Barri Vell i de rebot als barris més propers on la taca s’estén sense control.

 

 

 

 

 

Més fets. Desenes de llogaters expliquen que reben pressions de propietaris i immobiliàries perquè marxin per posar els pisos al negoci turístic. Lloguers de dues nits per cinc dies més d’habitatges buits. Escales de pisos desangelades i sense inversions. Fons d’inversió estrangers que compren blocs sencers a la Plaça Sant Pere o a la Rambla de Girona (a Barcelona, el nivell és aquest). Col•lapse absolut dels carrers i de la vida veïnal. Transformació comercial de barri a parc temàtic. Esquinçament del teixit social, de barri i comunitari. Gueto ciclístic independent del dia a dia de la gent. Assemblees de veïns plenes de gom a gom amb unanimitat en el diagnosi: tenim un problema i estem al principi d’una massificació turística que ja va expulsar centenars de persones de barris de Barcelona ara fa uns anys. Dos regidors de govern escolten a l’assemblea i no s’atreveixen a donar ni tan sols una sola explicació. Ni a respondre dubtes. Silenci per després sortir als mitjans i negar-ho tot. Covardia política.

I encara més fets. Els analistes, fins i tot aquells que no són gens propers a la CUP com ara l’economista Miquel Puig, alerten que el turisme no implica, per força, riquesa econòmica (mireu aquí ). Avui La Directa explica també l’exemple de les Pitiüses per il•lustrar que empreses com Airbnb es lucren sense pagar ni un sol ral allà on fan el negoci. La concentració del negoci i el mercat negre és al primer punt de l’ordre del dia del sector amb els sobres i els pagaments a peu de porta d’apartament sense factura ni rebut. Els anuncis de pisos de prostitució han començat a aparèixer. La precarització laboral és estructural. Les campanes potser ja no tocaran, als ponts haurem de demanar tanda per passar-hi i tenir un veí a l’escala amb qui establir relació serà una peça de museu. Les immobiliàries i els souvenirs guanyen terreny. La cultura es programa per omplir els pisos. I el Govern nega la realitat. Què més els cal? Quines dades més necessiten? Les preguntes de tan òbvies, espanten.

Tenim un conflicte que creix, desenes de veïns preocupats i el Govern de Girona segueix negant la major. I és greu. No només perquè demostra una voluntat inequívoca d’amagar la realitat, de girar la cara i d’ineficiència política, sinó perquè estem parlant d’un tema, d’unes vivències i una situació que és pública i que tard o d’hora s’haurà d’afrontar. Això si abans no ens convertim en una còpia barata de l’illa de l’Eixample del costat de la Sagrada Família i hem convertit el Barri Vell en un simple escenari per on passejar un matí darrere una bandereta de qualsevol país o la ubicació d’un festival on només si pagues tens accés a la cultura. Alguns viuen instal•lats en el món de les rodes de premsa, els cartells i els somriures dels festivals. Mentrestant, la resta, els que volem fer barri ens queda parlar clar, no deixar que amaguin la realitat i activar-nos al carrer amb la ferma convicció que no podem deixar perdre el Barri Vell de la ciutat.

Advertisements

Un pensament sobre “Apartaments turístics: la realitat supera la ficció

  1. Molt ben exposat i està bé que aquest problema es plantegi ara, tot i que ja fa uns anys que es veia a venir, és a dir, el tema ja va començar quan els veïns varem parlar de Barri Vell “temàtic” per a turistes i forasters. Tot el tema promogut pels veïns en el seu dia sobre horaris nocturns i el “dret a descansar” fa una colla d’anys que dura. I l’hostaleria i la proliferació de bars i terrasses n’és l’origen primigeni. En fi, mentrestant hi hagi qui ” viuen instal•lats en el món de les rodes de premsa, els cartells i els somriures dels festivals” i manin, costarà molt reorientar aquesta situació. És la nostra màfia i hi estan ben instal·lats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s