Esport i gènere: els torneigs de Setmana Santa

A mig camí de Sant Jordi i l’1 de maig pocs pensem ja en com van ser els dies de Setmana Santa. Tanmateix, una de les tasques que hem de fer els representants públics és avaluar les polítiques que s’han fet i que, de fet, són tradició de fer durant aquests dies de vacances de primavera. Un dels àmbits més comentat entre Rams i Pasqua és el dels torneigs esportius. El més conegut és el MIC, que se centra especialment en el futbol, però n’hi ha alguns més en d’altres indrets de les Comarques Gironines. Normalment són de futbol i/o de basquet, esports centrals al nostre país. D’aquesta manera, milers d’infants i de joves aprofiten els dies de vacances per fer esport, sempre amb el suport consistent i gens menyspreable de les institucions públiques.

Heu de pensar, per exemple, que en el cas del MIC, l’organització a càrrec d’una iniciativa privada amb ànim de lucre, rep subvencions de l’àrea d’esports de la Diputació, de l’àrea de comunicació de la institució provincial, de Dipsalut i del Patronat de Turisme. Totes elles, considerables. És a dir que, com a esdeveniment, rep suport des de quatre bandes diferents dins una mateixa institució, un fet que no és gaire habitual. Una de les explicacions que se’n fan és la gran quantitat de pernoctacions que el torneig porta a la Costa Brava ja que molts equips són de terres llunyanes i vénen amb familiars que els acompanyen. Aquest fet és inqüestionable com ho és també que els equips de les Comarques Gironines acaben assumint un preu d’inscripció molt més elevat comparativament o que, tot plegat, es desenvolupa en un marc d’uns valors competitius i de projecció mediàtica que genera dubtes a més d’un quan hi veiem participar menors d’edat en plena frase de creixement.

Tanmateix, segurament l’element que més em preocupa és que torneigs amb desenes de milers d’euros de finançament públic, ja sigui dels ajuntaments, de la Diputació i les seves diverses cares o la Generalitat, continuïn tenint índexs tant elevats de desigualtat pel que fa a la presència d’esport masculí i esport femení. En el cas del MIC, el 95 per cent aproximadament dels equips que hi ha participat enguany han estat masculins. A més a més, només les finals masculines es van jugar a l’estadi de Montilivi de Girona i van ser tractades com a tal a nivell mediàtic. L’única final femenina va quedar desplaçada a Palamós i no formava part dels pilars del tronc comunicatiu. Un fet similar passa amb alguns torneigs de bàsquet menys coneguts que es fan aquests dies. Molts més equips masculins que femenins, més i millor arbitratge en les competicions d’homes i, fins i tot, millors condicions a l’hora d’escollir les pistes on juguen. Aquesta és encara la realitat crua que vivim quan parlem d’esport i gènere a ple segle XXI.

Fer un article així l’endemà d’un Barça-Madrid de futbol masculí (se’n parla del femení?) pot sonar histriònic per molts quan encara recordem l’espetec de Messi ahir al Bernabéu i la qualificació hiperbòlica de divinitat que recorria les xarxes socials i aquest matí omplia els bars. De fet, a les notícies bé sabem que l’esport femení continua prou invisibilitzat malgrat alguns canvis recents a millor i que a nosaltres mateixos ens costa trencar certes dinàmiques apreses i conviscudes. Autocrítica, sempre. Per això, cal que si les institucions públiques, que són de tots i totes, posen milers d’euros en els torneigs esportius de Setmana Santa posin com a exigència uns mínims d’igualtat pel que fa al gènere. I, sinó, caldrà que redueixin o canviïn les prioritats de subvenció. Sé que alguns prioritzen la caixa, però d’altres pensem que la faixa de les polítiques públiques ha de passar inevitablement per uns mínims pel que fa als valors. I, per tant, si subvencionem esdeveniments esportius hem de poder garantir que els homes i les dones hi són i hi seran amb unes mínimes condicions d’igualtat.

Explico tot això després d’haver-ho dit en un Ple de la Diputació i en un Consell Assessor del Patronat de Turisme. I haver-ho fet de forma constructiva. Els seus protagonistes ho saben i diuen que són conscients de les mancances actuals bo i sabent que l’estat de l’esport masculí i femení no és exactament el mateix. Plenament d’acord en això, però per no deixar-nos endur per un peix que es mossega la cua, aquells que poden, les institucions públiques, han d’exigir uns mínims que ajudin a transformar aquesta situació que ja fa massa temps que dura. Perquè les “Diades de l’esport femení”, com la que es fa a Girona, són més que benvingudes, però com bé sabem alguns no volem flors que no fan estiu, sinó practiques justes i igualitàries.

Anuncis

Un pensament sobre “Esport i gènere: els torneigs de Setmana Santa

  1. Hi ha molt camí per recórrer i en l’àmbit esportiu el sexisme es mostra moltíssim. A més, en aquest cas, la pròpia naturalesa provoca que en forces ocasions homes i dones no podem competir en igualtat de condicions i es fa necessari fer seccions masculines i femenines. Encara pitjor és quan hi ha esports considerats “masculins” i esports “femenins”. Com sempre, les dones ho podem fer tot. Socialment, s’accepta que una dona, o una nena, faci des de ballet a futbol, passant per hockey, etc., però socialment encara costa pair que els nens i homes es dediquin al ballet (i amb la mà de ballerins famosos que hi ha), el patinatge artístic, etc. I els esports que fan dones i a més es consideren “femenins” encara tenen pitjor tracte que aquells “masculins” que fan les dones. Fins i tot a les escoles, a totes les escoles, trobarem com a extraescolars fer bàsquet i futbol de nens i de nenes, però esports “femenins” no sempre hi són.

    Crec que s’hauria de fer una mica de discriminació positiva (i reconec que jo no la defenso gaire) i fer que els esports que fan dones rebin algun tracte quasi de favor per incentivar no tant sols la pràctica, sinó també la presència en els mitjans, el reconeixement mitjançant més promoció, fer campanyes per “posar-los de moda”, etc. Des de l’àmbit públic es fa poc i si hi ha equips esportius femenins que destaquen ha sigut gràcies als esforços de gent particular.

    A mi m’agrada molt veure com ara molts pares i mares estan entusiasmats amb les competicions de les seves filles que fan gimnàstica rítmica, a la meva edat el gimnàs, el ballet i similars eren vistos com un simple entreteniment i només tenia vàlua quan la filla feia bàsquet i competia. Ara per sort, els pares se senten orgullosos que les seves filles progressin i facin esports “femenins”. Estic posant l’etiqueta de gènere perquè mentalment hi és tot i que a mi no m’agrada gens i la trobo estúpida.

    Per què no fomentar que nens i nenes escullin l’esport que volen fer segons els seus interessos i característiques físiques (flexibilitat, resistència, força, agilitat…) enlloc del sexe que tenen? Per què no fer campanyes (de les que reben subvencions públiques) per incentivar-ho? Encara són els pares i les mares els qui encaminen als fills a matricular-se a un determinat esport perquè a ells els agrada o perquè el fan la majoria que no pas perquè un professional els hagi assessorat segons les seves aptituds i inquietuds.

    Per altra banda a Girona ens falta un equipament esportiu que considero urgent: una pista de patinatge sobre gel municipal coberta. Quan era petita volia fer patinatge sobre gel i naturalment no en vaig poder fer, però mai hagués cregut que aquestes alçades estaríem igual. Estem en una província en la que es practiquen esports d’hivern, una província amb pistes d’esquí i per altra banda, una província amb equips de patinatge artístic sobre rodes que són dels millors del món, però no tenim una pista de gel per fer patinatge a nivell esportiu. Tenim no sé quantes piscines municipals, bastants equipaments esportius però no tenim pista de gel. Algú hi farà alguna cosa o els gironins sempre hauran de renunciar a practicar aquest esport?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s