Crònica 34. Petites revolucions

Aquells qui seguiu aquest bloc sabeu que quan parlo de la «Santa» Diputació sovint és per explicar les frustracions que ens genera a aquells que hem vingut transformar d’arrel aquest règim del 78. Les pràctiques i les tradicions pesen com si fos quelcom tel·lúric i es nota en cada passa que proves de fer fora de la seva «normalitat». Per això, quan aquest dimarts vam aconseguir una petita victòria, la creació d’una línia política clara de suport als municipis per garantir uns serveis funeraris de qualitat i a millors preus pels gironins i gironines, quasi ens van venir ganes d’obrir una ampolla de cava. I no n’hi ha per tant. En sóc plenament conscient.

Tanmateix, que la Diputació de Girona, a proposta de la CUP, tiri endavant una línia de treball al voltant dels serveis funeraris, un oligopoli privatitzat que fa massa temps que xucla recursos de la gent, és una bona notícia. És bo que faci una radiografia de l’estat de la qüestió, assenyali bones pràctiques i propostes, faci arribar la informació a municipis i ciutadania i es posi a disposició d’aquells que vulguin iniciar un servei públic funerari per garantir que l’oligopoli deixi de jugar amb la nostra mort. Per això, m’agradaria pensar que aquesta moció cupaire, avalada per unanimitat, no quedarà en un simple acord de ple d’abril del 2017, sinó que el Govern de Pere Vila en farà una línia de treball per terra, mar i aire com fa, per exemple, amb el turisme. Un àmbit on, cal recordar, dia sí i dia també els mitjans recullen propostes que arriben gràcies a la Diputació. Veurem.

Mentrestant, en la resta d’aspectes les notícies no són tant bones. Més enllà de l’increment de subvencions en l’àmbit social aprovades ahir (i que fa tan sols un any no eren considerades importants quan nosaltres les reclamàvem), la cultura política de fons segueix ancorada al passat. Només així podem entendre que l’arribada del President de la Diputació a l’alcaldia de Llançà coincideixi amb l’atorgament de dues subvencions a dit al municipi. Per cert, una d’elles, és el servei d’autobús perquè la gent gran de Llançà pugui anar a la piscina de Roses. Una necessitat entranyable que, de ben segur, no només tenen els Llançanencs i Llançanenques a la nostra demarcació. Eh que no? O què me’n dieu que a hores d’ara Unió encara tingui 3 assessors i un diputat malgrat el partit hagi desaparegut des de fa unes setmanes. Un equilibri que sembla que es resoldrà amb l’enèsim canvi dins un grup a la Diputació, el de Govern, que encara no té clar ni nom, ni composició ni línia política nacional i on el que més preocupa és que alguns no perdin la cadira. I ja som a l’equador del mandat.

Com veieu, doncs, la Diputació segueix sent la Diputació i el que hi passa no ha variat gaire malgrat les petites victòries et fan pensar que res és mai en va. Nosaltres seguim demanant canvis, fent propostes polítiques, fiscalitzant una gestió que permet que els lliuraments de premis siguin una «gran» política a subvencionar des de la institució o que no tinguem mai acabada la valoració a partir de la qual saber quants diners donem a empreses per organitzar «festivals». Tot plegat, enmig d’una certa desídia del principal grup de l’oposició (ERC) per fer cap paper en els plens i una lliçó contínua del portaveu del Govern, Albert Piñeira, que sempre diu tenir la raó. Ja ho veieu, un escenari on, potser així s’entén que qualsevol petita victòria et sembli una petita revolució.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s