Diga’m on aparques i et diré qui cobra (2 però no últim)

Ara fa vuit mesos vaig publicar un article sobre els aparcaments soterranis a la ciutat de Girona. En aquell moment, i malgrat era agost, l’article va tenir certa repercussió perquè era el primer exercici de transparència que es feia sobre qui i com s’havia enriquit a través de les concessions d’aparcaments a la ciutat. Tal i com funciona Girona, em van arribar moltes veus que havien quedat molestes per la claredat de l’article. Moltes d’altres, en canvi, ens van felicitar per posar llum on només hi havia ombra. Més enllà del debat, ningú podia saber que l’abril següent el tema ressorgiria a partir de la petició del Govern municipal perquè, entre tots, demanem la resolució del contracte i l’empresa dels aparcaments situats a Emili Grahit i a la Plaça Miquel de Palol. El motiu: irregularitats en la contractació que la fan nul•la.

Així, no sé si per la vella màxima que al final tot acaba surant o per quin motiu, els aparcaments soterranis de la ciutat tornen a estar a l’ordre del dia. I tot, malgrat algunes forces, les més amagades però existents i poderoses de la ciutat, no els fa gota de gràcia. En el cas dels dos aparcaments que ens ocupen, Miquel de Palol i Emili Grahit, hem sabut que els propietaris no van pagar les garanties definitives que la llei marca com a obligatòries alhora d’obtenir la concessió. Uns quantes desenes de milers d’euros que, ara que l’empresa és en concurs de creditors i a més a més no compleix cap dels horaris ni els serveis exigits, tothom troba a faltar. Una situació a la qual cal sumar-hi que l’empresa concessionària ha estat venent accions i canviant de propietaris durant tots aquests anys sense avisar ningú de l’Ajuntament malgrat, altra vegada, la llei ho marca com a preceptiu. Un despropòsit que durant massa temps ha restat en silenci en aquesta Girona on hi ha negocis intocables.

La solució per aquest cas ens sembla lògica: acabar amb aquest mal negoci i recuperar els actius que són els aparcaments. Ara bé, aquí no parlem d’una poma podrida sinó de quelcom més estructural. Segons expliquen els serveis de l’Ajuntament, la realitat és que la immensa majoria d’aparcaments no van complir mai amb el pagament de les garanties definitives que marcava la llei per poder obtenir la concessió del servei. Tan sols el del carrer Berenguer Carnicer i els de les Places Pallol, de construcció pública, i Perpiñà compleixen aquest requisit. És a dir: tenim una situació irregular en la gran majoria de serveis d’aparcament realment preocupant que convindria afrontar amb una auditoria que posés tot i tothom a lloc, sense subterfugis. Una proposta que ha de venir acompanyada d’una planificació i un reglament de què volem que siguin uns aparcaments que, cal recordar, són un servei públic externalitzat.

Aquests dies he llegit “La gran teranyina” de Roger Vinton sobre les quatre-centes famílies més poderoses del país. Es tracta d’un text altament recomanable que fa referència a les famílies que fa dècades que controlen el país, algunes de les quals estan relacionades amb els negocis dels aparcaments de Girona. D’altres no hi surten perquè l’alta societat gironina dóna per un llibre en si mateix que potser fora bo que algú es llancés a publicar. En tot cas, els aparcaments i Girona són un tema de primer ordre, que apareix ara després que la CUP-Crida exposéssim ja fa mesos que no podíem fer veure que no existia. Veurem com continua, si els que han fet negoci sense complir els requisits mínims deixen de fer-ne, si l’Ajuntament recupera i ordena un sector on durant molts anys alguns han omplert butxaques i si, internament, exigirem responsabilitats a qui ha permès i avalat que aquest desori fos la pràctica habitual a la Girona que diuen que està de moda. Que comenci el ball.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Diga’m on aparques i et diré qui cobra (2 però no últim)

  1. Continuarà igual i anirà a pitjor.

    Indefensió, sentir-nos titelles, conèixer la situació i saber que mai hi podrem fer res. Impotència.

    Sempre ho dic, a Girona només ens queden bàsicament tres opcions: viure en barris cèntrics, viure en urbanitzacions i poder permetre’ns gastar-nos bastants euros diaris en aparcaments, o també viure a les afores i comprar-nos un aparcament cèntric. I és clar, hi ha molta gent que no té una d’aquestes tres possibilitats.

    I el més bo és que des de fa anys des de l’Ajuntament ens volen vendre que treure aparcaments públics té per objectiu fer una ciutat més humana i amb menys trànsit, mentre cada vegada que treuen aparcaments públics a peu de carrer, sorgeixen places de pagament. Però com que n’hi ha que s’ho empassen, així anem.

    No s’hi pot fer res, ho mirem com ho mirem. Res. Ara bé, almenys s’hauria d’exigir que d’una vegada per a totes els pàrkings que no compleixen els horaris, ho fessin; que es solucionés l’aparcament al Trueta (encara que se’n faci un de nou, encara que hi hagi un aparcament a preus astronòmics) perquè és un problema gran que no està resolt; i que els aparcaments de pagament fossin servits per incentivar l’entrada o la mobilitat de gent a Girona per beneficiar el comerç i la restauració.

    Hi ha alguns restaurants que et segellen el tiquet i tens 1-2 hores d’aparcament de franc, doncs això ja hauria de forma part d’un programa impulsat pel mateix Ajuntament amb els comerciants i restauradors, així com també amb els teatres, museus i cinemes.

    La Girona comercial va morint. Pot semblar molt taxant però és el que hi ha i en part la causa és la dificultat d’excés. Sóc de Girona, visc en un lloc força cèntric, passejo i compro molt per les zones comercials i tret de botigues icòniques de grans cadenes, i dels comerços situats als voltants de les escoles cèntriques, a moltes hi ha més aire que gent, inclosos els dissabtes. De cues res, de cues, mai. Molta gent gran comprant i gent que viu a la zona o hi treballa. Cortefiel tancat, Benetton del C/ Sta Clara a punt de fer-ho, desenes de botigues de tota la vida que tanquen… Fa pocs dies, vam haver d’anar a l’Espai Gironès a buscar un producte concret en un comerç concret, era un dissabte cap a les 19:00 i estava ple, però no només de gent passejant, sinó que a les caixes hi havia molta gent pagant productes, al centre de Girona, això ni de broma, tot i que potser quan es compra es gasta més. Que els nostres familiars i amics que viuen en urbanitzacions ens diuen que cada cop van més a l’Espai Gironès tot i no agradar-los, allà aparquen gratuïtament i poden fer les compres sense haver de fer grans caminades. També es van implantant més comerços als voltants del centre comercial i en polígons industrials. Res de nou, tots ho sabem però des de l’Ajuntament no es fa res i el tema pàrking seria un gran incentiu.

    Primera hora de franc en horari comercial, una gran campanya de 1 hora de franc si es va al cine, al teatre, als museus, o als restaurants, o 2 hores depenent del que es consumeix o compra… Ara posaran aparcaments dissuasius, que serviran pels treballadors (quin remei els queda), però no incentivaran pas l’entrada dels qui volen anar de compres, per la problemàtica, la llunyania del centre i per tenir que pagar el bus.

    Els aparcaments de pagament no ens els estalviarem pas però almenys fer-los servir en benefici dels negocis de la ciutat. Els negocis donen vida.

    I un altre tema és: i com és que fa anys un aparcament de franc que hi havia fora muralla, darrera de St. Domènec, va passar a ser d’ús exclusiu pel personal de la Universitat? Com és això? Quan jo estudiava a la universitat hi podíem aparcar els estudiants i qualsevol persona, per què aquests privilegis? Que tenen aparcament de franc la resta de col.lectius laborals? És un terreny de la UdG (estrany, perquè toca amb la muralla) o és una cessió?

    Masses coses: poca transparència, poc aprofitament, temes que no se solucionen…

  2. Moltes gràcies. Una vegada més aportes llum, experiència i idees contrastades al debat. Tant de bo ho afrontem com a ciutat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s