Les bicicletes són el problema més greu de Girona?

El Defensor de la Ciutadania ha exposat aquesta setmana la seva memòria del 2016 en una sessió de ple extraordinària de les que convenen perquè ajuden al debat i a la reflexió. En Ramon Llorente ens va explicar de forma resumida quins són els principals temes no resolts a nivell de ciutat a partir de les centenars de trobades que té amb gironins i gironines que li exposen greuges i situacions viscudes. Si en feu una lectura tranquil·la veureu que el Govern té feina, molts àmbits on no només cal millorar sinó fer un gir absolut i observareu que té 132 recomanacions pendents de resposta. De fet, la pobresa, la sortida de l’ocupació com a via més útil per resoldre el problema de l’habitatge, les mancances en les respostes de les administracions públiques o diversos casos de mala praxis policial copen la memòria del Defensor.

 

Tanmateix, de tot el que va dir en Ramon, que no va ser poc ni sobrer, els mitjans de comunicació han volgut destacar la part referent al pas de bicicletes per les voreres i al fet que aquestes no tinguin assegurança ni estiguin registrades. La idea de fons fa temps que circula per la ciutat ja que també la Federació d’Associació de Veïns i el govern sociovergent de la ciutat assenyalen com a prioritat absoluta un enduriment absolut dels requisits per moure’s en bicicleta per la ciutat. En aquest sentit, és evident que hi ha ciclistes que tenen un comportament fora de lloc quan passen per les voreres d’alguns carrers de la ciutat alterant la circulació dels vianants. I la gent gran és qui més pateix aquestes envestides. Negar-ho seria no fer cas de la realitat explicada per molts gironins i gironines. Unes actituds que veiem malauradament entre molts ciclistes, però també entre molts vianants i conductors de cotxes.

Ara bé, és el que proposa el Defensor la sortida més eficient i equitativa? En aquest cas, discrepo de tu, Ramon. Cada dia camino per diversos espais on hi ha espais per a bicis i espais per a vianants i on tants uns com altres respecten perfectament la convivència i es converteixen en aliats i no en enemics. És a dir, en un entorn de seguretat per a vianants i bicicletes, la problemàtica es resol de forma natural, sense necessitat d’incrementar multes, assegurances i registres que, de fet, no es preveuen en les normatives actuals ja que les bicicletes no són vehicles de motor. Per això, penso que el focus per resoldre el “conflicte” existent passa per situar el debat al voltant de recuperar espais per a vianants i bicicletes davant els vehicles de motor, que no només són altament contaminants i sorollosos sinó que han esdevingut els amos i senyors de l’espai públic gironí i català. Tot s’enfoca a partir d’ells i, en canvi, quan de sobte els deixem de tenir uns dies amb nosaltres, ens adonem de la barbaritat del plantejament fet els últims anys (Raó aquí).

De fet, segons el propi Govern municipal, el 46% del CO2 que tenim a la ciutat prové de la mobilitat. Aquest sí que és un autèntic problema. El cotxe continua sent una peça indispensable per moltes famílies, però ens convé començar un canvi cultural que el vagi desplaçant del centre de tota acció rutinària a la ciutat. I aquesta ha de ser una prioritat indefugible per part del Govern municipal. I és que posats a parlar de mobilitat i dels conflictes existents, no podem aplicar la vella lògica (que s’aplica també en l’economia) de la baralla entre els febles (vianants i bicicletes) sinó que cal, si em permeteu l’analogia, repartir la riquesa, és a dir, l’espai públic, prioritzant aquells que menys tenen, ocupen i contaminen.

Des que el 2015 CiU va revalidar el comandament de la ciutat, va començar una estratègia mil·limetrada de criminalització dels ciclistes, que no han parat de créixer a la ciutat. Ha sigut un discurs matisat però insistent per situar-lo com el “gran” problema quan, si hom es llegeix la mateixa memòria del Defensor en molts altres temes o mira els centenars de multes de circulació, la contaminació i els problemes causats pels vehicles de motor, s’adonarà que rere tot plegat la realitat és més complexa. Malauradament, a Girona s’ha decidit assenyalar les bicicletes com a culpables en comptes de presentar-les com unes aliades com fan a molts altres indrets d’Europa. La pregunta és si serem capaços de deixar de mirar el dit i començar a mirar la lluna. O, si pel contrari, anirem definint-nos com a ciutat “bike-friendly” per cridar turisme mentre apliquem el discurs contrari cara endins.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Les bicicletes són el problema més greu de Girona?

  1. El problema, Lluc, són els “ciclistes que tenen un comportament fora de lloc” i “alteren la circulació dels vianants”. Fa pocs dies un ciclista em va escridassar perquè m’havia mogut cap a l’esquerra per mirar un aparador precisament quan ell em volia avançar. Em va dir que ‘a veure si camines recte, que després et queixaràs!’. I al sector del carrer del Carme on visc, n’hi ha una bona colla d’aquests. També n’hi ha que, amb un somriure, demanen que, per favor, els deixis passar. I aquests no són el problema.
    O, per exemple, al sector d’Emili Grahit que va de la plaça dels Països Catalans cap a la Creuta, amb carril bici de dues direccions a cada costa de carrer, continuen anat per l’espai dels vianants o bé per la calçada.

    • Xavier, clar que hi són. No nego el conflicte però crec que, com massa sovint, no afrontem la mobilitat des d’una perspectiva d’aliances. En parlem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s