La corrupció i el silenci (Girona 2017)

L’últim cicle polític ha servit per corroborar que durant molts de temps el règim del 78 s’ha estructurat a través de les practiques de corrupció en altes esferes polítiques. L’Atles de la Corrupció dels Països Catalans, una guia que val més no perdre’s, així ho mostra. Per això no són poques les veus que es pregunten com és que, de Girona, només en sabem allò que va aparèixer quasi de rebot en una investigació judicial que es feia a Lugo. És l’afer conegut com a Cas Manga que fa uns dies va tornar a sortir a la llum després que sortís a la llum pública que hi ha desenes de persones gironines investigades judicialment. El Manga i la investigació al voltant de la gestió presumptament il·legal d’Aigües de Girona, Salt i Sarrià, empresa mixta participada pels Ajuntaments de Girona, Salt i Sarrià de Ter, són les dues finestres en aquest mar de desconeixement.

Les raons de perquè la corrupció a Comarques Gironines només ha emergit de rebot han generat diverses discussions a prop meu. Personalment, no tinc la resposta però no em crec la teoria del “Girona, rai” aplicat a la transparència democràtica i la gestió impol·luta. No ho puc fer després d’haver llegit una part del sumari del Cas Manga, tampoc després d’haver viscut experiències polítiques diverses i, especialment, perquè em sembla literalment impossible que la corrupció quedés aturada a la Tordera per art de màgia quan estem parlant d’un fet estructural lligat als grans partits de l’època autonomista que ha viscut el nostre país (PSC, CiU i PP).

Ara bé, si us haig de ser sincers, a hores d’ara ja no em preocupa tant el passat com el present. I per això aquests darrers dies he quedat sorprès de la poca importància que s’ha donat a informacions relacionades amb presumptes casos de corrupció a la nostra ciutat i comarques. Vagi per endavant que és evident que Girona ciutat viu permanentment en un focus esbiaixat pel fet de ser la ciutat governada per Puigdemont abans que aquest fos President. Això, malauradament, ho vicia tot quan parlem d’aquest tema. A un costat i l’altre. Tanmateix, les notícies aparegudes que diversos regidors de la ciutat, actualment gestors d’un govern sociovergent, apareixen en un sumari relacionat amb el cas 3 per cent hauria de fer aixecar les orelles a tothom i no només a uns pocs, la CUP-Crida per Girona. I que consti que no estic demanant que avalem totes les tesis de la investigació sinó que el que em sorprèn és que davant d’una notícia d’aquesta magnitud, la xarxa cívica, social, política i comunicativa de la ciutat quasi ni reaccioni.

Tant és així que ens hem quedat gairebé sols demanant unes explicacions públiques, clares i nítides sobre aquestes aparicions. Ni els editorials ni els articulistes de capçalera de la ciutat han considerat el tema de calat. Hi tenen tot el dret i segur que de raons en deuen tenir llistats, però a mi sincerament em costa d’entendre que davant de notícies com aquestes, fomentades en converses, correus i trucades telefòniques gravades, a la ciutat no hi hagi d’haver ni tan sols explicacions públiques. Silenci, pany i forrellat i com si no hagués passat res. L’estratègia Rajoy segueix eixamplant fronteres i crec que, tots plegats, ens fem un flac favor a la qualitat democràtica i a la transparència que es mereixen els gironins i gironines. Perquè, de fet, tothom sap que tot té una explicació al darrere i que li pertoca a la ciutadania i, en alguns casos als estaments judicials, valorar la mateixa.

La realitat, però, és la que és i la manca de transparència i de debat públic sobre aquests casos és una evidència. Mentrestant, però, i encara que quedem com un grup de gals, marc mental on uns quants ens volen arraconar, nosaltres seguirem demanant transparència i explicacions perquè entenem que només així sabrem el que ha passat i podrem prendre, entre tots, les decisions pertinents. Quan sempre hem dit que veníem per canviar-ho tot, ho hem fet perquè tenim molts projectes per la ciutat i el país, però evidentment també per desallotjar una vella cultura política que viu encara de silencis, mitges veritats i fer-nos creure que ningú és prou adult per merèixer-se les explicacions que calguin i quan calguin. Cultura política del capitalisme d’amiguets


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s