Les armes no eduquen, les armes maten.

Tot just fa uns dies, a primera hora del matí, m’arribaven imatges de l’exèrcit espanyol passejant-se per Castelló d’Empúries i automàticament em van venir al cap tot una sèrie de fets que han succeït darrerament i que es connecten perfectament.

En primer lloc, la tebiesa amb què el govern sociovergent respon a les provocacions de l’exèrcit quan decideix venir a fer maniobres a la nostra ciutat. En segon lloc, les declaracions espontànies de l’alcaldessa en un ple sobre la necessitat de la futura república catalana de dotar-se d’un exèrcit propi confirmades per les de la portaveu Marta Pascal en què afirma que “en un futur Estat, Catalunya hauria de tenir exèrcit” i que volen formar part de l’Otan. En tercer lloc, el rebuig per part del govern sociovergent de la ciutat a la moció conjunta de CUP-Crida per Girona i ERC per una Girona Desmilitaritzada posant-se al costat de PP i C’s. I en quart i últim lloc, la presència de l’exèrcit espanyol a Expojove malgrat tota la feina realitzada des del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació per evitar-ho, que va acabar amb Fira de Girona dotant-se d’un codi ètic que diu textualment que “en les manifestacions firals no es permetrà l’assistència d’expositors que vulnerin els valors i principis de la cultura de la pau, la defensa de la igualtat i els drets humans”.

noexèrcitÉs difícil saber el que costa realment l’exèrcit ja que com podeu veure en aquest article de Crític el ministeri de defensa utilitza diverses estratègies per dissimular l’altíssima despesa militar, però el que sí que sabem és que, com exposa el mateix article, bona part d’aquesta despesa va destinada a armament i munició. Armes de guerra, armes per exercir la violència, armes que maten, armes que són l’essència d’aquest exèrcit pensat per fer la guerra i que el fan altament ineficient per les missions humanitàries que reivindica, alhora que evidencien que vulnera els principis de la cultura de la pau i els drets humans exigits al codi ètic.

L’augment de la presència de l’exèrcit a les nostres contrades i la insistència en mantenir-se en espais com el saló de l’ensenyament o l’Expojove no és casual. És evident que és una provocació i una amenaça davant els passos endavant cap a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència i la creació de la república catalana, però també és la imposició de la cultura militarista de la violència. És  un intent de reafirmar la validesa d’una cultura de les armes que, lluny de resoldre els problemes de seguretat que presenta el nostre món, és la base de conflictes armats continus i de les conseqüents crisis humanitàries. Per això és necessari un rebuig ampli, clar i contundent a aquesta presència, perquè si bé és evident que caldrà plantejar-nos un nou sistema de seguretat i defensa per la nova república, també ho és que aquest s’haurà de basar necessàriament en els valors de pau, diàleg i cooperació. I aquí no s’hi valen dubtes ni mitges tintes, perquè com deixàvem clar fa uns dies al Saló de l’Ensenyament “les armes no eduquen, les armes maten. Que l’educació sigui la nostra millor arma perquè la violència acaba quan l’educació comença”.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

5 pensaments sobre “Les armes no eduquen, les armes maten.

  1. També seria bo exposar les malifetes d’alguns polítics (de totes contrades, més a l’esquerra o més a la dreta) amb conxorxa amb els poders fàctics de l’església católica romana i els tentacles d’aquesta.

    Atentamenrt

  2. Les armes maten indiscutiblement i teniu tota la raó en dir que cal pensar quin model de sistema de seguretat es voldria implantar en una possible república catalana, ara bé, en referència a l’Expojove, diré el que més o menys vaig dir l’any passat: L’Exèrcit ofereix una sortida a un sector dels joves que no troben sortida en altres camins.

    No defenso que això sigui bo, ni que a mi m’agradi però molts professors hem vist joves que estan a l’institut i veuen l’exèrcit com una possible sortida que va més enllà del món laboral. Si no ha canviat, l’exèrcit admeten joves que ni tan sols han acabat l’ESO. Jo he vist nois i noies, d’entorns desafavorits, amb unes problemàtiques familiars importants, amb falta de recursos econòmics i sense referents de cap tipus, que veuen en l’exèrcit una escapatòria temporal als seus problemes. Quantes vegades hem sentit “Allà m’acabaré de treure l’ESO”, “em podré treure el carnet de conduir perquè a casa no me’l poden pagar”, “mentrestant cobraré un sou”, “així podré marxar de casa i cobrar”, “em podré treure un títol professional i després em servirà per buscar feina”, etc. Fins i tot la majoria d’ells/esho veuen com una feina temporal.

    Penso que la majoria no hem de tenir por de l’oferta laboral de l’Exèrcit si a casa eduquem per la pau, però sí que hauríem de pensar: no hi ha alguna sortida tan “fàcil” (entre cometes) per oferir a tots aquests joves que volen fugir d’entorns desestructurats i que la seva trajectòria acadèmica ha fracassat?

    Jo no defenso, ni defensaré mai l’existència de l’Exèrcit. Tant de bo poguéssim ser un país neutral i tant de bo poguéssim prescindir d’aquesta despesa i de veure com alguns poden arribar a creure que l’Exèrcit serveix només per treballar per la pau. Però podem amagar o censurar l’Exèrcit en una Expojove? En quin nivell ens posem volent prohibir una cosa que existeix? l’Educació és la millor arma i buscar solucions sòlides per poder ajudar a tots aquells joves que tenen la necessitat de trobar un entorn més adequat per poder aconseguir el que és un dret per a tots els ciutadans: viure en un entorn segur, poder acabar els estudis obligatoris, poder tenir una formació especialitzada i poder-se mantenir si no troben tot això en el seu entorn familiar.

    • Precisament, crec que la tasca de les administracions és donar sortides als joves que no hagin de passar per entrar a l’exèrcit. A mi també em preocupa el que planteges i crec que d’aquesta realitat s’aprofita l’exèrcit, el que no vull pels meus fills i filles no ho vull tampoc pels altres.

      • Naturalment. Esperem que no sigui expressament un peix que es mossegui la cua, o sigui que a l’Estat no li interessi donar solucions contundents per aquests joves perquè si en tinguessin no anirien a parar a l’exèrcit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s