Donar la volta a la Rutlla

La Rutlla. Dec ser una de les persones de la meva edat que més vegades ha circulat per aquesta via estreta, històrica i coneguda de la ciutat de Girona. Un eix pels habitants de l’Eixample, Sant Josep i Pla de Palau renyit amb el concepte passejar des que s’hi van prioritzar els vehicles motoritzats. A la Rutlla alguns hi hem comprat desenes de berenars a les fleques històriques que hi havien, i que han anat tancant, quan sortíem de l’escola, hi hem fet classes d’anglès, de repàs, hi hem comprat roba, carn i fruita. A l’adolescència ens ha servit de fil conductor per passar estones eternes i «educadores» al Pencil, que mai no tanca, o simplement passejant per les seves voreres estretes i els carrers que hi van a parar: Claudi Girbal, Creu, Emili Grahit, Doctor Ametller, Antic Roca, Maluquer Salvador,…. Amagats dels «grans» hi hem fet els primers petons, les entremaliadures que eren d’esperar, ens hem imaginat com canviar el món i fins i tot hem pintat parets i consumit algun producte prohibit. La Rutlla són milers de detalls i records per molts. Res extraordinari però tot imprescindible.

Però la Rutlla no és només un eix en sí que uneix gent i espais d’alguns barris del Sud i l’Est de Girona sinó que és també un carrer que connecta amb el centre de la ciutat a milers d’habitants. Jo en sóc un. Des que tinc ús de raó que és així, he vist molts intents de canvis, inclòs el de principis de segle impulsat pel Tripartit que buscava pacificar el carrer però que va reeixir a mitges. Molta gent n’ha parlat de la Rutlla, del present i del futur. Precisament ahir en parlàvem amb la regidora Ester Costa, que n’és filla també encara que d’uns anys abans i resseguíem tots els canvis dels nostres barris. No n’han sigut pocs i ella n’ha viscut més, és clar. Tanmateix coincidíem que cal que donem una volta a la Rutlla per potenciar-la precisament com un espai de trobada, creixement i barri i no com a simple eix de trànsit motor per creuar la ciutat. Una idea que aquests dies que han començat les obres per rebaixar els ressalts del carrer no para de venir-me al cap. De fet, aquests dies és molt recomanable caminar per la Rutlla en el seu tram més a tocar del centre, prop dels ponts per entendre’ns, i descobrir com podria arribar a ser el carrer si el convertíssim en un eix per a vianants, bicicletes i vehicles només si ets veí del carrer. De sobte respires qualitat de vida i transformes l’entorn per potenciar tot allò que poc a poc es va morint a les nostres ciutats, la part comunitària.

Evidentment aquesta és una proposta que s’ha de treballar tècnicament, que s’hauria de fer obligatòriament per trams i havent fet les proves pertinents, però estic convençut que la pacificació i peatonalització de la Rutlla no és cap idea esbojarrada sinó un horitzó sobre el qual treballar. Hi ha un consens que volem reduir el trànsit a la ciutat, que els barris han de recuperar la seva capacitat i centralitat i que volem incrementar la qualitat de vida, l’esperit comunitari i tot allò que s’identifiqui a km 0. I penso en una Rutlla que bulli d’activitat, que neix amb el Mercat, passeja pels carrerons que la creuen, els racons que la fan única (la gent hi passa malgrat la incomoditat), fa parada al Migdia i al Sobrequés i s’enfila fins a les portes de Palau. Una Rutlla que, com dèiem, ens agradaria recuperar-la i no només perquè sigui un espai d’entrada i de sortida sinó perquè sigui centre en sí mateixa. Tornar-hi la vida a part dels cotxes. És un objectiu ambiciós però cal treballar-lo. Ara que es parla de valentia, no deixem de provar-ho. Potser, algun dia la mainada tornarà a jugar a rutlla en aquest carrer històric que milers de gironins i gironines ens hem fet nostra malgrat tots els malgrats.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

3 pensaments sobre “Donar la volta a la Rutlla

  1. Hi estic molt d’acord. Ara és un carrer dominat pels cotxes. Hem de recuperar-hi el comerç i les botigues que s’han instal·lat de manera massiva a l’eix Migdia-Maragall. Sap molt de greu que hagi tancat una fleca amb tan caràcter com la fleca Pons i per culpa d’una promoció immobiliària. Aquí feien un dels millors tortells de massapà de la ciutat, per no dir el millor. Això sí que és perdre patrimoni.

    • Sí, Àngel. Anem perdent el patrimoni comunitari, que no fa fressa i que es veu poc, però que tant necessari és i cal ser agosarats per capgirar aquestes tendències.

  2. […] Ara bé, és el que proposa el Defensor la sortida més eficient i equitativa? En aquest cas, discrepo de tu, Ramon. Cada dia camino per diversos espais on hi ha espais per a bicis i espais per a vianants i on tants uns com altres respecten perfectament la convivència i es converteixen en aliats i no en enemics. És a dir, en un entorn de seguretat per a vianants i bicicletes, la problemàtica es resol de forma natural, sense necessitat d’incrementar multes, assegurances i registres que, de fet, no es preveuen en les normatives actuals ja que les bicicletes no són vehicles de motor. Per això, penso que el focus per resoldre el “conflicte” existent passa per situar el debat al voltant de recuperar espais per a vianants i bicicletes davant els vehicles de motor, que no només són altament contaminants i sorollosos sinó que han esdevingut els amos i senyors de l’espai públic gironí i català. Tot s’enfoca a partir d’ells i, en canvi, quan de sobte els deixem de tenir uns dies amb nosaltres, ens adonem de la barbaritat del plantejament fet els últims anys (Raó aquí). […]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s