El ple es redueix i el debat perd

El ple d’ahir sens dubte va ser molt més àgil que d’altres d’anteriors. És evident que el fet que hi haguessin menys punts a l’ordre del dia i alguns generessin poc debat hi va tenir a veure, però també hi ha ajudat el treball fet en el marc de la junta de portaveus per intentar reduir la durada excessiva dels plenaris. Un treball necessari però que alhora cal evitar que suposi una pèrdua de debat polític. El torn de precs i preguntes crec que va ser un exemple del que cal evitar, no només perquè les limitacions de temps ens van obligar a reduir el nombre de preguntes i a formular-les ràpidament sinó per la desconcentració força generalitzada a la bancada del govern durant aquest punt. Crec que valdrà la pena revisar el video del ple per veure com, mentre fem les preguntes, moltes regidores i regidors de govern no paren atenció ni tampoc ho fan durant les respostes de manera que s’acaben repetint entre elles, demanant que repetim preguntes  i responent coses diferents a les que hem preguntat. Això sí que no té cap sentit i em preocupa molt més que la mateixa durada del ple perquè curt o llar el ple és el màxim òrgan de debat i decisió de la ciutat de Girona i per tant exigeix respecte i atenció màxim per tots els membres i sobretot per aquells que, estant al govern, han de respondre a les preguntes i qüestionaments que fem des de l’oposició.

ple-lAjuntament-Girona-imatge-darxiu_1750035208_39056706_1000x667També em preocupa molt i no és la primera vegada que ho manifestem la dinàmica que ha agafat el govern de votar sistemàticament en contra de bona part de les mocions que presentem des de l’oposició no perquè no en comparteixi el contingut si no amb arguments com ara “ja s’està fent” o també i encara que sembli contradictori “no ho estem fent però tenim previst fer-ho” o “primer volem esperar les negociacions previstes” fins i tot poden arribar a dir coses com “estem d’acord en què cal fer-ho i disposats a fer-ho”, però sigui com sigui “votarem no”. Tan li fa que t’hagis informat bé sobre què s’està fent i què no, que els ofereixis modificar algun punt si creuen que no correspon o no té sentit, que ho hagin votat a favor fa tot just unes setmanes en un altre espai o que en petit comitè t’hagin reconegut que hi estan d’acord, perquè el problema sovint poc té a veure amb el contingut de la moció en sí sinó amb l’estratègia del govern per frenar un “excés” de propostes des de l’oposició que superin les seves pròpies. Una estratègia que, més enllà de lemes buits en boca de l’alcaldessa, passa per utilitzar la majoria absoluta que els dóna el pacte sociovergent i que parteix de la incapacitat del govern per entendre que govern i oposició tenim un objectiu comú que és millorar la nostra ciutat i això es fa treballant i fent propostes a un i altre costat.

Aquesta estratègia ahir els va portar a tombar la moció que vam presentar amb ERC-Mes per una Girona desmilitaritzada, la que vam treballar amb el PACMA per millorar les polítiques en defensa dels drets dels animals a la ciutat, la que vam presentar a petició de les educadores del Centre d’Acolliment Misericòrdia per tal que es retiri el projecte d’unificació d’aquest centre amb el de Mas Garriga i  la d’ERC per l’accés dels ciutadans als pisos de lloguer i a l’habitatge en general. Fins i tot la moció ciutadana per donar suport al projecte del Casal Joves 4 Rius va tenir la mateixa sort. En cap d’elles van argumentar seriosament ser contraris al contingut, en cap, fins i tot es van mostrar favorables a la majoria de punts. Potser l’estratègia busca en el fons el nostre cansament i reduir la durada del ple per la porta del darrere, innocents, el compromís que hem adquirit de treballar per la ciutat va molt més enllà d’aquesta porta tancada que ha esdevingut el govern amb les mocions. Sempre hem dit que el nostre treball va en dues línies,  la propositiva i la de crítica, fiscalització i control. No deixarem d’exercir la primera però potser també haurem de posar més èmfasi a la segona. No vols caldo? dues tasses.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Un pensament sobre “El ple es redueix i el debat perd

  1. Estem treballant com a voluntaris en la cooperativa Sostre Cívic pels nous models d’accés a l’habitatge promovent les cooperatives de cohabitatge, cohousing, sota el model d’ús, tan per la gent gran com pels joves.
    A Girona estem col.laborant amb el BdT Pont del Dimoni, Centre Cívic de Santa Eugènia, per endegar un projecte cooperatiu de cohabitatge sènior a la ciutat de Girona.
    Ens trobem amb la dificultat d’accés al sol públic en cessiò d’ús temporal perquè aquesta soluciò de l’habitatge cooperatiu, autogestionat i comunitàri vivencial, sense especulaciò ni afany de lucre, no està contemplada en les normes urbanístiques de l’ajuntament.
    Girona es podria convertir en exemple de tot Catalunya d’aquest nou model de futur.
    El cohabitatge senior, a més a més, és una soluciò a les residències públiques per la manca de places i una resposta social a les residències privades-benefici empresarial.
    Al marge, és clar, queden les fundacions i patronats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s