Madrenas: any 1

Aquesta setmana farà un any que la peça teatral pèssima del relleu de Carles Puigdemont a l’alcaldia de Girona va acabar. Marta Madrenas era nomenada alcaldessa de la ciutat amb un acord amb el PSC, partit amb qui durant anys CiU havia dit que era a les antípodes polítiques. Pel camí, el doble jurament d’Albert Ballesta, el seu intent d’acord amb el PP i C’s, les «punyalades» de bona part de l’equip de govern al mateix Ballesta perquè anés trobant rocs immensos  i una capitalitat de l’espectacle polític durant prop de dos mesos. Seria un interessant exercici periodístic explicar amb tots els ets i uts què va passar exactament aquelles setmanes. Perquè de coses en van passar i moltes encara s’han de recollir. Aquí deixo la idea per qui la vulgui que, d’alguna manera, jo en sóc part com a regidor a l’oposició. Tanmateix, s’escriguin o no tots els detalls d’aquells dies, el que és indubtable és que l’afer novel·lesc va tenir data de caducitat i Madrenas va accedir al càrrec a mitjans de març de 2016.

Des de llavors la ciutat ha tornat a la normalitat comunicativa i a un anar fent ben poc apassionant. De fet, quan algú em pregunta com valoro aquest primer any de Madrenas al capdavant de l’Ajuntament acostumo a articular quatre conceptes: sense projecte, descoordinació, tancament i comunicació. Així, i anant a pams, des del meu punt de vista Madrenas ha assumit la vara d’alcaldessa amb molta energia, passió i voluntat, tres elements inqüestionables que li donen autoritat, però amb una capacitat nul·la de marcar quin projecte de ciutat vol i s’imagina per d’aquí un temps. Prova d’això és que van tardar més de tres mesos per tancar un programa de govern (les cadires ja estaven repartides) amb el PSC i que sembla que ara sí, aquesta setmana, un any després de governar, farà la seva primera conferència amb perspectiva sobre la ciutat. El mentrestant ha sigut la gestió per la gestió del model Puigdemont, despersonalitzat i amb més mancances que mai. Una gestió que, a més a més, s’ha vist afectada per la poca capacitat de coordinació entre les regidories CiU i el PSC. I és que si bé és cert que Madrenas i Paneque, dues polítiques intel·ligents, han evitat qualsevol conflicte en públic que pogués visualitzar una divisió en el Govern més enllà dels temes nacionals, no ho és menys que «la calma» es basa també en què cadascú faci el que vulgui en les seves regidories. I aquesta és la idea que vull reflectir quan parlo de descoordinació. Una manca de fil de conductor que, evidentment, afecta el conjunt de les polítiques públiques de la ciutat.

Així mateix, aquest any 1 de Madrenas ha significat un tancament cada vegada més fort del Govern en sí mateix. I és que si abans el Govern feia un treball d’obertura, diàleg i debat amb l’oposició previ als plens aquesta dinàmica ha quedat fulminada amb l’acord CiU i el PSC. De fet, aquest fet el comentem sovint amb l’altre principal grup de l’oposició a part de la CUP-Crida que és ERC-MÉS i coincidim en afirmar que d’uns mesos cap aquí no només se’ns expliquen menys les propostes de Govern sinó que també les propostes que fem des de la bancada de l’oposició són rebutjades sense gaire més fonament que l’origen. Bona prova d’això va ser el vot negatiu del Govern en dues mocions nostres durant l’últim ple que buscaven millorar les polítiques d’habitatge i de memòria històrica.

Finalment, s’ha de reconèixer que Madrenas i el seu equip han fet un esforç important per la comunicació institucional i la presència de l’alcaldessa a molts actes i espais de la ciutat. Aquesta era una mancança constatada de l’alcaldia de Puigdemont que Madrenas ha sabut i volgut canviar. I és d’agrair que hagi sigut així encara que pel camí haguem perdut elements com els que he explicat anteriorment que eren claus per aquest mandat de tres anys que començava l’alcaldessa aquesta setmana farà un any. Tres conceptes, però, que es poden posar sobre la taula i virar la nau si més no a nivell formal. I parlo de formalitats perquè sóc plenament conscient que, a nivell polític i de contingut, difícilment la sociovergènGIa voldrà transformar les polítiques públiques que fa anys que desenvolupen i que tanta gent ha indicat que cal canviar. Nosaltres no desistim i seguim fent propostes. Mireu el ple d’aquesta setmana com a exemple. Però és cert que a davant hi tenim un Govern que de tan mirar-se a si mateix i «defensar-se» ha oblidat que hi ha 11 regidors més al plenari.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s