Llums i taquígrafs

lllums i taquígrafs.png

Avui presentem l’Atles de la Corrupció als Països Catalans, amb un cartell de luxe en què em trobaré acompanyada d’en Benet Salellas, en David Fernàndez i en Julià de Jòdar, parlarem de corrupció, frau i impunitat en una d’aquestes accions tant depriments (i esperem que també motivadores) com necessàries. Aquest vespre posarem el focus en les pràctiques corruptes per conèixer les cares de la corrupció, però també les seves causes, costos i efectes. I seguint el fil del Llums i Taquígrafs, anirem més enllà perquè aquesta iniciativa pretén també ser una eina per combatre la corrupció per això de ben segur que també parlarem sobre recursos, eines, experiències i alternatives per abordar el “llarg combat contra la corrupció” des de la col·lectivitat i el treball en xarxa.

I aquí els gironins i gironines pararem l’orella perquè d’aquest atles que es reconeix inacabat en sortim poc esquitxats però de fils per estirar n’hi ha molts. Un cas Manga que s’estén, un cas ADIF que encara pot donar molt de sí o noves detencions de personatges que ens situen en municipis gironins ens fan pensar que en la segona part necessitarem més protagonisme. Al mateix temps, l’entrada de la CUP a molts municipis i sobretot a la Diputació de Girona amb l’objectiu clar d’aixecar catifes i obrir finestres comença a donar fruïts. Posem els focus en les pràctiques que permeten la corrupció, traiem a la llum auditories i documents que qüestionen la gestió feta i que alguns pretenien guardar al calaix i exigim transparència, control democràtic i assumpció de responsabilitats arreu. Estirem fils i exigim aprofundir en la investigació de qualsevol indici i quan cal denunciem on sigui necessari aquelles conductes clarament irregulars. L’atles que avui presentem apunta a cinc focus d’irradiació de pràctiques corruptes: el finançament il·legal dels partits polítics, el tsunami immobiliari i especulatiu, la concertació d’obra publico-privada, la indústria del frau fiscal i l’economia global del delicte. En un context de qüestionament de la gestió privada de serveis públics essencials, però, molt em temo que també aquesta apareixerà com un focus rellevant. A Girona ja fa temps que tenim sobre la taula el cas AGISSA que ha passat a mans de la fiscalia. Un cas que creix com una teranyina i posa en qüestió bona part de la gestió de l’aigua a comarques gironines i evidentment ens obliga a revisar els mecanismes que han permès arribar on som. I és que com bé reconeix l’atles l’objectiu és triple: reconeixement dels fets (posem el focus), reparació dels danys causats (prou impunitat) i sobretot la garantia de no repetició en el futur. Sens dubte, tenim feina a fer.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s