Rahola, el periodisme avui i la memòria a Girona

«Els alemanys, junt amb els italians, es dediquen avui a la destrucció metòdica, científica i sistemàtica de Catalunya i les altres terres germanes. I avui, com ahir, la nostra esperança d’alliberament és ferma i fervorosa. Els invasors seran foragitats de Catalunya, com ho foren de la pacífica Bèlgica, i la nostra terra tornarà a ésser, sota la República, en la pau i el treball, senyora de la seva llibertat i els seus destins». Carles Rahola (1938).

Aquests dies Girona ha viscut «La setmana dels Rahola», unes jornades que tenen com a objectiu visualitzar la imprescindible tasca que fa el periodisme gironí. Un periodisme que viu, avui en dia, enmig d’una precarietat laboral i crisi del marc on s’ha desenvolupat els últims quaranta anys que ja ningú és capaç de negar. Malgrat això, és cert que l’herència d’aquell Rahola compromès segueix viva en molts projectes, alguns dels quals nascuts del simple activisme comunicatiu i d’altres més assentats ja en l’ecosistema gironí. Prova de tot plegat en va ser els premis de comunicació lliurats dijous a l’Auditori pel Col·legi de Periodistes (gràcies per la proposta) i la Diputació de Girona (Menció per la Fissura).

bombardeig_carme

Si parlo de tot aquest àmbit, imprescindible per qualsevol societat que es vulgui democràtica, és perquè la precarietat en què treballa produeix situacions que no deixen de sorprendre. Si més no, a nivell personal. Fa uns dies al ple de Girona l’equip de govern de l’Ajuntament de Girona (CiU i el PSC) es va posicionar en contra de donar suport a la campanya «Bombes d’Impunitat» que lluita per denunciar els assassinats causats per les bombes de les aviacions nazis i feixistes en suport a l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil. Les bombes van matar milers de persones a Catalunya i en van ferir milers més. A Girona les morts van ser 58, els ferits es van comptar a desenes així com ho van fer també els edificis i els carrers derruïts. Aquestes bombes van caure majoritàriament un parell o tres de dies abans que l’exèrcit feixista entrés a la ciutat, quan la guerra ja estava perduda per part del bàndol republicà. Els objectius eren totalment aleatoris i indiscriminats. Voluntat d’escarni i de genocidi. Res més. Un mes després, un 15 de març de 1939, el feixisme afusellava el periodista que dona nom a la setmana del periodisme gironí, Carles Rahola, una de les cinc-cents persones que se sap que van ser executades pels feixisme a la nostra ciutat ja «en temps de pau».

La campanya, doncs, demana adscripcions dels municipis per denunciar aquella matança de les aviacions nazis i feixistes així com que, d’una banda, cada municipi revisi si hi ha edificis que eren municipals el 1939 i que van ser privatitzats amb l’entrada del feixisme per iniciar un procés de recuperació i, de l’altra, que estudiï la possibilitat d’una demanda als Estats italià i alemany per reclamar compensacions pels danys causats durant aquells mesos. Quelcom senzill perquè, entre d’altres coses, la proposta parla en tot moment d’estudiar i, per tant, de mirar si és possible o no i fer-ho només si es veu clar. I en aquest sentit vam presentar la proposta. Bé, doncs incomprensiblement, CiU i el PSC, sí aquell partit on tanta gent del POUM va confiar en el seu retorn de l’exili, van votar-hi en contra de la mà del PP i C’s, aliats històrics en la defensa de la impunitat al règim franquista. Els motius encara no els he entès però és que la part més curiosa és que ningú els ha preguntat més enllà del ple de dilluns passat. És a dir: tenim un equip de govern que pren una decisió que trenca el relat de votacions al voltant de la memòria històrica a la nostra ciutat i ningú s’ha preguntat el per què. Ni tan sols s’ha considerat noticiable o carn d’article d’opinió. Immersos en el dia a dia de les rodes de premsa i les xifres que tot ho il·luminen ens deixem detalls que, al meu parer, no ho són gens.

I és que si agafem un ajuntament com el de Barcelona, per exemple, han treballat el tema molt més a fons i sense tantes objeccions. De fet, el mateix dia del ple de Girona, el tinent d’alcalde de Barcelona Jaume Asens explicava a les xarxes socials les gestions que es feien des de l’Ajuntament a Itàlia per tal de desenvolupar un procés de reparació històrica envers les bombes que va llançar l’Estat Italià sobre la capital catalana. Aquesta setmana, a més a més, hem conegut que el mateix ajuntament començarà a retirar les plaques amb el jou i les fletxes que encara queden en molts edificis barcelonins (i també gironins). No defensaré tota la política de memòria que ha fet el Govern de l’Ada Colau perquè com bé expliquen els companys i companyes de Barcelona té moltes mancances, però si més no és innegable que existeix una certa acció sobre el tema. A Girona, les nostres propostes, que no han sigut poques, continuen en un calaix. Desateses. I el més greu és que ara, fins i tot, un Govern municipal pot votar en contra d’una moció que rebutja i demana accions referents als bombardejos feixistes i ni tan sols s’aixequi un bri de discussió pública. Tot plegat durant la setmana dels Rahola. No us produeix una certa amargor?


lluc  @llucsalellas


Anuncis

4 pensaments sobre “Rahola, el periodisme avui i la memòria a Girona

  1. És curiós que un ajuntament com el de Girona estigui a favor de la desmemòria històrica. Hi ha coses que són molt difícils d’entendre.

  2. Des de la campanya Bombes d’Impunitat ens agradaria tenir les motivacions del vot d’aquesta gent. Més que res per entendre el sistemàtic menyspreu que tenen tant envers les víctimes del cop d’estat i del feixisme com per les iniciatives que sorgeixen de la ciutadania. Gràcies per intentar-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s