Interessos i passos enrere en la protecció a la infància

Fa temps que anem al darrera d’un parell de temes lligats a la protecció de la infància a la nostra ciutat. Tot i ser un tema de competència de la Generalitat de Catalunya, entenem que l’ajuntament no se’n pot desvincular, tant perquè són instal·lacions de la ciutat i que atenen menors de la ciutat, a més d’altres municipis, com per la vinculació de la tasca que es fa en aquests centres amb la tasca que es fan des de serveis pròpiament municipals. Hem posat el tema sobre la taula, preguntat al ple i a la regidora responsable i hem instat a l’ajuntament a moure fitxa. Just ahir la CGT feia una roda de premsa per parlar de tot plegat (notícia).

Girona. Fotos de l'exterior del centre d'acollida de menors Misericòrdia, que està a Puig d'en Roca. Podeu anar-hi quan vulgueu perquè són fotos de fora. En aquest cas, millor si no surt ningú a la foto perquè és un centre de menors amb problemes.Una de les nostres preocupacions ja fa dies que ha saltat a la llum pública, l’ampliació del Centre d’Acolliment Nostra Senyora de la Misericòrdia, de titularitat pública, amb un mòdul per a adolescents dependents de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Els treballadors i treballadores del centre s’han mostrat absolutament contraris a la decisió amb múltiples arguments lligats, entre d’altres, a la conflictivitat i els perills que comporta aquesta ampliació i a les mancances i dificultats, com la sobreocupació, que ja té actualment el centre. El més destacable, però, és el fet que aquesta aposta és absolutament contrària a la línia que la mateixa consellera manté públicament que preveu seguir de centres d’un màxim de 12 places, i que fins i tot el Síndic de Greuges s’ha manifestat contrari a la decisió precisament per les recomanacions fetes en els seus informes de tendir cap a centres petits i integrats en el teixit urbà i social.

Tant o més indignant que aquesta decisió, que és clarament un pas enrere en la política de protecció a la infància, són els interessos amagats en la mateixa. I és que si bé el centre és de titularitat pública, la gestió prevista per al nou mòdul serà privada tal com ja es pot veure en l’oferta de contractació per valor de 18 milions d’euros. Tothom té clar que l’adjudicació es farà a la Fundació Resilis, una de les moltes que es troba sota el paraigües de la Plataforma Educativa. Com també es té clar que serà la mateixa fundació qui gestionarà el CREI que està previst ubicar en l’edifici de Juià on fins ara s’atenia els adolescents que seran traslladats al Puig d’en Roca, una oferta que també està ja publicada per valor de 22 milions. I doncs, qui és aquesta fundació-plataforma que es beneficia per partida doble d’aquest moviment? És una vella coneguda per la gent del ram de l’educació social de les comarques gironines i ni més ni menys l’empresa on l’actual Director General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, el sr. Ricard Calvo, ha fet carrera professional i on fins fa poc encara constava amb diversos càrrecs en diferents organitzacions del grup.

I això ens porta al segon tema, les Cases d’Infants, una proposta d’atenció a la infància que va néixer com una prova pilot i s’està desvirtuant per interessos molt allunyats dels drets dels infants. Un trasllat del projecte (perquè s’ha escollit Girona? A qui li interessa?), reduccions de pressupostos i de plantilla, denúncies vàries de les treballadores i treballadors… és un tema complex que ha permès que surti a la llum un element preocupant que no fa més que constatar allò que fa temps que molts denunciem, i és que sota la idea innocent de les organitzacions sense ànim de lucre sovint s’hi amaguen autèntics conglomerats empresarials amb molt de lucre. Darrere del projecte de les Cases d’Infants hi trobem la Fundació Fasi (una altra del conglomerat Plataforma Educativa), formada per una part privada (Casa Equipaments S.L. i la Fundació FIATC) i una de pública (la Diputació de Girona). Més enllà de què tornin a aparèixer conflictes d’interessos del mateix director de la DGAIA, segons la CGT és precisament l’empresa Casa Equipaments S.L. la immobiliària que proporciona els edificis on s’instal·len les cases d’infants i pel que sembla en treu un alt rendiment. A l’habitual pràctica de sous sobredimensionats com a via de desviar el lucre a aquest tipus d’organitzacions, hi afegim la d’obtenir alts rendiments a través de lloguers.

Tot plegat és el resultat d’un procés d’externalització accelerat que va iniciar l’aleshores conseller Felip Puig, un procés que encara perdura i del qual algunes organitzacions n’han sortit molt beneficiades, un procés que se suma a la realitat d’uns centres d’origen religiós basats en la idea de la beneficència i que en moltes ocasions arrosseguen encara aquesta rerefons amb accions i metodologies altament qüestionables. Sens dubte, caldrà que des de la DGAIA es donin explicacions d’aquests conflictes d’interessos, s’acceleri la tasca de control de tots els centres i es defineixi i es compleixi un model clar de treball en què la protecció de la infància sigui el primer i únic objectiu. Si hi ha consens en què cal tendir cap a la desinstitucionalització i l’aposta per crear unitats de convivència petites i similars a les famílies, no té cap sentit que a Girona fem passos en sentit contrari.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s