Mas Abella existeix

Si avui en dia preguntéssim als gironins i les gironines si saben què és el Mas Abella tinc la sensació que la majoria respondria que no. I si dobléssim l’aposta i els demanéssim per la ubicació geogràfica en un plànol i per les activitats que s’hi duen a terme els dubtes serien creixents. Aquesta constatació és la conseqüència de la «no política» respecte un equipament públic i municipal on hi treballen (i no pas poc) les entitats referencials de cultura popular i tradicional de la nostra ciutat. Una inacció que porta quinze anys, des de la inauguració de l’espai, i que caldria revertir d’una vegada per totes si la nostra vol ser una Girona de cultura, arrelada i activa. Aquesta és la principal conclusió de l’acte «Mas Abella: un projecte per (r)evolucionar» que la CUP-Crida per Girona vam organitzar la setmana passadaabella

En la trobada hi van participar una vintena de persones vinculades amb l’activitat diària al Mas i amb les entitats que hi donen vida: Diables de l’Onyar, Fal·lera Girona, la Mula Baba i Orella Activa. La sensació de desconnexió entre les polítiques municipals, d’equipaments i culturals i el projecte del Mas i la feinada que fan aquestes entitats a va ser una constant en tot el debat. Així, i per posar-hi exemples concrets, malgrat la quantitat d’hores d’activitat i les desenes de persones que participen de les entitats, a hores d’ara el Mas Abella encara no compta amb wi-fi per poder fer tasques imprescindibles d’entitats amb produccions culturals, manté espais de magatzem amb arxius desconeguts que impedeixen acomplir les peticions de més espais de trobada i assaig o no s’hi fan inversions mínimes municipals de pintura o millora de sonorització. De fet, ni tan sols es projecta el Mas Abella a nivell de ciutat com un equipament del qual sentir-nos-en orgullosos. Sinó com s’explica que Girona no compti amb senyalitzacions viàries per arribar a un Mas Abella que ni tan sols té cap rètol a l’exterior que l’identifiqui com a tal?

Tot plegat són, des del meu punt de vista, conseqüències d’entendre la cultura popular com un fantasma. I és que malgrat parlar-ne molt en les discussions informals, l’equip de govern sembla que la prefereixi invisibilitzada. I ho dic per aquests exemples quotidians que explicava en el paràgraf anterior però especialment perquè tot forma part d’un pecat original: la manca de voluntat de fons de projectar aquesta cultura i les entitats que la promouen com un dels pilars de la nostra ciutat.

Arraconada com si fos un acte folklòric, Girona continua vivint indiferent a unes entitats que no només duen el nom de Girona arreu (Diables fa anys que fa espectacles internacionals i la Fal·lera fa desenes d’actuacions cada any arreu del país i part de l’estranger, per posar dos exemples) sinó que organitzen desenes de persones i actualitzen una proposta de cultura popular lligada a les tradicions però sobretot al moment i una manera oberta d’interpretar l’art i la participació ciutadana. I Mas Abella i el seu no-projecte de futur i d’evolució per promoure’n el coneixement i les potencialitats n’és l’exemple paradigmàtic. La ciutat dels festivals necessita molt de foc d’encenall per la combustió i de tant voler inaugurar cada setmana amb un espectacle diferent ha acabat oblidant els que sempre hi són, a la penombra, però que ens lliguen amb la creació, l’activisme, l’amor a la cultura i neixen a la base de la nostra ciutat. Concretament a cavall de Palau i Montilivi, a prop de la Font de l’Abella.

PS: Mireu què passa si poseu “Mas Abella Girona” a Google imatges. Tot dit


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s