Torre Gironella, obrim finestres d’oportunitat.

El dilluns passat el ple de Girona va aprovar definitivament el Pla Especial de les Pedreres, sens dubte una gran fita que fa molt temps que la ciutat i sobretot els veïns i veïnes de la zona estaven esperant. El pla és una eina d’ordenació que determina els usos i activitats previstos per cada espai i que, per tant, ha de permetre gestionar la zona protegint-ne el seu valor ambiental i cultural.

Si es va aprovar dilluns i no abans és perquè finalment disposàvem d’un pla social annex que preveu les característiques i les diferents vies pactades per a la reubicació de les famílies que avui en dia viuen en cases d’autoconstrucció en terrenys públics del parc de les Pedreres. Una condició que vam exigir des de l’oposició a un govern encara en minoria. No negaré que el pla ha nascut una mica coix, la necessitat d’incloure canvis i concrecions a una de les fórmules de compensació previstes (ja sabuda prèviament al ple) portava a pensar que tal vegada hagués estat millor esperar un mes més. Al mateix temps, però, la il·lusió i el convenciment de les famílies afectades i el consens aconseguit a la taula de negociació que durant molt temps ha estat treballant aquesta proposta permetia entendre la voluntat de complir el compromís de portar-ho en aquest ple. També és cert i així ho vam expressar al ple que la base jurídica de l’acord és feble, el reconeixement legal de la propietat és complicat tenint en compte el context i això dificulta la solidesa jurídica de les propostes de compensació en què es basa la reubicació. Per això, des de la CUP-Crida per Girona, havent parlat amb representants de les famílies afectades, vam entendre que la solidesa l’hi donava el fet que hi hagués un consens ampli també en el ple i vam prioritzar aquest fent un vot afirmatiu crític enlloc d’optar per un vot menys compromès.

torregironella

Al mateix temps, calia també posar en valor la feina feta per molts i moltes al llarg d’anys. La taula que s’ha reunit periòdicament en els darrers anys ha estat un bon exemple de diàleg entre la ciutadania i l’ajuntament. Polítics, tècnics de diverses àrees, veïns i veïnes afectades directament o indirecta, representants i figures de reconeixement comú asseguts per trobar solucions a un tema complex. Una fórmula que cal que prenguem com a exemple i que tinguem en compte per a altres conflictes veïnals. Aquesta sens dubte seria una aposta interessant que es podria treballar en el marc, per exemple, del nou consell de seguretat tot i que, com hem vist, pot aplicar-se a un ampli ventall de situacions.

Alhora, però,  la taula és una eina que hem de mantenir també en la tasca que s’obre amb l’aprovació d’aquest pla, una tasca de concreció, planificació i execució gradual de les vies previstes de reubicació i tot el que comporta. I aquí hi juga sens dubte un paper clau la relació amb el veïnat de Torre Gironella, un veïnat que es veu afectat per la reubicació prevista i que evidentment té molt a dir-hi. Sabem que les paraules i demandes expressades al ple per part d’una veïna no són generalitzables a tot el veïnat. De fet, hem anat seguint de prop el procés i parlant amb alguns veïns i veïnes, per això coneixíem els recels d’alguns d’ells. Al mateix temps, però, som conscients que en la major part dels casos el que es demana és una millora a nivell d’infraestructures al barri que, com molts d’altres de perifèrics, es senten justificadament agreujats quan es comparen amb el centre de la ciutat. Un barri que cal recordar que també té origen en l’autoconstrucció per part d’immigrants de la resta de l’estat als anys 50 però que ja va fer un procés de consolidació ara fa uns anys. Amb tot, és evident que és un barri encara amb grans mancances i dificultats peculiars derivades de la seva ubicació i construcció irregular i espontània. Els continus talls de llum, la manca de voreres i el malestat de l’asfalt o la distància amb equipaments de tot tipus (escoles, centres cívics, CAPs…) en són alguns exemples.

La proposta de reubicació i per tant la més que possible arribada d’un bon nombre de veïns i veïnes al barri, però, ha de ser una oportunitat de millora i així ho hem d’entendre també des del consistori. Una oportunitat per dignificar el barri i millorar-ne les infraestructures atenent aquestes mancances que expressen els veïns i veïnes. Una oportunitat per dignificar-ne els carrers posant noms a aquells que encara no en tenen. Oportunitats que junts hem de treballar perquè es facin realitat, per això és clau mantenir la tasca que s’ha estat fent en el marc de la taula de diàleg i alhora ampliar el diàleg amb els veïns i veïnes de Torre Gironella. Crec que hi ha una gran predisposició en la gran majoria de veïns i cal aprofitar-ho per treballar lligams i elements de reconeixement mutu. Perquè no, per exemple, aprofitar l’ocasió per implicar uns i altres en un projecte de recuperació històrica dels orígens del barri i la seva evolució? I si ho lliguem amb un procés de definició del nomenclàtor del barri? En tot el que vagi en aquest camí, el govern ens hi trobarà.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

Anuncis

8 pensaments sobre “Torre Gironella, obrim finestres d’oportunitat.

  1. Curiós que els veïns que seran reallotjats ho siguin -sembla ser que serà així- al barri de Torre Gironella i no la zona urbanitzada legalment de les Pedreres, on ja porten els fills a l’escola i a l’institut. Com bé dieu, Torre Gironella també es va iniciar amb l’autoconstrucció, bonica manera de dir que va començar sent un barri de barraques, com ho eren els primers habitatges de la família Amador de les Pedreres. Uns van tenir la sort de veure com els seus habitatges es legalitzaven o regularitzaven, i els altres no.

    La zona Pedreres-Torre Gironella, és diversitat pura i dura, una zona, que podria ser quasi un sol barri per proximitat física i per quantitat d’habitants, que acull gent molt diversa a nivell econòmic, cultural i d’origen, però que a la pràctica són dues zones separades.

    Suposo que direu que són per motius de sòl disponible, predisposició dels veïns (no ho va pas semblar en el Ple de l’Ajuntament) i altres motius que quedaran la mar de bé, però sincerament em sorprèn molt que estigueu tan conformes amb aquest reallotjament. Els descendents d’immigrants, amb els descendents d’immigrants de Torre Gironella.

    En definitiva, això és el més curiós de tot i ningú ho treu. curiós que tot i que els Amador i família visquin a les Pedreres no seran reallotjats al barri “legal” de Les Pedreres, sinó al de Torre Gironella i els partits d’esquerra de la ciutat, els sembla bé.

    Potser se m’escapen coses, deu ser això.

    • Hola arg1, una vegada més, gràcies per les reflexions. En aquest cas voldria aclarir que el lloc on es preveu reubicar aquells que ho vulguin és molt proper a la zona on viuen actualment i, en tot cas, per mi és definitiu l’ampli consens aconseguit a la taula de negociació on també hi havia representants de Torre Gironella. És cert que no tot el veïnat accepta la proposta però també que hi ha molts veïns i veïnes que reconeixen la bona convivència que fa temps que tenen. També aprofitar per dir que la proposta contempla diverses possibilitats de solució més enllà de la reubicació en aquesta peça municipal com que els veïns de més edat puguin romandre a les cases actuals, el fet que simplement es doni una compensació pel valor de l’edifici que s’enderroca o la reubicació amb els criteris previstos en altres habitatges de protecció arreu de la ciutat.

      • Gràcies per les explicacions, de fet és un tema difícil. Veurem com anirà anant, de moment el millor és que la gent gran pugui quedar-se a casa seva, que tinguin aquest dret, i que almenys s’hagi posat fil a l’agulla per desencallar un d’aquells temes “de tota la vida” que mai s’acabava de resoldre.

  2. És una tema socialment, econòmicament i en molts altres aspectes delicat. Tant pel tema de reallotjar a gent que porta vivint en milers de m2 a passar ‘només’ a cases sense adossar de 75 m2 com pel tant per amenaces que reben els veïns que s’oposin, de fet la presidenta de l’AAVV va canviar d’opinió després de fer realitat amenaces dutes a terme…
    De fet, si el que es tracta ´és mirar més enllà, s’hauria de tenir present el factor d’integració. Girona veuria amb bons ulls una reubicació dels afectats per tota la ciutat i es podria considerar un èxit social de l’ajuntament que es podria anar evaluant amb el pas del temps.
    Una comissió de seguiment amb per exemple 2 persones representant cada part afectada, 2 Pedreres, 2 afectats, 2 Torre Gironella, sembla que no seria gaire democràtic pel barri de TG, el barri de darrera de la universitat.

  3. Totalment conforme en el tema que s’hauria de tenir present el factor integració i una absorció equitativa. Siguem sincers, aquesta mesura serà un llast pel barri de Torre Gironella i això tots ho sabem.

    Reallotjar les famílies en diferents barris o zones, seria el desitjable. Que a Torre Gironella hi vagin a parar algunes famílies, per què no, però també a Les Pedreres, potser també a La Vall de Sant Daniel (tan propera pel passeig arqueològic), Pont Major, o en zones del barri vell, per citar alguns exemples que podrien ser fins i tot més amplis, com Domeny, etc.

    Falta valentia política en aquest cas, el que sempre es defensa en altres casos, aquí s’està silenciant.

  4. Em comenta algun veí de TG com a solució que es podria realitzar una votació secreta del barri per decidir el seu posicionament. A poder triar, que el lloc fos en el mateix ajuntament comenta. Seria com una consulta popular.

  5. No entenc perquè no es poden quedar allà on estan. Ja té clar l’ajuntament què en farà de la zona d’interès natural de les pedreres? De fet, malgrat personalment tingui moltes reticències en tot aquest assumpte, si les pedreres no s’ha convertit en una explotació inmobiliària de luxe durant tots aquests anys ha estat gràcies a les famílies ilegals i al seu modus vivendi… Ara què passarà, hi aniran a passejar els veïns i simpatitzants que tant els agrada la natura? A gaudir de la muntanyeta sense flamenc ni cavalls? Amb famílies o sense, s’hi pot anar igualment… Tant amor per l’espai natural en una ciutat que precisament està abarrotada de parcs cimentats i que els carrils bici són de fireta…no cola! Aqui hi deu haver alguna cosa més… Tant els molesten aquestes famílies?
    En fi, agraïr-vos, però, la voluntat de consens i el treball per la ciutat. Hi ha tant per fer! Tant, com interessos econòmics i potser un pèl xenòfobs… Un mur insalvable!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s