Els pisos turístics a Girona: problema silenciat

Girona viu a sobre de l’onada de la bombolla turística. Des de 2011, amb l’entrada de CiU al govern municipal, i ara amb el suport del PSC, la ideologia del turisme, entesa com «la construcció d’un discurs a partir del qual el creixement d’algunes empreses turístiques beneficia al conjunt de la societat i, per tant, tots hem de treballar per això i sentir-nos orgullosos d’un projecte suposadament comú» (Agustín Cócola) s’ha convertit en hiperdominant. Un mantra inqüestionable, especialment en els espais de poder públic de la nostra ciutat. Les inversions pressupostàries municipals, de fet, així ho demostren. El turisme és el punt central de l’estratègia del Govern actual. Una de les prioritats a nivell de subvencions públiques.

girona_riverside_hdr

Aquesta aposta decidida i legítima, però no compartida per tothom, ha significat també un canvi en el model econòmic de la ciutat portant-lo cada vegada més cap a un monocultiu perillós. Només juguem en un terreny, el del turisme, i a partir de la premissa que el creixement del nombre de turistes serà permanentment exponencial i indefinit. Us sona? La política ortodoxa en aquest sentit, a més a més, ha tingut altres conseqüències com és la progressiva parctematització del Barri Vell de la ciutat. Un procés que ha tingut una incidència especial en la transformació de l’ús dels habitatges en aquesta zona de la ciutat. Així, si el 2015 Girona tenia 179 pisos turístics censats, un 80 per cent d’ells al Barri Vell, el 2016 en teníem 361. Un creixement que arriba gairebé al 100% en tan sols un any mentre ningú s’encarrega d’apuntar quines incidències pot tenir aquesta modificació estructural a curt i mitjà termini. I tot sense tenir en compte els pisos d’ús turístic no regularitzats que de ben segur també proliferen a la nostra ciutat.

Les dades van ser explicades en un programa a la SER Girona on també es va exposar que la ciutat ha viscut paral·lelament un creixement en un 10% del preu del lloguer dels habitatges. Si el 2015 la mitjana de cost per un pis llogat cada mes era de 485 euros per habitatge ara aquest s’ha enfilat a 533 euros, un preu similar al d’abans de l’esclat de la bombolla immobiliària sense que, evidentment, la situació econòmica dels gironins i gironines hagi tornat a la d’aquells temps. I és que ja no és que la pròpia regidora Sílvia Paneque reconegués públicament que hi ha 160 famílies en espera (vol dir unes 500 persones) per un pis de lloguer social a la ciutat sinó és que Girona compta amb més de 600 habitatges buits i, com bé explicava el president dels APIs gironins, el jovent i els universitaris estan essent expulsats, cada vegada més, a viure fora de Girona. Girona, ciutat universitària, diuen uns cartells que ja sonen sarcàstics a l’entrada a la ciutat amb cotxe.

Per això, en aquest doble procés, el de la crisi, que ja dificulta l’accés a l’habitatge, i el de la turistificació que n’incrementa els preus i les barreres, es fa totalment incomprensible que l’alcaldessa Marta Madrenas afirmés que «no creu que els pisos de lloguer siguin un problema a la ciutat». Ella, que ve de ser la cap dels Agents i Promotors Immobiliaris a la ciutat, demostra una insensibilitat molt gran amb un dels temes essencials en qualsevol ciutat i sobre el qual el govern municipal és l’últim responsable: el dret a l’habitatge. Un fet extremadament preocupant que es produeix paral·lelament al discurs d’eufòria generalitzada amb les xifres del turisme com a monocultiu econòmic.

Un model del qual només se’n pot parlar per dir-ne els efectes positius, que en té, però que mai posa sobre la taula les múltiples altres conseqüències que comporta en model de barri i urbanístic, el preu de l’habitatge o les condicions laborals precaritzadores pels treballadors. A Barcelona un grup d’investigadors ha iniciat un projecte de nom «Turismografias» on aborden aquest àmbit des de l’arrel ni silencis. Fora bo que a Girona s’impulsés un fòrum o un espai d’aquest estil. I sobretot, fora bo que es parlés del turisme i el seu monocultiu amb perspectiva, amplitud de mires i, sobretot, sense ser criminalitzat per plantejar dubtes sobre què està significant avui en dia per Girona en tots els sentits. I fer-ho abans que el 2017 tinguem més de 500 pisos turístics a la ciutat.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Els pisos turístics a Girona: problema silenciat

  1. I caldria afegir el canvi del model de comerç que va desapareixent per donar pas a locals amb activitats orientades al turisme, perdent en bona mesura el tarannà i allò de genuí que podria romandre a una ciutat amb personalitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s