Parma com a mirall

img_8427És de justícia començar aquest article agraint a l’organització del Fòrum Waste in Progress, un congrés interessantíssim que, a més, ha permès visualitzar la possibilitat de Fira de Girona i del palau firal d’oferir un ampli ventall d’activitats, fins i tot d’interès i repercussió internacional com aquesta. Enhorabona, doncs, per l’èxit i la bona feina feta.

Conscients de l’interès del contingut del fòrum, no ens l’hem volgut prendre i he de reconèixer que han estat uns dies d’aprofundiment intens en el món de la gestió de residus que, sobretot, ens han confirmat la necessitat urgent de continuar treballant de manera molt més intensa en la prevenció i el tractament de residus amb criteris de sostenibilitat.

He après alguna cosa de totes i cadascuna de les ponències: dels exemples de ciutats com Sant Francisco, Ljubljana, Imola, Milà, Seül, Parma, Tallin o Munic, Adelaida, Anvers, Cardiff i Sanremo però també d’iniciatives com les de l’Àrea Metropolitana de Barcelona o de les explicacions de l’Agència Catalana de Residus. I és que l’experiència de totes és sens dubte un capital que hem d’aprofitar per la nostra ciutat, tot està inventat, el que es tracta és d’adaptar-ho a la nostra realitat aprenent, com bé deia un dels ponents, no només dels èxits sinó dels errors que necessàriament han comès les ciutats que ens han precedit.

Sens dubte, però, hi ha una de les experiències que em va interessar especialment, tant per la detallada i completa explicació del ponent com per què vaig veure clar que era l’exemple a seguir per Girona. Parma és una ciutat més gran que la nostra però amb característiques que la fan similar i que amb la implantació del sistema porta a porta a tota la ciutat han aconseguit un 80% de recollida selectiva amb percentatges d’impropis baixíssims. Tenen un sistema estudiat i perfeccionat al llarg dels anys ja si bé va ser el 2012 que el van estendre per tota la ciutat, ja abans havien implantat en una part important de la ciutat. La recollida porta a porta es combina amb una diversitat d’alternatives i especificitats que permeten donar resposta a tota la casuística ciutadana: recollides específiques de bolquers per famílies amb nadons o persones que requereixin ús de bolquers, sistema específic pel casc antic, recollida a domicili de grans electrodomèstics i voluminosos, periodicitats variables de recollida als comerços segons tipologia, estacions de recollida compactes amb accés a través de targeta personalitzada, deixalleries mòbils que volten contínuament la ciutat, deixalleries fixes…

És a dir un sistema pensat per aconseguir un alt percentatge de recollida selectiva responsabilitzant la ciutadania i empreses generadores de les mateixes però alhora facilitant-ho amb multiplicitat de fórmules. Un sistema que han decidit completar amb l’aplicació del pagament per residu generat, de manera que qui més genera i menys recicla, més paga. També en aquest cas sumant-hi l’establiment d’una sèrie de descomptes que incentiven la selecció alhora que permeten adaptar-se a les diferents realitats familiars.

Tot plegat, evidentment, combinat amb una estratègia comunicativa basada en la proximitat, la transparència, l’ús d’una gran diversitat de canals i eines i la consciència de la importància que té la comunicació per l’èxit i de la necessitat de fer una gran tasca tant a l’inici de l’aplicació de cada canvi prèvia com, sobretot, prèviament als mateixos. Parma ja anava més enllà de tot això, l’éxit del sistema de porta a porta els permetia ampliar la mirada i centrar-se en campanyes valentes de reducció de residus: l’eliminació de les ampolles d’aigua de plàstic a diferents espais, un projecte pilot de foment de l’ús de bolquers reutilitzables, un protocol i facilitats per l’ús de vaixelleria orgànica en l’organització d’esdeveniments, botigues de 2a mà amb material que arriba a la deixalleria, incentius per l’ús de compostadors…

Enveja sana, absolutament. Pel model, però també perquè qui explicava i responia a les preguntes amb orgull però sobretot amb un elevadíssim coneixement del sistema era el regidor de l’àrea responsable de la gestió. No em vaig poder estar ni puc fer-ho ara de visualitzar les mediocres respostes que sovint ens ha ofert el nostre actual regidor responsable de l’àrea de sostenibilitat quan hem preguntat sobre la gestió de residus al ple municipal. Un regidor d’un govern que, tot i que ara treu pit declarant la ciutat capital dels residus, ha prioritzat el manteniment de quotes de poder entre els diversos sectors a posar al capdavant d’aquesta àrea algú amb expertesa i coneixement capaç de liderar el canvi en la gestió dels residus que necessitem.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s