“Només volem no patir i ser visibles”

De senzilles i òbvies les paraules que obren aquest text poden sorprendre a més d’un. Les va pronunciar ahir una de les persones que va assistir al debat sobre la música en viu organitzat per la CUP-Crida per Girona al club Yeah. L’acte va reunir moltes de les persones que avui en dia impulsen cultura en petit format ja sigui en locals o als carres de la ciutat. Alguns amb permís i d’altres sense. Tots amb la millor de les voluntats. Teixidors de la cultura de base, que dóna vida i que executa en les nostres rutines un dret que sovint neix oblidat: l’accés a la cultura. «Només volem no patir i ser visibles», aquesta era la demanda que va sonar a consens mínim per part dels organitzadors de mogudes múltiples a Girona que, com explicaven, viuen amb marginació dins la ciutat dels grans festivals.

musica

És a dir, aquells que formiguegen lluny dels focus ens demanen garanties de poder desenvolupar propostes culturals i que aquestes no siguin oblidades en el relat d’aquesta Girona obsessionada en mirar a fora. Que si no hi ha dins no hi haurà mai fora. Que quan quelcom és buit, no transmet res, tampoc per aquells que vénen un parell de dies a visitar-la. Per això, era important l’acte d’ahir. Per sentir aquesta veu però també per escoltar les propostes que ha desenvolupat l’Ajuntament en l’últim any, tendint a cap, les voluntats de canvi de la regidoria de cultura, a priori moltes, i per conèixer les iniciatives del sector o les que ha pres l’Ajuntament de Barcelona. Aquí m’aturo. Perquè ahir en Dani Granados, vinculat a l’Institut de Cultura de Barcelona, ens va explicar què han treballat a la capital catalana. De com pretenen girar el mitjó. De com han aconseguit amb el canvi de normativa i també amb recursos no només que els petits locals puguin programar més i amb més garanties sinó que també han reduït les incidències amb els veïns. Una línia de treball a compartir.

Per això ara cal aprofitar la voluntat expressada per la regidoria de cultura de Girona de seguir aquesta tendència i apostar per un canvi que permeti que locals i associacions tinguin les garanties per poder programar amb tranquil·litat. Perquè amb qualitat ja ho fan. Aquesta petició fa un any la vam començar a fer visible després d’una trobada semblant a la d’ahir als Jardins de la Mercè. Llavors els locals i els espais van posar la problemàtica sobre la taula i ens vam comprometre, tots, a treballar-ho. Ha costat un any encarrilar el tema, ara la pilota és a la teulada de l’Ajuntament de Girona perquè concreti la voluntat en fets. I en aquest camí anem junts. Oi tant. Perquè és un pas essencial per la cultura de base i ho és, sense oblidar, que ens quedarà sempre un tema pendent: el paper dels artistes en tot plegat. Un debat, que com bé es va dir ahir, tampoc no podem fer veure que no hi és. Com també hem d’acceptar que no només depèn de nosaltres perquè hi ha lleis que vénen de la Generalitat i de l’Estat. En Jordi Planagumà apuntava a Bèlgica com un model on inspirar-se en aquest àmbit.

De fet, es tracta d’això, de compartir, de fer xarxa, d’aprendre d’iniciatives, ciutats i països que ens porten avantatge i, sobretot de voluntat política perquè els locals, associacions i gent diversa que programa cultura a la ciutat tinguin la possibilitat de fer-ho sense problemes. I que públicament hi posem els focus. Un govern avesat als mitjans de comunicació com el que tenim (roda de premsa diària) encara no ha trobat que aquest sigui un tema prioritari de ciutat. Una llàstima. Per nosaltres ho és i, estem convençuts, que és qüestió de temps que tothom entengui que la cultura feta des de baix, en petit format, no només és necessària, sinó imprescindible i, per tant, cal dimensionar-la com es mereix. I així no només deixarem de patir sinó que començarem a gaudir. I ho sabrà i ho viurà tothom.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

4 pensaments sobre ““Només volem no patir i ser visibles”

  1. Totament d’acord. I que no hi hagi gironins que posin pals a les rodes a qualsevol acte que trenqui la rutina de la ciutat. Jo me n’alegro que es vagin reduint les incidències amb els veïns, me n’alegro per a totes les parts.

    A Girona falta música en viu. Sunset, Els Jardins de la Mercè… però són pocs els locals on es fan petits concerts. També faltaria dinamitzar altres zones de la ciutat perquè tot es queda reduït al barri vell i en canvi hi ha moltíssima més gent residint en zones com la del Parc del Migdia-Pericot-Eixample Nord. Quan surts a sopar per aquella zona, no hi ha locals per prendre alguna cosa, relacionar-se, escoltar música… fa anys hi havien hagut alguns locals, ara res o quasi res. A casa sempre diem que està molt desaprofitat el local de restauració del Parc del Migdia, que durant el dia és cafeteria-terrassa-restaurant però de nit està tancat. Un excel.lent espai perquè a la nit s’obri com a restaurant i s’hi facin petits concerts a l’estiu, al costat del “llac” artificial. Em sembla que aquell local és una concessió, doncs caldria obligar/suggerir/incentivar que pugui ser més profitós per a tots els ciutadans. Com m’agradaria veure aquest proper estiu i de nit un Parc del Migdia viu, amb encara més zona de terrassa, amb petits concerts (de petit format, en hores que no superessin mai les 00:30 d’acabada pels veïns). Ja es fa una zona de terrasses durant un temps de l’estiu (no tot) al passeig arqueològic, però més gent hi ha a la zona on dic.

    Em molesta moltíssim la cridòria, la mala costum de bramar pels carrers, l’incivisme, les coses fora de lloc, la deixadesa, que es trenquin les normes de convivència… però hi ha dues paraules que m’agraden: flexibilitat i excepcionalitat. I d’altres: respecte, convivència… . Crec que a pocs ens vindria de gust assistir a un petit concert de carrer en ple mes de febrer a les 23:00 hores, però penso que des de Cultura de l’Ajuntament també es pot fer una feina per casar cultura amb civisme o benestar de tots els ciutadans.

    Penso que és l’hora de fer una doble feina: incentivar més activitats culturals com les que feu referència i impulsar fer activitats culturals amb horaris més racionals. Establir horaris racionals, la famosa reforma horària, és un tema transversal que afecta a tots els àmbits de vida: cultura, treball, ensenyament i oci. Si casem fer més concerts, més activitats culturals però ajustant els horaris, crec que s’anirà acontentant a quasi tothom.

  2. Totalment d’acord amb el teu comentari, però afegiria… perquè hem de fer els concerts tan tard? Perque no els fem a les 18:00, les 19:00 o les 20:00? Ens queixem dels partits de futbol a les 22:00 per pels concerts a l’aire lliure seria el mateix cas. Horaris laborals… un altre lacra de la societat mediterrànea (També afegiria fer coses a Sant Narcís!)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s