Repensem Fira de Girona

El Palau Firal és un espai vingut a menys. En això hi estaríem quasi bé tots d’acord. En aquests més de trenta anys d’història, l’espai, que avui rep el nom de Fira de Girona, ha tingut moments de plena vitalitat però també, des de fa anys, ha reduït considerablement la seva activitat. Davant d’aquesta constatació, se’ns plantegen dues possibilitats. D’una banda donar l’equipament per amortitzat i deixar-lo en una mena de letargia o, pel contrari, procurar buscar-hi una nova dimensió que el revitalitzi, el redimensioni i ens permeti pensar-lo pels propers vint-i-cinc anys. Des del meu punt de vista, aquesta segona opció sembla la més interessant i més tenint en compte que un equipament com el Palau Firal, ja construït i situat a la ment de milers de gironins i gironines, pot tenir una multifuncionalitat que cal saber explorar.

El Punt Avui
El Punt Avui

Precisament ara fa una setmana vaig visitar l’espai i vaig conversar una bona estona amb l’actual directora de la Fira, Coralí Cunyat i membres de l’equip tècnic (molt agraït per la seva atenció). Tots compartíem aquesta visió de la necessitat d’un replantejament urgent del projecte. De la conversa i la visita a les instal·lacions, que va ser especialment interessant, en vaig poder treure, però, algunes conclusions més. En primer lloc, que les inversions previstes per modernitzar l’edifici anunciades a finals d’any són necessàries per poder preparar l’espai per tot tipus d’esdeveniments, molts dels quals ara no es poden dur a terme, recuperar prop de mil metres quadrats que ara estan inutilitzats i, en definitiva, millorar una estructura desgastada per aquests més de trenta anys d’existència. En segon lloc que cal una actualització del model de Fira de Girona tant a nivell de programació com a nivell de gestió.

Així, d’una banda cal explorar nous formats, aprofundir en temàtiques poc tractades com, per exemple, el congrés que es farà la setmana vinent sobre la gestió de residus i sobretot diversificar les propostes existents. La directora de la Fira ha exposat que aquesta també és la seva voluntat i, en aquest sentit, nosaltres, entenent que l’Ajuntament de Girona hi té un paper clau, estem disposats a fer arribar propostes per tenir en compte. Perquè de propostes en tenim tant en l’àmbit econòmic, com participatiu com cultural.

D’altra banda, hi ha un tema de fons organitzatiu que també cal afrontar malgrat el Govern municipal no hi sembla gaire interessat. La Fira es gestiona des d’una fundació público-privada on hi ha Ajuntament, Diputació i Cambra de Comerç però on, com passa quasi sempre, només hi posen recursos econòmics les institucions públiques. De fet, la Cambra no paga ni tan sols el lloguer dels espais que utilitza de forma permanent a la Fira. Aquesta situació és recorrent en moltes institucions i nosaltres som del parer que ha arribat l’hora de plantejar-nos com reenfoquem aquests espais i és que si la part privada no pot col·laborar en la gestió, doncs caldrà buscar alternatives. No s’hi val estar-hi només per les bones.

I, per tant, el que caldrà és que la part pública sigui reconeguda com a responsable en tots els sentits i transformar el com la part privada manté la transferència de coneixements d’altres maneres que ens ajudin també a incorporar actors de que també tenen propostes a fer. De fet, els equipaments, i la Fira de Girona no hauria de ser una excepció, haurien de poder estar connectats molt més al territori i, en aquest sentit, manca una tasca de coordinació i participació popular i de les entitats, cíviques i econòmiques, en la gestió, decisió i plantejament de la Fira de Girona. Així com manca també una actualització del sistema de tarifes que fa quinze anys que és el mateix. Ara mateix, hi ha empreses que fa anys que lloguen l’espai per un cap de setmana per fer-hi una Fira que han anat variant cada any el cost que assumien per l’organització de les mateixes sense que alguns hi haguem trobat cap lògica.

En definitiva, hem de donar un sentit públic a la Fira. Un espai de promoció, creació i generació de propostes econòmiques útils, de canvi i adequades en un context que necessita deixar el totxo, la platja, la festa i la restauració com a únics pilars de les nostres comarques. Aquest ha de ser també un pilar en l’acció de la Fira. Les alternatives i l’exploració d’un més enllà d’allò que el mercat ens imposa com a gandula de sol i platja del projecte fallit europeu. I cal també que sigui un espai on s’hi pugui trobar cultura. De base, pluridisciplinar. La vella idea dels compartiments estants on només s’hi facin Fires ha mort. Tenim milers de metres quadrats i els volem vius, oberts a la Devesa, a la gent i que entengui que l’economia a la ciutat ha de ser també transformadora a partir de criteris de qualitat laboral, de criteris ambientals i d’alternatives a un sistema que ens vol precaris i sotmesos.

El Palau Firal ha de supurar activitat. Ha de connectar amb el barri, el parc, la gent i ha de servir per mantenir allò que funciona, és clar, però per estudiar, sense por, propostes creatives, innovadores i, sobretot, que busquin bastir alternatives al turisme de sol, platja i menjar on la la crisi ens ha abocat encara més. Per fer allò que teòricament el mercat ja sap fer, la nostra aportació «pública» és prescindible. Per tant, és urgent reenfocar tot allò que fem i fer-ho, això sí, amb unes instal·lacions que ens permetin ser agosarats. Sens dubte. I fer-ho, a partir de la transparència i la participació. Un camí llarg que Fira de Girona també hauria de recórrer.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s