Crònica 31: cartes obertes i viatges que ningú sap si es fan

El ple de gener de la Diputació començava amb un ambient de relaxament generalitzat. L’ordre del dia semblava de tràmit, a excepció de l’aprovació del sempre debatut Fons de Cooperació Local, però com passa sovint la política acaba apareixent a mesura que van passant els minuts. En aquest cas, amb algunes aportacions que vam fer com a CUP però també pel debat destructiu que va voler generar el diputat convergent, Albert Piñeira. El portaveu del Govern va assegurar que la CUP no feia feina a la institució i que no teníem opinió sobre els temes de debat de l’ordre del dia com ara la seva proposta de bases per a festivals a la demarcació. Un àmbit que, com bé sap tot lector del blog o seguidor de la política de la Diputació, fa temps que venim discutint per la doble vara de mesurar entre els Festivals que fem passar pel corró de la concurrència pública i aquells que financem a dit a través del patrocini. Fets contrastables com ho són també que ara els Plens de Diputació s’hi discuteix de polítiques públiques, de línies de subvenció i es fiscalitza el Govern, tasques que durant molts i molts anys, quan no hi era la CUP, no es feien dins el Ple. Però bé, ja se sap que no hi ha més cec que aquell que no vol veure-hi.

diputats-diputacio-de-girona

Més enllà de la picabaralla dialèctica amb el portaveu convergent, el Ple va servir perquè com a CUP preguntéssim al voltant del pagament de la llum dels edificis de les Germanetes dels Pobres pels volts de Nadal (8.500 euros), per la participació amb 20.000 euros al Patronat de la Muntanya de Montserrat, espai insígnia situat a cavall de les comarques de l’Anoia i el Bages, per les Auditories al Patronat de Turisme o què justificava que les oficines de Presidència i de Protocol no tinguin comptabilitzats ni els viatges ni les despeses en els viatges del President i dels diputats de la institució dels últims anys. Aquest fet ens va semblar especialment greu perquè evidencia que durant anys hi ha hagut un descontrol sobre qui, com i quan viatjava a través de la Diputació i, a sobre, ara no en tenim cap registre. I no dic tot això perquè aquests documents, que manquen, tinguin un valor històric sinó perquè són l’exemple paradigmàtic del vell funcionament de la barra lliure i tot sense control que hi ha hagut en algunes esferes de la Diputació de Girona. De fet, hi deu haver consens en aquest sentit perquè el propi President va reconèixer que d’un temps ençà han canviat la dinàmica i ara ja queda tot escrit, guardat i públic. Benvingut sigui i esperem que duri.

En la part ordinària, com deia, vam parlar del Fons de Cooperació Local, els 14 milions d’euros que la Diputació reparteix entre els municipis a través de fórmules que generen molt de debat. Aquí nosaltres vam exposar que érem partidaris de canviar el model i de tendir cada vegada més cap a una administració que ofereix els serveis directament i no pas cap a un model de repartidora de subvencions que cada any és qüestionat. De moment, ni aquesta proposta transformadora ni la d’incorporar indicadors socials com els de la pobresa o atur en la fórmula per decidir quantitats van ser recollits pel Govern i això va provocar que ens abstinguéssim. Una decisió que vam mantenir tant amb el Pla Estratègic de subvencions, amb les subvencions dels festivals així com amb les de recuperació de patrimoni on vam exposar de nou que ens preocupa que posem diners públics a recuperar edificis religiosos que es passen el 90 per cent dels dies tancats amb pany i forrellat o, directament, com en el cas de la Catedral de Girona, s’ha de pagar per poder-hi entrar. Un problema, que, malauradament, cap institució pública el vol afrontar.

De debat, per tant, i malgrat les paraules del portaveu Piñeira, n’hi va haver. I la CUP va expressar opinions en gairebé tots ells. Com també ho vam fer amb la moció de suport a la Marxa Pagesa que aquests dies recorrerà el territori per donar suport al sector primari. La moció, genèrica, amb la voluntat de recollir el consens de tothom, només va tenir els vots afirmatius de la mateixa CUP, proposant de la moció, del PSC i IdS. Malauradament, ERC i CiU van decidir votar-hi en contra i no permetre així que aquesta prosperés malgrat a la Junta de Portaveus la situació havia sigut substancialment diferent. A més a més, amb la voluntat d’amagar aquest vot, els dos partits van proposar una moció d’urgència sobre sector primari que sí que va prosperar encara que amb un contingut ben diferent. Una jugada de les més tristes que he vist en un plenari de la Diputació en el meu any i mig a la institució. Una manera de fer preocupant i barroera dels partits que donen suport al Govern de la Generalitat i que sobta quan no parem de sentir la cançó de la renovació de la política. Ai que difícil es fa de creure. Tant com que ahir haguéssim de denunciar que les cartes destinades a la CUP a la Diputació arriben tot sovint obertes. Ja ho veieu ni la privacitat de la correspondència tenim garantida.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s