El Parc Central i el Trueta, exemples de passivitat

Si féssim escollir a gironins i gironines espais essencials de la ciutat molts d’ells esmentarien el Barri Vell, la Devesa, el Parc Central o l’Hospital Josep Trueta. Icones de Girona, aquests espais són no només temes de debat, articles, preocupacions i propostes per part de molts, sinó també termòmetres per saber cap on avança la Girona que alguns diuen que emociona i que d’altres sovint veiem que més aviat grinyola. En aquest sentit, el Parc Central i l’Hospital Josep Trueta són dos punts neuràlgics de la ciutat que, per mi, mantenen una cert paral·lelisme quan analitzem l’actitud i les decisions preses per l’equip de govern municipal actual.trueta

Així, tant un com l’altre són espais centrals de la ciutat amb moltes mancances com a conseqüència de la desatenció de les administracions que en són formalment responsables. D’una banda, des d’aquell 18 d’agost de 2008, l’Estat i ADIF s’han dedicat a menystenir tots els gironins i les gironines, no només el veïnat de Sant Narcís. A dia d’avui tenim un Parc Central que fa vergonya, que sembla que avanci a ritme de cranc i que ha necessitat permanentment del pressupost municipal, no per poder recuperar la seva fisonomia, sinó per tenir els actuals sota mínims. De fet, tant el Finger com les primeres obres de remodelació del Parc les hem acabat assumint tots i totes a través del pressupost de l’Ajuntament malgrat la responsabilitat era de l’Estat. D’altra banda, 15 anys després de començar a sentir volar coloms amb la construcció d’un «Nou Trueta» i que el més calent sigui a l’aigüera, l’Hospital actual viu en una situació de precarietat absoluta. Tan sols cal anar-hi de visita ja sigui per bones o males notícies i comprovar-ho. O parlar amb treballadors i treballadores del centre. La UCI neonatal i pediàtrica ha sigut l’últim exemple que ha aixecat polseguera però la manca de recursos és estructural i la Generalitat, responsable del servei, continua fent la vista massa grossa. Que hi ha algú senyor Comín?

La situació és, doncs, preocupant tant a un lloc com l’altre. Per això, un se sorprèn quan analitza la poca capacitat de pressió que ha exercit la sociovergència municipal els últims mesos i anys. En l’afer del Parc Central, el Govern no ha volgut mai iniciar un procés judicial amb cara i ulls contra ADIF malgrat l’autèntic despropòsit que aquest ha mantingut a l’epicentre de la ciutat. Tampoc ha buscat mesures de pressió i més enllà dels viatges a Madrid a visitar «Ministerios» del regidor de torn, encara és hora que hagin pres iniciatives de calat, col·lectives i institucionals que transcendeixin el simbolisme i mostrin com, també pel Govern, aquest és un dels principals problemes a resoldre ara mateix. No es palpa ni tampoc se sent i, en canvi, sí que es fa d’altaveu de qualsevol bona intenció que mostra ADIF per així tranquilitzar-nos. Tant és així que ara mateix, només tenim l’AV de Sant Narcís i tots els col·lectius que li donen suport organitzant un acte cada 18 de mes amb crespons negres. El Govern l’acompanya amb silenci i, com bé explicava l’alcaldessa a l’últim ple, només pren el torn de paraula per explicar-nos com tenim el tema quan hi ha “bones” notícies. I feia tres plens que no passava. Dinàmica trista. Actitud de derrotat.

Si mirem què passa amb el Trueta, tres quartes parts del mateix. Tant Puigdemont com Madrenas han volgut centrar-se tant en poder fer-se la foto amb el que haurien de ser els terrenys del nou Trueta, un projecte que ningú situa abans del 2025, que no han parlat quasi mai del present. Mentida. Quan el personal s’ha mobilitzat, com el cas que dèiem de la UCI neonatal i pediàtrica, llavors tots a córrer, però la crítica i les exigències al Govern s’han esfumat ràpidament. Silenci generalitzat i zero reclamacions malgrat l’alcaldessa i l’equip de govern haurien d’estar batallant com un agent més, i dels importants, perquè urgències, quiròfans, serveis i plantes del Trueta poguessin rendir al 100 per cent. Perquè les esperes fossin mínimes i la qualitat excel·lent. Com el transport sanitari que fa mesos que està en peu de guerra i que també presenta deficiències notables. Però la realitat no és sempre aquella que volem. L’alcaldessa no ha agafat aquest tema per bandera, no l’hem vista exposar que aquest era un element central del dia a dia a la ciutat ni tampoc exigir com a màxima autoritat de la ciutat i de capital que calen solucions i que l’administració responsable, la Generalitat, ha d’actuar de forma immediata. I és una llàstima perquè, des del nostre punt de vista, aquesta hauria de ser una prioritat de qualsevol equip de govern municipal.

De fet, tot plegat forma part d’una actitud molt passiva públicament envers uns temes centrals a la ciutat que no podem avalar. En alguns casos pel fet que es comparteixen colors polítics i en d’altres perquè sempre s’ha preferit no acabar de molestar la fera d’ADIF. És una manera d’entendre l’acció política que queda lluny del que nosaltres creiem que caldria fer i que, sense por, hauria de ser plantejar de forma pública i oberta les necessitats que tenim com a ciutat i proposar accions més enllà de la «normalitat» de la gestió. I sobretot ser al peu del canó, exigir i anar fins on calgui i de la manera que calgui perquè les solucions arribin. En això, senyora Madrenas, ens hi trobarà sempre. A disposar.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s