Girona Est, una aposta arriscada

Dimecres passat vaig arribar tard a casa, cansada però contenta. Feia dies que arrossegava aquell neguit del com anirà. I va anar bé, molt bé. Després de prop d’un any de preparacions amb alts i baixos des de la comissió d’educació, encetàvem les jornades Girona Est, quina escola volem? Les jornades s’allargaran un total de 5 sessions en el mateix Centre Cívic Onyar, una aposta arriscada com reconeixien els mateixos participants al primer debat. Sens dubte. Per això reunir una seixantena de persones amb perfils ben diversos va ser tot un èxit.

eliminarL’objectiu inicial com a comissió era el d’aprendre i reflexionar per definir una idea pròpia de quin ha de ser el model d’escolarització a Girona Est. El govern municipal havia fet públic en alguna ocasió la intenció de replantejar el model actual al sector i ho ha acabat concretant en el marc d’un procés deliberatiu ampliat a tota la ciutat, un procés que personalment em genera molts dubtes. Sigui com sigui, crèiem que com a CUP-Crida per Girona havíem d’abordar aquest tema per formar-nos una opinió pròpia de quina és la millor proposta per organitzar l’etapa escolar de la mainada i els joves dels barris que conformen el sector: Vila-roja, Mas Ramada, Font de la Pòlvora, Grup Sant Daniel i La Creueta. Per fer aquesta reflexió era imprescindible comptar amb la gent dels barris, els i les que hi viuen i els i les que hi treballen, conèixer bé el context històric i la situació actual, les experiències i programes que hi tenen lloc en l’àmbit educatiu, però també sortir fora i veure altres experiències en contextos poc o molt similars i escoltar la veu d’aquells que han estudiat processos de segregació i que tenen propostes d’abordatge dels mateixos des del municipi. Això és el que esperem que siguin aquestes jornades, un espai de reflexió conjunt amb tothom qui vulgui sumar-s’hi. I precisament crec que això va ser la primera sessió.

La sessió de dimecres es va centrar en conèixer l’evolució del sector bàsicament a través dels programes socials que s’hi han fet i també de la vivència de joves que han nascut i crescut en aquests barris i han seguit el procés d’escolarització previst. Tot i que les jornades es centren especialment en l’escolarització ens semblava imprescindible vincular-ho al treball social i d’acompanyament educatiu que s’hi fa i s’hi ha fet durant molts anys. Les presentacions i el debat posterior ens van ajudar a entendre les característiques de l’entorn i van deixar entreveure elements interessants per continuar reflexionant. No pretenc ara, fer una síntesi de la sessió (molt més recomanable és que recupereu el video del debat en aquest enllaç) però sí vull destacar algunes idees claus que me n’emporto: que tenim un munt de casos d’èxits individuals al sector però que estem lluny d’assolir el que podríem dir un èxit comunitari, com a sector; que hi ha treball per fer i marge per córrer però que hem de ser conscients dels límits que ens imposen instàncies superiors que determinen model i recursos i no tenen per objectiu l’ascensor social; que el model educatiu actual no funciona prou bé i cal plantejar la proposta d’escolarització en un marc més ampli d’acció social; que tendim a interpretar des d’una lògica cultural conductes que no ho són o que al llarg dels anys s’ha estès una certa permissivitat diferencial que fa més mal que bé. Ah! I no voldria deixar de dir que també vam descobrir que Girona Est enamora en molts sentits. Així és que us esperarem a la propera sessió per continuar aprenent, reflexionant… o el que sorgeixi.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s