Girona: la ciutat dels dubtes

Si teniu una estona i us agrada la política municipal gironina us recomanaria que busquéssiu el vídeo del ple ordinari de dilluns i anéssiu directament als últims 10 minuts de sessió. No vull pas dir que la resta de cinc hores i mitja de sessió no valguessin la pena, però el tram final és quan l’alcaldessa respon precs i preguntes que ha fet l’oposició. I crec que, en aquest cas, les dues respostes finals de Marta Madrenas a preguntes de la CUP-Crida i ERC-MÉS són molt simptomàtiques del moment de desorientació política i manca de model que viu la ciutat. De com tenim un Govern de gestió sense idees, ni perspectives, ni claredat en el camí que ha de prendre Girona. Buit d’ideologia. Una muntanya russa. M’explico.

FOTO: LA DIRECTA
FOTO: LA DIRECTA / Toni Ferragut

En primer lloc, des de la CUP havíem demanat, entre d’altres afers, quina opinió tenia l’alcaldessa al voltant de l’enquesta del Periódico que explica que els ciutadans, independentment del partit que voten, prefereixen que els serveis públics siguin gestionats des d’administracions públiques per davant d’empreses privades. Una pregunta que cercava conèixer quin és el model de gestió dels serveis que té al cap l’actual alcaldessa. Bé, la resposta va ser una repetició constant de la paraula «depèn». I sí, som conscients que no hi ha veritats absolutes i que hi ha condicionants pràctics en totes les decisions, però costa de creure que la màxima autoritat de la ciutat no hagi reflexionat sobre si prefereix en línies generals una gestió directa o indirecta dels serveis públics. Cap a on treballa? Quin és l’horitzó? Perquè tothom sap que si s’espera a l’últim segon a prendre les decisions, l’aigua o les escombraries, continuaran sent serveis proveïts per mans privades. Els condicionants així ho marcaran. És, per tant, una fórmula encoberta de defensar l’externalització com a model? Una solució que, és sens dubte, una opció, no pas la nostra, però que funciona en molts indrets. Ara bé, el que és criticable és que no sapiguem què en pensa de tot plegat l’alcaldessa. Que estiguem totalment a les palpentes perquè en un tema central com és la provisió de serveis no tenim un rumb clar: explícit. Un marc teòric des d’on interpretar les decisions que posteriorment es prenen.

Per la seva banda, des d’ERC van demanar si el Codi Ètic de Fira de Girona serviria realment per aconseguir allò que les entitats i els moviments socials fa temps que vénen reclamant: «que l’exèrcit no tingui presència a l’Expojove». La resposta de l’alcaldessa va ser encara més eclèctica i difusa. En una intervenció dubitativa, l’alcaldessa va fer una defensa implícita dels exèrcits, també en el marc d’una Catalunya independent, per poder justificar que, malgrat el Codi Ètic, l’exèrcit espanyol potser no ha de ser vetat de determinats espais. O això és el que vam poder entendre d’una intervenció que va pujar de to per assegurar que ella mai s’havia posicionat a favor que l’exèrcit fos a l’Expojove. Un relat que us deu sonar contradictori (a nosaltres també) i que ens tornava a la cançó que es va fer famosa a tombant de segle i que duia per títol «Depende».

Són dos exemples que algú pot considerar anecdòtics però que, per mi, mostren una dinàmica consolidada en aquests 10 mesos d’alcaldia de Madrenas a la ciutat. I és que si bé l’actual alcaldessa ha mostrat que una alcaldia present en actes i barris no era una petició estrambòtica de l’oposició a l’alcalde Puigdemont, el cert és que seguim sense saber on anem. Ara mateix no sabem quin és el model i els principis de la sociovergència a la ciutat. Un acord que va tardar més de 100 dies a fer un programa de govern malgrat les cadires ja feia dies que se les havien repartit. Qüestió de prioritats. Però, com deia, continuem sense veure l’horitzó ni el projecte de ciutat. Ni tampoc quina és la Girona que l’alcaldessa s’imagina pel 2020. La sensació, compartida per molts, és que la gestió per gestió és fa més present que mai.

Per això és important la tasca que des de l’inici de legislatura hem vingut fent com a CUP-Crida per Girona. Hem rescatat temes de l’oblit com el dels serveis funeraris o els dels aparcaments privats, hem coimpulsat canvis en temes com els dels serveis d’aigua, hem fet propostes de polítiques en participació (el ROM i el Reglament de participança canviaran gràcies a les mocions cupaires) i hem dinamitzat el debat públic en àmbits com el de l’educació a Girona, el del feminisme i la igualtat d’oportunitats, l’habitatge, la prostitució, la mobilitat o les mil arestes que té la cultura a la ciutat. I no ho hem fet sols perquè hi ha molts actors que empenyen pels canvis i per fixar un model de ciutat diferent a la indiferència. Per deixar enrere aquesta incertesa i dubtes permanents que ens porten a una gestió on no hi ha ni principis ni polítiques a mitjà termini. Basat en el: qui dia passa, any empeny. És això el que ha d’emocionar?


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s