2017: un any per transformar Girona

El del Pont del Dimoni, el consens sobre la Devesa i la recuperació definitiva del Parc Central com a espai públic. Aquest és el 2017 que volem la gran majoria de gironins i gironines. Un any on es capgiri el model imposat des de fa temps per l’equip de govern municipal que destina més esforços en projectar la ciutat, bé una petita part de la mateixa, cap enfora, que no pas en concentrar-se en afrontar els reptes d’aquells que la vivim dia rere dia. Uns mesos on acordem que cal modificar els impostos municipals perquè aquells que més tenen assumeixin més responsabilitats pel bé col·lectiu i que iniciem el procés de municipalització del servei de l’aigua per garantir-ne la seva transparència, el seu control i la millora de la qualitat del sistema.

Font: Pedres de Girona
Font: Pedres de Girona

Arriba un any de canvis. De ruptura amb l’Estat i d’exercici de democràcia i de sobirania. I a Girona, com hem dit sempre, tenim les condicions per liderar aquest procés. El del referèndum i el de la desobediència amb un Estat que es mostra autoritari com pocs. Però també el de recuperar la idea de la ciutat com un espai col·lectiu, de tots i totes, on podem prendre decisions i recuperar el control de les polítiques que s’hi desenvolupen. Penso en una Girona que acull, sense desigualtat social, de la bici segura, on els vianants recuperin els carrers, les places siguin espais de joc i de trobada, on es respiri vida a cada carrer sigui del barri que sigui. Una Girona on l’habitatge no sigui un luxe, els residus no se’ns mengin i on el turisme no sigui el monocultiu econòmic que tot ho altera. Un turisme que ho fa girar al seu voltant, que ens xucla i que situa tots els ous en una sola cistella. Error greu.

Però el 2017 ha de ser un any d’activació cultural en l’àmbit de la creació. Si el 2016 va servir per recuperar la figura del regidor de cultura, l’any vinent ha de portar la regulació de la música i espectacles en bars, botigues i espais de petit format. Hem d’encarrilar el Modern com un equipament no pas únicament per la difusió i eixamplar la programació «per a visitants» sinó per donar sortida a tota la cultura que avui s’està generant a Girona i que rau en l’oblit. I sobretot per col·laborar en el desenvolupament creatiu gironí i especialment del jovent que sempre ens actualitza. I parlarem del Pla Estratègic dels Museus així com haurem de comprovar quin projecte se’ns presenta pel Museu d’Art Contemporani a la Casa Pastors del qual, de moment, només sabem que anem pagant les obres del fons Santos Torroella. I la llista és llarga: trasllat de la biblioteca a la Casa de Cultura, reforma de la mateixa, punt de lectura a Sant Pau, dinamització cultural als barris, El Canal, promoció de la llengua catalana, reforma del projecte del «Girona, ciutat de festivals», que ha acabat cruspint-se a si mateix, i un llarg etcètera que bé coneixeu.

De focus, doncs, en tindrem molts. I com a CUP-Crida per Girona fa temps que participem activament en presentar propostes alternatives i constructives a la dinàmica de la gestió per gestió de l’actual equip de govern. I així ho seguirem fent també en temes, claus tots ells, com ara la ubicació del nou Trueta que no pot ser decidida únicament en clau de «a quin municipi pertany el terreny escollit» sinó de quin és el millor projecte per garantir una sanitat pública i de qualitat o els serveis funeraris, sobre els quals la sociovergència ha decidit deixar al lliure mercat malgrat les evidències d’oligopoli que existeixen al sector. I proposarem en àmbits com l’educació (al mes de gener fem unes jornades sobre Escola i Sector Est), d’aprofundiment en la democràcia participativa, d’ampliació de polítiques socials, de línies de suport a la lluites contra el masclisme, l’homofòbia i el racisme o, evidentment, de polítiques econòmiques i d’ocupació que superin les lògiques que ens han conduït els últims anys.

Ja veieu que ens posem deures. Com a grup municipal, com a organització, però també com a ciutat. I aquí hi entrem tots i totes. Perquè ja podem escriure desitjos i propòsits que hem de tenir clar que això no depèn ni de quatre regidors ni d’una assemblea cupaire activa, sinó que depèn de la força, la voluntat i la capacitat de transformació que ens conjurem per tenir aquest 2017. Des de les institucions, però sobretot des de fora, on dia a dia es guanyen les lluites. Vénen temps emocionants, de canvi, d’escletxes d’oportunitat i hem de ser-hi amb tota la confiança i el convenciment perquè si hi creus, ho acabes fent. Ens trobem als carrers, places, centres cívics, bars, botigues i espais de tot tipus, allà on es cou realment la transformació que anhelem. Amb el somriure i l’esperit que el vigatà Joan Coma ens ha transmès les últimes hores. A ell i a tothom, bon any.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

6 pensaments sobre “2017: un any per transformar Girona

  1. Girona no es transformarà en un any i mai ha de deixar de transformar-se però continuo pensant que portem anys i varis governs de molt poca ambició per Girona. Des de Joaquim Nadal, l’ambició és provinciana. Som una capital de província petita, i tant, però es pot aspirar a ser una ciutat, no més gran, però sí més cosmopolita, amb més serveis, amb trets diferencials i fa anys que els temes són de capital de comarca.

    L’adjectiu “encallat” deu ser el més utilitzat en els plens, perquè tot està permanentment encallat.

    El tema Museus… A veure,

  2. Continuo, perquè no havia acabat l’escrit quan l’he enviat per error. No vull allargar-me, no tinc temps però sí que vull parlar del tema Museus i uns detalls més.

    El tema Museus. No sóc una experta en el tema però sóc gironina i penso que a Casa Pastors no és el lloc més adequat per fer un Museu d’art contemporani, en canvi, sí que ho seria La Farinera Teixidor i ho seria per varis motius:

    – La Casa Pastors seria un bon edifici per convertir-lo en una casa-museu. Tenim la Casa Masó però la Casa Masó no és representativa de com eren els palauets de les famílies benestants gironines de segles passats, sinó com era un habitatge d’una família burgesa, de classe mitjana alta gironina a principis de S.XX. A Girona falta tenir un habitatge que mostri un habitatge a l’estil el Palau del Marquès de Dosaigües de València, o la Casa Castellarnau de Tarragona.

    – La Farinera Teixidor, és un edifici més modern que l’anterior, Modernista, situat una àrea en la que els turistes que vénen en tren poden conèixer de passada però que no és turística, un lloc ideal per ampliar l’oferta museística i de punts d’interès turístic de la ciutat, i un lloc adequat per encabir-hi un museu d’art contemporani a més de tenir sales per exposicions temporals.

    Hi ha poquíssimes ciutats que centrin la seva oferta turística en una zona tan reduïda com es fa a Girona i ofereixi una imatge tan esbiaixada de la vida gironina, per aquest motiu. He visitat els dos edificis

    I per cert: quan obriran el campanar de la catedral als turistes? És inacabable el llistat de campanars que he pujat en edificis de culte, sobretot en catedrals però també en altres edificis religioos. Lleida, València, Sevilla, París… Ja sé que no és una decisió de l’Ajuntament però el consistori hi podria tenir un pes.

    I altres temes a tocar:

    – Bancs als carrers, almenys als principals. Conec gent amb mobilitat reduïda que pot caminar millor en els carrers que va trobant bancs.

    – Lavabos públics a tots els parcs i places.

    – Definir molt bé què pot entrar en els pressupostos participants i què no. Per simplificar, diré un exemple: no pot ser que en alguns barris es posi una estació de Girocleta amb aquests impostos mentre que en altres zones s’han posat sense haver de recórrer a aquest fons. Tampoc haurien d’entrar millores que suposen l’eliminació de barreres arquitectòniques greus, com va passar a Les Pedreres-Vista Alegre, on amb cadira de rodes només s’hi pot accedir amb ascensor.

  3. Bona tarda,

    Ja saps que sempre apreciem i molt els comentaris que ens deixes perquè ajuden i molt a millorar propostes i a fer-les més profundes. I que quedi clar que ja sé que en un any no “transformarem” la ciutat però sí aquesta mentalitat que tu comentes. Si més no, hi podrem anar fent forat i plantejant iniciatives que superin el tancament de mires actual.

    Gràcies i bon any.
    Que el 2017 ens continuiï portant la teva saviesa.

  4. Estic decebut amb la gent de les CUP, la veritat. Jo vaig començar amb els maulets, enganxant cartells, fents pintades… fins hi tot he rebut agressions físiques per “la causa”… i, ara que veig? una colla d’oportunistes que, al veure que el proces independentista agafava força, ells s’han resituat en millors llocs de poder…
    per exemple, els salelles que, abans eren al cau, passant l’estona, mentre jo, era a maulets. Ara jo estic fora del moviment i, els salelles, com sempre, ben situats….

    com us deia, decebut…

    • Benvolgut,
      A la CUP hi participa tothom qui vol i com vol. És un projecte obert, assembleari i col·lectiu. I així seguirem funcionant. Quan vulguis, pots incorporar-t’hi i ajudar-nos a ser millors. Salut i bon any.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s