Incompliments i autocomplaença en participació ciutadana

article

El novembre va fer un any que el ple de l’Ajuntament de Girona va aprovar una moció presentada per la CUP per impulsar un pressupost participatiu. La moció partia de la idea que calia replantejar alguns dels mecanismes de participació de què s’havia dotat el consistori com els pressupostos participats. Així, es  proposava, entre d’altres, impulsar un sistema de Pressupost Participatiu de cara a l’elaboració del pressupost municipal 2017 que permetés aprofundir en els mecanismes de transparència i implicació ciutadana en la gestió dels comptes municipals. Tal i com es va acordar amb l’aprovació de la moció, per impulsar aquest nou sistema calia organitzar un procés participatiu el primer trimestre de 2016 iniciant-lo amb una jornada de formació i debat per conèixer altres experiències i fórmules que ens servissin de mirall.

Un any després de tot això s’ha fet ben poca cosa. A finals d’any es van iniciar converses amb l’aleshores regidor responsable de participació, Cristobal Sánchez, per la realització de les jornades però la concreció per part del govern arribava massa lentament i el desgavell generat amb la marxa de l’alcalde Puigdemont va acabar amb un canvi de responsable, ara Eduard Berloso, i amb un fre total de les propostes que hi havia sobre la taula. La nostra pressió va provocar que s’acabés convocant la Comissió Mixta de Ciutat i tot plegat ha acabat en la creació d’un reduït grup de treball en el qual no se’ns deixa participar als grups municipals a l’oposició i que s’ha limitat a revisar el reglament de la fórmula ja existent de “Pressupostos Participats dels Barris”. He tingut oportunitat de llegir l’acta de la darrera reunió que acaba amb aquestes paraules: “El Sr. Berloso acaba comentant que s’ha de començar a treballar amb el procés participatiu de 2017, sinó no donarà temps. Per aquest motiu, aquest Grup de Treball continuarà treballant però el procés participatiu del 2017 començarà d’acord amb el reglament actualment vigent” Que trist, l’acord preveia una procés participatiu ampli i obert a tota la ciutadania, una jornada d’aprenentatge i intercanvi d’experiències i tot ha quedat amb un grup de representants veïnals discutint els punts del reglament i ni tan sols serà d’aplicació per la propera edició. Tot plegat suposa un incompliment absolut de la moció i sobretot un menyspreu a la capacitat de participació i reflexió de la ciutadania gironina.

Mentrestant, hi ha municipis que ens passen la mà per la cara i us en posaré alguns exemples. Sant Cugat del Vallès (de població similar a la nostra) ha aconseguit un percentatge de votació del 8,3% del cens (nosaltres estem en el 6,5%). Badalona ha realitzat la seva primera experiència en pressupostos participatius en què ha apostat perquè es decideixi directament sobre el pressupost ordinari (no només sobre inversions com a Girona). Cassà, després d’una primera experiència d’èxit pràcticament ha doblat la partida destinada a pressupostos participatius pel 2017. Calella en el marc del projecte general de pressupostos participatius fa un projecte especial amb els joves i Figaró-Montmany ho fa amb la mainada. A Celrà acaben d’anunciar una nova aplicació de participació ciutadana, útil tant per les votacions de les propostes com per  opinar o generar noves propostes. A Vic, que tenen pressupostos participatius des de 2014, han fet un procés d’anàlisi i avaluació de les primeres edicions i a partir d’aquesta reflexió han replantejat l’estratègia amb importants modificacions i noves propostes. En una línia similar, Sabadell ha realitzat una enquesta a la ciutadania i diverses sessions d’avaluació del sistema de pressupostos participatius. I Terrassa, després de diverses experiències en aquest camp, acaba d’aprovar el Reglament Municipal de Participació Ciutadana que inclou el compromís de realitzar un procés participatiu anual per definir línies de l’actuació del govern.

Segur que si eixamplem la mirada geogràficament les experiències des d’aquell Porto Alegre del 1989 es multipliquen arreu en quantitat i qualitat però m’he limitat al nostre entorn per fer evident la incapacitat del govern sociovergent de ni tan sols organitzar unes jornades per conèixer aquestes i altres experiències i reflexionar sobre el nostre sistema actual. Evidentment, és una qüestió de voluntat política però també de l’eterna manca d’autocrítica d’aquest govern i de la seva incapacitat d’entendre què significa la participació ciutadana.

Mentre arreu avaluen, innoven, replantegen, milloren o amplien, a Girona continuem amb el discurs de que ho fem millor que ningú, un discurs que a còpia de repetir-se ja n’hi ha masses que se’l creuen.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s