Universitat de Girona: 25 anys

Dilluns passat pujava lentament cap a la Plaça Sant Domènec, on m’agrada pensar que s’hi atura el temps, i reflexionava sobre què havien significat 25 anys d’Universitat de Girona. Ho feia mentre baixava gent jove amb carpetes corporatives de la uni, amb un somriure d’orella a orella i l’energia de qui encara està construint el seu jo i, de retruc, el nostre nosaltres. Mentre m’enfilava per aquells esglaons interminables, m’imaginava la ciutat amb el buit que ens abraçaria si ara mateix no tinguéssim la UdG. Un buit eixordador. Un buit provocat per la inexistència d’una vida i un activisme estudiantil i juvenil amb la renovació i, de tant en tant, benvinguda revolució que això suposa. Un buit de recerca, innovació, docència i aportació científica que ens donen les desenes de professors i professores que dia a dia es bolquen amb l’ensenyament superior a la nostra ciutat. Un buit d’exemplaritat, tasca col·lectiva i eficient de treballadors i treballadores que fan que la Universitat no sigui un simple espai d’anades i vingudes de coneixement sinó també un espai social des d’on créixer com a col·lectiu i com a ciutat.santdomenec

La Universitat de Girona, creada ara fa vint-i-cinc anys, és tot això i molt més. És segurament una institució, un imaginari col·lectiu, un pou d’experiències personals i col·lectives, una realitat que quadra números, posa notes i omple antics espais religiosos de la ciutat dels quatre rius. I és, evidentment, encara molt més. Les seves entitats: des dels Xoriguers, que aixequen castells i ànims, als Aligots, que corren com senglars, o el SEPC, que em té el cor robat per experiència personal i per les seves ganes de lluitar per un ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat. I la llista és llarga. Perquè la Universitat de Girona no és només estructura sinó especialment vida. I aprenentatges formals i informals. Per això aquests vint-i-cinc anys d’UdG han esdevingut el millor bagatge per entendre com d’important n’és per la nostra ciutat. I per això des de la CUP-Crida felicitem la comunitat universitària actual i tota la que hi ha passat.

Els vint-i-cinc anys han donat episodis de tot. Èxits, molts, i també alguns fracassos, com hem pogut comprovar, per exemple, amb la gestió nefasta del projecte del Parc Científic i Tecnològic, liderat per la pròpia UdG. Un tema que no està resolt i que encara ens farà omplir pàgines de diaris i paràgrafs als blogs. Així mateix, massa sovint encara que no pas darrerament, hem trobat a faltar una manca de posicionament contra el model elitista, precaritzador i privatitzador que viu l’ensenyament superior des de fa 10 o 15 anys. A més a més, a la UdG també hi han succeït alguns episodis lamentables com ara diversos procediments judicials contra estudiants i PAS que han defensant l’ensenyament públic amb mobilitzacions ja fos protestant per la visita d’Anna Birulés quan era ministra del PP o per la visita d’Artur Mas coincidint amb les retallades més dures que ha patit l’educació pública al nostre país impulsades per CiU i el PP l’any 2011. En aquest sentit, les paraules del rector actual defensant l’absolució dels encausats del 2011 s’han de destacar positivament.

La voluntat d’estudiar llicenciatures que no es feien a la Universitat de Girona a principis de segle em va convertir en un gironí que no ha sigut estudiant de la UdG. Tanmateix, puc dir que me la sento pròpia i que hauríem d’aconseguir, i així li vam transmetre fa poc al rector, que Universitat i ciutat anessin encara més lligades. A ple segle XXI, quan la formació es va convertint cada cop en quelcom més difús, permanent i diversificat, la universitat, com la resta d’agents culturals, ha de superar les seves pròpies barreres físiques i inundar de coneixement la ciutat com si fos una llevantada d’octubre. Necessitem una UdG d’excel·lència, que perduri, amb drets dels treballadors i qualitat en la docència i en la recerca. Sens dubte. Però necessitem també una UdG que es percebi a cada racó de la ciutat, que gent de totes les edats hi connecti, que malgrat els seus edificis vigilen l’entorn des dels punts més elevats de la ciutat, sigui una eina popular i a l’abast de tothom. I això significa deures a la Plaça Sant Domènec i a la Plaça del Vi. I s’han de fer.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

3 pensaments sobre “Universitat de Girona: 25 anys

  1. Voldria fer una mica de memoria, sense restar merits a ningú.
    La Universitat (en realitat, els estudiants universitaris) sempre han rebut el suport incondicional dels altres estudiants. Però per enlloc no he vist una reciprocitat (per exemple, mobilitzacions dels estudiants universitaris en suport de les necessitats dels estudiants d’FP).
    També convé recordar que les retalladles (que no “mesures d’austeritat”) a ensenyament i sanitat publiques van començar al darrer govern del sr. Montilla, amb l’anomenat tripartit d’esquerres (PSC-PSOE, ICV, ERC).

    Atentament

  2. Benvolgut, els estudiants universitaris sí que han defensat altres drets, per exemple dels estudiants de secundària. Te’n podria posar uns quants exemples de quan jo, per exemple, participava del moviment estudiantil. Potser no passa cada dia, però passa. Pel que fa a les retallades, tens tota la raó. Van començar al final del segon Tripartit. Res a dir-hi.

    • Gràcies per la resposta. Jo també podría explicar algunes actuacions del tot miserables provinents de suposats activistes universitaris (i en menor part, de secundària) envers estudiants d’FP. Els fets van ocórrer a Barcelona, als voltants del 1975-1976.
      Atentament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s