Consumim-nos

Ahir tornava a casa després de treballar. Eren quarts de vuit i els carrers eren plens de bosses amb gent. Els llums amb formes nadalenques i de consum ho il·luminaven tot i els cartells omplien l’espai públic tot reclamant que passem les targetes de crèdit tantes vegades com sigui possible i buidem la cartera del tot perquè o compres o no formes part de la societat que hem construït aquests dies. És la lògica que comença amb el «Divendres negre», traducció interpretativa però encertada del Black Friday, i l’encesa dels llums un mes abans que arribi Nadal. Uns llums que a la ciutat de Girona ens costen 150.000 euros aquest 2016 encara que sovint la dada quedi amagada rere tanta brillantor. Qui vulgui, que compari.

nadal

Perdoneu la meva acidesa de pont, però és que ahir quan tornava a casa em vaig sentir expulsat dels carrers pel fet de no voler participar activament de tota aquesta marea consumidora que durant un mes i mig ho capta tot. Potser va ser una sensació molt personal i molts deveu pensar que, de fet, és una exageració, però compartint la idea a Twitter vaig veure que desenes de persones opinaven el mateix. Compartíem aquesta sensació d’exclosos del «consumim-nos» i em vaig decidir a exposar-ho també en un article. Aquesta voràgine no té cap sentit. Ahir justament un regidor de Govern m’explicava, amb els seus coneixements que no són pocs, que per poder mantenir aquest món hauríem de tornar al nivell de consum per càpita que hi havia a la dècada dels 70 del segle passat. No és una dada gens menor observant els canvis en el nostre entorn i encara menys quan veus que, precisament, el que impulsen moltes institucions públiques, també el nostre Ajuntament, són polítiques de foment del consum desbocat aquests dies.

És a dir: la institució que teòricament representa el govern col·lectiu és, de fet, impulsora d’un model de mercantilització i consum que les pròpies dades racionals desaconsellen. Ho fan les xifres i ho fem també aquells que ens sentim extraterrestres enmig d’aquest món, que entenem que sentir-nos a prop de les persones que estimem no té perquè passar per deixar-nos tot allò que guanyem amb la força de treball en la febre del consum nadalenc. I rebutgem que ningú s’hi senti obligat. Si les festes del solstici d’hivern són un espai de celebració familiar i amb amistats en les seves múltiples formes (confessionals o no confessionals) no cal que les fem pivotar en el consum i les mercantilitzem fins els nivells que hem arribat. En una entrevista al sempre imprescindible César Rendueles, el filòsof nascut a Girona explica com el consumisme fruit de l’actual capitalisme és una anomalia històrica: «La societat de mercat generalitzada és quelcom d’exòtic en la història de la humanitat. Mai ha existit res de semblant i molt possiblement és un experiment fallit. Pràcticament totes les societats han conegut el mercat, però sempre ha estat un aspecte bastant marginal de la seva vida en comú. És una cosa que encara es percep en el món rural, on el mercat estava restringit en l’espai i en el temps: el mercat tenia lloc a la plaça del mercat els dies de mercat. En les societats tradicionals a ningú se li ocorria que les interaccions competitives mercantils poguessin travessar la totalitat de la vida col·lectiva.». Nosaltres, en canvi, ja hem constituït societats on el mercat, i conseqüentment, el consum ens travessa durant les 24 hores del dia. I cada dia que passa, deixem que hi hagi més campanyes, dates i jornades que ens aboquin a no perdre ni un segon sense el consum. Comprem, doncs existim.

Sóc conscient que aquest és un article més reflexiu que propositiu. Però ens queda encara un mes per davant amb aquesta lògica i crec que és també responsabilitat nostre, de tots, de les persones que volem canviar el model social i també dels electes, plantejar-nos si hem de seguir consolidant aquest model. O, si contràriament, el que ens toca és fer-hi una esmena a la globalitat, pensar polítiques públiques i col·lectives que trenquin una lògica que només ha fet que accelerar-se amb els anys, que ens aboca al consum permanent i sense parar sense tenir en compte tampoc factors com ara la desigualtat de classe i les seves conseqüències en aquests contextos. És evident que no tothom participa de la dinàmica (molts perquè no poden), però és igualment evident que a nivell global en som partícips i, encara més a nivell públic. I segurament hem de dir prou. Frenar i virar. Pensar els carrers per a tothom. Fer baixar la febre. I deixar-nos de pensar únicament com individus que només podem buscar solucions i complir les nostres obligacions com a individus solitaris que comprem la nostra felicitat.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

3 pensaments sobre “Consumim-nos

  1. Els botiguers se’t tiraran a sobre!!
    Estaven molt contents quan va sortir en Puigdemont perquè finalment algú els feia cas i promocionava la ciutat, tal com ells volien i necessitaven, un lloc on, a més d’admirar les belleses arquitectòniques, es podia consumir en comerços, bars, restaurants…..
    Us recordeu de les llums del primer any de mandat, en plena retallada, van costar 200.000€, però tots feliços i contents perquè finalment Girona “emocionava”.

    a mi tampoc m’agrada tot això, que el nadal comenci un mes abans,que al mes d’octubre ja m’ofereixin números de loteria….només m’agrada que no haig d’anar a treballar durant les festes. Però entenc que el comerç també és una part important de la ciutat i, és per això que ara ho poso per escrit, no se com integrar-ho tot plegat. És un repte per als governs que es succeiran…..si s’apliquen polítiques més restrictives i es fa pedagogia anticonsumista, algú es queixarà i dirà que per a mantenir un comerç obert, avui dia, calen molts esforços (sobretot els de tradició familiar) i també paguen els seus impostos.

    M’ha donat peu a tot això el teu escrit perquè jo també, a vegades, em sento una outsider en aquest aspecte. Però també penso en l’altra banda i realment m’és difícil trobar alguna resposta que signifiqui equilibri entre les parts. I el cert és que no es pot deixar els comerciants de banda, perquè ells també voten!!

    Potser a algú que l’interessi el tema pot afegir-se al debat i en pot sortir alguna fòrmula màgica que ens ajudi a elaborar un pla de propostes per al sector.

    (ja veus LLuc, potser que no reflexionis tant perquè n’hi ha d’altres que ens hi apuntem de seguida!!)

    lola

  2. Lola,

    Crec que l’article no vol ser crític amb els botiguers que, com és normal, aspiren que aquest mes puguin tenir vendes i acabar l’any amb beneficis. Crec que el comerç, especialment el petit i de barri, s’ha de poder potenciar i fer-ho tot l’any i amb polítiques que no ens portin a grans àrees comercials als afores que acaben afectant molt més que l’enfocament públic i col·lectiu que fem aquests dies. Si enfoquem el debat comercial fem-lo amb la seva globalitat i entenent que els recursos públics els hem de distribuir en molts sentits i que fomentar una voràgine autodestructiva segurament no és la forma més viable.

    Comecem a debatre’n, en tot cas.

    lluc

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s