Ple sota la superlluna

fotospropies20161114201641-10_gDilluns passat, mentre la superlluna pujava per sobre l’Ajuntament, tenia lloc el ple municipal del mes de novembre. Als apartats del govern, pocs punts a l’ordre del dia, ja ens hi tenen acostumats. Aquesta vegada l’excusa podien ser les fires, sempre n’hi ha alguna d’excusa. El més destacable, una ratificació del Servei de Riscos Laboral que es plantejava com un mer tràmit però sembla que ha generat dubtes i recels entre, per exemple, els delegats de prevenció del comitè d’empresa, i l’aprovació definitiva de la regulació de clubs cannàbics. Tant en l’un com amb l’altra vam posar l’apunt crític. En el primer, una abstenció com a prèvia a presentar-hi al·legacions. En el segon, un vot absolutament contrari a una regulació que pràcticament esdevé a la pràctica una prohibició.

La rapidesa de la primera part va fer que aviat passéssim a la primera moció, d’una entitat ciutadana. Un nou exemple de l’éxit que ha significat la incorporació d’aquesta possibilitat als plens tot i les reticències inicials de diversos grups polítics. Ahir era el MUCE, representat per la FAPAC, els sindicats de mestres i professorat i el sindicat estudiantil SEPC. No em puc estar de felicitar la intervenció del representant estudiantil en la defensa de la moció. Quan debatem sobre la baixa participació de l’alumnat al Consell Municipal d’Educació haurem de posar sens dubte aquest exemple. La moció exposava la situació de massificació a les aules de secundària i reclamava la creació d’un nou institut com a primer pas per a solucionar la massificació i avançar cap a una educació pública de qualitat. L’aprovació per unanimitat i el compromís expressat dies abans tant pel Departament d’Ensenyament com pel govern municipal són sens dubte una gran notícia per la ciutat i un èxit del treball conjunt de la comunitat educativa. Tot i així, no podem deixar d’insistir en què anem tard, les previsions que indicaven que aquest nou institut era necessari fa molts anys que són conegudes. Ja al 2008 un acord del Consell Municipal d’Educació determinava aquest objectiu, han passat 8 anys i tant Ensenyament com el govern municipal són corresponsables d’aquest retard.

L’apartat de mocions presentades des dels grups municipals m’atreviria a dir que va tenir un ritme molt similar al de darrers plens. El PP no porta cap proposta, C’s la retira a última hora (sí, això tb es repeteix en diversos plens), ERC i la CUP portem mocions que el govern es mira amb recel i a les quals s’absté o vota que no amb arguments sovint molt fluixos, en el que sembla més una aposta per reduir al mínim la nostra capacitat d’influència des de l’oposició que una altra cosa.

La nostra moció donava veu a les demandes de la Plataforma d’Afectats per l’ICAM i l’INSS (http://paicam.blogspot.com.es/) que denuncien la priorització de criteris economicistes en la gestió de les baixes i altes mèdiques. Una denúncia que no sorprèn a gaire ningú que hagi tingut la mala sort d’haver de recórrer a l’Institut Català d’Avaluacions Mèdiques, i que els porta a exigir avaluacions basades exclusivament en criteris mèdics amb professionals de la sanitat pública i a reclamar transparència en el conveni que vincula aquests dos organismes i l’elaboració d’un document de bona praxi de l’ICAM amb participació ciutadana. Esperem que l’aprovació per la mínima d’aquesta moció a la nostra ciutat així com la bona rebuda que està tenint en altres municipis serveixi perquè es reconeguin públicament aquests dèficits de funcionament i s’atenguin les demandes de la PAICAM prioritzant la salut dels treballadors i treballadores als interessos econòmics d’empreses i institucions.

Al torn de precs i preguntes, aquells que diuen que es preocupen per les coses importants i que interessen a la ciutadania van donar voltes i més voltes al fet que la bandera espanyola desaparegués durant uns dies del terrat de l’Ajuntament. Des de la CUP-Crida per Girona vam reivindicar l’acció com a gest de solidaritat amb la nostra companya Montse Venturós i amb totes i tots aquells que estan perseguits per la justícia per complir amb el mandat democràtic del seu poble. Ho vam fer aleshores i ho farem sempre que calgui.


Laia Pèlach  Laia Pèlach Saget


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s