Crònica 28. Un pressupost qualsevol

Ahir hi vam tornar. A dins de la sala de plens vam debatre sobre el pressupost de la Diputació pel 2017. En l’explicació de vint minuts del vicepresident Noguer hi va haver poques novetats. Uns comptes continuistes, perfectament adaptables a qualsevol moment històric de la institució, amb un increment d’1 milió d’euros a la partida pels municipis per poder garantir que no esvalotem l’aviram. Heus ací el titular. Tanmateix, una anàlisi a fons dels comptes, com vaig provar de fer en nom de la CUP, ens situa en un escenari molt menys confortable del que exposava el també alcalde de Banyoles, conegut darrerament pel dispendi del Banyolí de l’Any
ple_dipu

En primer lloc, perquè malgrat l’explicació de simple gestor que va fer el senyor Noguer, ell mateix no va poder negar la profunditat política dels números i la prioritat que té el PDECAT d’apostar pel turisme com a aposta única a nivell de demarcació. Posem-hi dades. Mentre l’aportació al Patronat de Turisme creix en més de 600.000 euros respecte el 2016, la partida per Dipsalut, òrgan encarregat de donar suport a les polítiques socials, s’estanca. Uns comptes volgudament antisocials que van tenir el suport de tots els grups (PSC-ERC-IdS) excepte la CUP just el mateix dia que es parlava i no pas poc de la mort de l’àvia de Reus després que li fos tallada la llum i, per tant, de la pobresa energètica. Una pobresa energètica que afecta més del 13% de persones a Catalunya i que és un fenomen derivat directament d’un sistema capitalista que, per exemple, fa que en els últims anys les famílies cada vegada hagin de destinar més recursos a fer front a les factures de subministres bàsics mentre els ingressos no incrementen. Més aviat el contrari. Sí, desigualtats de classe.

Però és que els 600.000 euros extres destinats a turisme els podem comparar també amb l’increment nul que s’ha destinat a altres partides de promoció econòmica. És a dir: ja no és que l’aposta sigui una: el turisme, sinó que és exclusiva ja que altres sectors econòmics gironins no veuen cap canvi positiu respecte el 2016. Així de clar. I tot, mentre en l’àmbit de cultura s’aposta estratègicament per mantenir la línia de festivals com a marca de la casa i prioritat absoluta. Dels pressupost cultural de la Diputació, més d’1,3 milions d’euros van destinats a festivals, alguns de coneguts i estiuencs, mentre no són pocs els artistes gironins, de base i que proven d’impulsar les seves carreres, que continuen tenint problemes per poder sobreviure desenvolupant la seva creativitat. És un model. Legítim encara que no compartit. Un model polític que prioritza la política de focs artificials, imatge i sobretot turisme. I la resta? Ja vindrà. O no. És clar, en tot cas, que no sembla una prioritat.

En segon lloc, aquest és un pressupost que manté l’estructura ideada per l’actual govern en què les partides destinades a òrgans de govern i despeses per a grups polítics es mantenen a nivells fora del que seria normal (3 milions d’euros – més d’un 2 per cent dels comptes). Des del nostre punt de vista, a això s’hi suma el fet que es mantenen partides nominatives, designades a dit, que són excessives i sobre les quals es fa una tasca de control i de justificació menor que les que operen a través de concurrència pública. En aquest sentit, cal recordar que només el President de la Diputació té prop de 3 milions d’euros anuals per decidir, segons el seu parer, en què invertir-los. Tot un model que no compartim ni compartirem. És clar que no. I per això, entre d’altres, ahir vam votar NO al pressupost i ens va sorprendre el SÍ que van fer la resta de grups de l’oposició bo i sabent que la majoria absoluta del Govern feia que, fos quina fos la votació, els comptes tirarien endavant.

Finalment, aquests comptes presentats pel PDECAT presenten altres mancances. Moltes. A nivell de Medi Ambient, per exemple, es queden curts i segueixen sense afrontar el debat sobre quina és l’aposta de la corporació en aquest àmbit. Així mateix, pel que fa a la participació i la transparència tan sols hi ha una partida d’uns 200.000 euros que representa un 0’16 per cent del total i, si repassem totes les partides, podrem comprovar que a excepció de la millora del XALOC, organisme relacionat amb l’Hisenda Pròpia, no hi ha res que faci pensar que l’any vinent és any de ruptura. Per això, parlo de pressupost qualsevol. Perquè en comptes de preveure suport als municipis pels mesos que vindran, que haurien de ser portadors de noves i llibertats, el pressupost de la Diputació se centra, de nou, en gestionar un any qualsevol. Allò que popularment es coneix com «El dia de la Marmota».


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s