Girona: què esperes?

Ahir va fer dos anys que de desenes de milers de gironins i gironines van participar a la consulta del 9 de novembre. Aquell dia vam veure cues desbordant instituts, una desobediència exemplar al Tribunal Constitucional i una voluntat àmplia de transformar el nostre país cap una República. A la ciutat dels quatre rius, com la que més. L’efemèride ha passat bastant desapercebuda tant a nivell de país com a nivell de Girona. Però no és només que l’efemèride hagi quedat arraconada, sinó que des de fa mesos (segurament des que en Carles Puigdemont va deixar de ser alcalde), el govern de la ciutat ha sigut incapaç de liderar iniciatives i projectes que des del municipalisme complementin el procés de ruptura engegat al carrer, amb les mobilitzacions dels últims anys, i al Parlament amb l’acord pel referèndum.

madrenas_puig

Restem a l’espera. Ni endavant ni endarrere. Quiets com uns estaquirots, Girona no ha fet cap proposta per aquests mesos que vénen. L’ajuntament i l’alcaldessa no han promogut actes, ni espais de trobada, ni propostes d’acceleració, debat o transformació que complementessin el ritme d’entitats i Parlament. No ens movem. No ideem. No provem res de nou. Tot està per fer. A Girona tenim unes condicions òptimes per ser impulsors de cimeres, trobades, decisions democràticament indiscutibles alhora que generadores de nous escenaris i un llarg etcètera però l’alcaldessa Madrenas prefereix esperar. Esperar malgrat queden 10 mesos per fer el referèndum i no hauríem d’estar perdent ni una sola ocasió per fer passes des de tots els fronts. Una proposta que no és ni molt menys contradictòria amb una bona gestió de la ciutat o amb treballar col·lectivament a nivell de país per objectius comuns. Es tracta, tan sols, de tenir iniciativa. Una iniciativa que fa temps semblava que mig teníem i que ara brilla per la seva absència.

Perquè parlo, en aquest cas, del Procés democràtic cap a la independència, però podria referir-me també a temes com ara la solidaritat i la cooperació internacional on tampoc hem ofert solucions o propostes innovadores en un moment extremadament necessari com l’actual. I podríem seguir també amb temes més estrictament locals com l’educació, la cultura o joventut on seguim sense cap mena de guia clara sobre el model que volem impulsar a Girona. Aquesta ha sigut una setmana de xoc a nivell mundial amb l’elecció de Trump, la constatació que la societat es mou en l’aval a retòriques misògines, feixistoides i racistes i hem d’entendre que des dels espais més propers, les viles i ciutats, tenim molta responsabilitat en generar les polítiques que ajudin a bastir un model completament diferent a aquell. Fa anys que anem una mica a l’intempèrie però aquest 2016 la situació ja és realment preocupant. Nedem sense direcció. La gestió per la gestió. Ara bé, amb una campanya comunicativa permanent. Apunt: l’àrea de comunicació és la que més ha crescut des que va entrar Convergència a l’alcaldia.

Paral·lelament, però, perdem oportunitats. Crec fermament que Girona té un context òptim per explorar alternatives de gestió, propostes de recorregut que ajudin a aprofundir en la radicalitat democràtica, l’aposta per les polítiques públiques en l’àmbit social i, també per erigir-nos en una capitalitat del municipalisme que treballa per una República catalana. Els vots, els electes, la mobilització i el sentit general el tenim. Molta gent hi treballa. Ens manca, però, una peça clau i és la voluntat de liderar, de proposar i de creure’s el paper. I ara per ara, això no ho tenim. Ho haurem d’exigir a l’alcaldessa.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Un pensament sobre “Girona: què esperes?

  1. Si la sr. Clinton hagués sortit elegida, la societat també es mouria “en l’aval a retòriques misògines, feixistoides i racistes”?
    Poca cintura democrática veig en la majoria d’analistes i experts (inclossos vosaltres els polítics). Començant per falsejar el programa electoral (o sobre la mateixa persona).
    Sembla ser que per alguns la democracia és correcta sempre i quan els resultats siguin els que ells creguin corrcetes.

    Ves per on que potser els tractats de comerç internacional, i la mateixa OTAN, serán desmantellats pel sr. Trump. Malgrat l'”esquerra”! Un bon acudit [heterodox].

    Atentament

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s