Pla Integral de Sant Narcís, un calaix massa pendent d’obrir

Ara farà un any Girona va viure un ple extraordinari a la Plaça del Vi per debatre sobre el reivindicat Pla Especial de Sant Narcís, una eina que ha de servir per impulsar una recuperació i dinamització d’aquest barri del Sud de la ciutat. Aquell ple es va convocar gràcies a la petició de vuit regidors de l’oposició, els el de la CUP-Crida i els del PSC, aquests últims ara a l’equip de govern. El ple, doncs, es va fer a petició d’una part de l’oposició que reclamava que el debat sobre Sant Narcís i les eines que han de permetre reactivar un barri condemnat amb les obres del TAV i la política excessivament centralista de l’actual equip de govern fossin una prioritat de legislatura. Aquell dia ja vam expressar que malgrat el procediment no havia estat suficientment pactat amb els veïns i veïnes del barri i que, per tant, fèiem autocrítica, enteníem que el ple permetia que es parlés de solucions pel barri de Sant Narcís amb totes les formalitats necessàries. Hi donava dimensió de ciutat. I així va ser (podeu consultar l’acta del ple aquí).

Girona Fotos del barr de Sant Narcís de Girona, amb les seves característiques cases amb jardinet. Un model diferent a Girona.
Girona Fotos del barr de Sant Narcís de Girona, amb les seves característiques cases amb jardinet. Un model diferent a Girona.

De tot aquell debat, crec que és important de ressaltar que en va sortir un text de tots els grups, unitari, per treballar per Sant Narcís. El text deia que es crearia una comissió amb els grups municipals, tècnics i entitats i participació veïnal que redactaria el Pla Integral de Sant Narcís. Però més important encara és repassar els compromisos del Govern aquell 16 de novembre de 2015. Deia Carles Ribas, el seu portaveu: «I això és el que farà l’equip de govern: quan hi hagi hagut el resultat de la taula ens n’anirem a Sant Narcís i el posarem en evidència de tot els ciutadans de Sant Narcís i el debatrem allà. I d’allà ha de sortir un procés de participació que permeti a tots els ciutadans poder decidir si troben bé allò que la taula ha anat configurant.» Tot seguit l’alcalde Puigdemont contiuava: «Hi haurà un ple extraordinari, tal com ens hi varem comprometre, en les condicions i circumstàncies que havíem pactat tots. I hi haurà un grup de treball que treballarà, que recollirà la feina de la taula per elaborar això que en diem pla integral –no ens barallem pel nom–, entenem el que estan demanant. Entenem que, per un costat, hi hagi una eina urbanística, que hi ha de ser (…) Però que ha d’anar molt més enllà que una eina urbanística, i tant que sí. I que ha de recollir iniciatives que estan ben valorades pel barri –ho han dit els seus representants– (…) i que ho hem de presentar amb els veïns i els hem de demanar que ens ajudin a millorar-ho i que si cal ho validin amb la seva participació. És clar que sí.» .

Un any després, Carles Ribas continua essent portaveu del govern, Marta Madrenas ha substituït Carles Puigdemont al capdavant de l’alcaldia gironina sense moure ni un pèl les seves polítiques i Sílvia Paneque (PSC), una de les impulsores del ple extraordinari, és Tinent d’Alcalde gràcies a un acord sociovergent. Tanmateix, malgrat les paraules i tot el que es va dir ara fa un any, el Pla Integral continua ben aturat i el ple promès per Puigdemont ni tan sols s’intueix a l’horitzó. Cert és que es s’han fet tres reunions amb veïnat i partits, una just després del ple, una quan va començar l’accidentat alcalde Ballesta i una sobre el Finger de l’estació del TAV, però el projecte de pla continua sense ser discutit ni a nivell de barri ni a nivell de ciutat. A l’oposició no n’hem tingut cap notícia, per exemple, durant aquests 365 dies. Ni de terminis ni de contingut. La part urbanística de l’assumpte, que tèoricament ja fa anys que està ideada en un projecte presentat per un equip d’arquitectes, continua endreçada en un calaix. I així es perpetua la idea que no cal fer res o, si més no, que malgrat els discursos, els barris no són prioritat d’aquells que avui comanden la ciutat.

Ara fa un any, els cupaires vam haver de sentir de tot per part d’un Govern que defensava que ja ho tenia tot a punt i que no entenia a què treia cap l’extraordinarietat del ple. En aquell moment, des de la humilitat que procurem practicar vam fer un vot de confiança però vam demanar celeritat i ni un pas enrere. Un any després, no és que jutgem nosaltres els fets és que ho pot fer tot Girona. I Sant Narcís més.


Laia Pèlach, Lluc Salellas      Laia Pèlach i Lluc Salellas


Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s