Marrecs: 20 anys en plural i col·lectivament

Aquest mes d’octubre ha sigut intensament casteller pels gironins i les gironines. D’alguna manera ho és cada any perquè el primer diumenge de Fires tenim una actuació castellera de primer nivell a la Plaça del Vi però el vintè aniversari dels Marrecs ha convertit aquest mes en unes setmanes castellerament molt viscudes. Faig referència, evidentment, al pregó divers, cultural i social amb algun deix irònic i ball final de plaça amb mocadors alçats que la colla ens van oferir divendres passat. Però també a l’espectacular actuació al Concurs de castells de Tarragona, a la festa de vint anys de colla a la seva nau d’assaig rere la Coma Cros saltenca, als assajos multitudinaris viscuts per l’intent del 3 de 9 i el pilar a les escales de la catedral així com el 3 de 8 i el pilar de 6 carregat dins la catedral gironina.

Ajuntament de Girona
Ajuntament de Girona

Alguns d’aquests esdeveniments he tingut la sort de veure’ls en directe. I m’ha agradat poder-hi ser. La gent que em coneix ja sap que de cultura popular vinc de la gran família dels diables (de l’Onyar) i el foc però reconec que aquest octubre ha servit perquè alguns poguéssim fer un pas endavant en la descoberta dels castells i també de la colla dels Marrecs. Una colla que demostra dia rere dia una capacitat col·lectiva i de perseverança envejable. Amb aquests vint anys, Marrecs ha aconseguit que una terra que era erma de castells sigui avui un indret més de la geografia catalana on els castells es gaudeixen i es comencen a sentir com a propis. La Plaça del Vi n’era un símptoma diumenge passat: vibrava de forma especial amb l’intent de la gesta del 3 de 9 per part dels saltencs i això, evidentment, és gràcies a la capacitat que ha tingut la colla per mostrar-se de forma humil, variada i col·lectiva alhora que connectava amb la societat gironina.

Avui la paraula «Marrecs» ha guanyat respecte i dimensió entre els gironins i les gironines. Nascuts , crescuts i habitants de Salt, el projecte s’ha fet gran i avui podem dir que molta gent s’hi identifica més enllà de si els dimarts i divendres pot anar a assajar. És, com deia, gràcies a la seva tasca, transversalitat, capacitat de superació i voluntat de creure que col·lectivament tot és possible, que Marrecs s’ha guanyat tot el pes social i cívic que li reconeixem. I sí, dels castells se n’ha fet un ús excessiu per elaborar metàfores en discursos de tots els estils, però en un moment on el mantra que impera és el del mite fals de l’emprenedoria i el de cadascú s’espavila pel seu compte com a sortida a un sistema fallit, no pot deixar-me d’emocionar veure que una expressió cultural amb uns valors antagònics pren cada cop més cos.

Ara toca un repòs merescut. La temporada s’acaba quan la fred arriba de debò però segur que d’aquest mes (i any) de celebració en quedarà un pòsit que no s’esborrarà a la memòria de molts. Només podem estar agraïts a la gent que forma part de la colla, que de forma anònima, col·lectiva i sense cap més motivació que voler-hi ser per viure-ho, gaudir-ne i fer-ne viure i fer-ne gaudir, empenyen un projecte com el de Marrecs. No tinc clar si les enxanetes toquen mai el cel amb la mà, però estic convençut que la gent de Marrecs ens ensenya com tocar de peus a terra i veure que els impossibles són cosa del passat. Gràcies pregoners. Gràcies pregoneres. Sempre amunt.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s