Crònica 27. De salvar el Parc i passejar pels camins de ronda

De la Costa Brava al Parc Tecnològic. De les subvencions a les esglésies a les factures que sorprenen quan les revises. Un ple de la Diputació dóna per molt, per fer política i també perquè el Govern rendeixi comptes amb la ciutadania. I en aquesta tessitura és on provem d’excel·lir mes rere mes des de la CUP a l’ens supramunicipal gironí. També aquest dimarts 18 d’octubre que arribava enrarit per l’encreuament d’acusacions de les institucions públiques gironines al voltant d’un Parc Científic del qual se n’ha parlat massa poc durant massa temps. I ara tot són presses, nul·la revisió i zero autocrítica. I així anem. A les palpentes amb una Fundació Privada que reclama gestos i més gestos a les institucions públiques (la FOEG i la Cambra de Comerç, membres de la mateixa, no hi posen ni un euro) però que veta l’accés a les reunions a un Diputat de la CUP de la Diputació malgrat aquesta n’és també patrona. I tot en un context en què l’exigència és que la Diputació havia d’aprovar destinar 6 milions d’euros a la Fundació en els propers tres anys encara que això signifiqui que l’ens públic hagi d’endeutar-se per no haver de reduir altres partides. El vot negatiu de la CUP de dimarts a la proposta de 6 milions pot haver sorprès a alguns i per això us vull deixar la intervenció perquè n’escolteu els raonaments. Una argumentació que no és en cap cas contradictòria amb el fet que considerem positiu i interessant que el Parc continuï però que entenem que en la proposta de «salvament» treballada no es compleixen els mínims ni les formes que l’administració pública ha de garantir en tot procediment.

El tema estrella del ple de dimarts va estar acompanyat, com deia al principi, d’altres menys reflectits als mitjans però igualment interessants. Un exemple són els camins de ronda. Els gironins que no s’estimen els camins de ronda de la Costa Brava es deuen poder comptar amb els dits de dues mans. Per això, la votació per donar suport a la Candidatura perquè aquests camins siguin declarats Patrimoni Material de la Humanitat per la UNESCO era un dels punts que es preveia amb més consens al Ple de la Diputació de dimarts. I així va ser. Tanmateix, en l’argumentació dels grups hi va haver matisos. Nosaltres, per exemple, vam ressaltar que ens els apreciàvem com ningú però no ens vam poder estar de dir allò que també pensen milers de gironins i gironines: els camins de ronda no tenen la força, la bellesa i l’esperit que la natura ens havia regalat a la Costa Brava a causa de la construcció desproporcionada i l’especulació constant que el final del Franquisme i els partits sorgits del règim del 78 van impulsar. I que, de fet, han seguit impulsant fins els nostres dies més enllà de si se n’han endut o no el tres per cent. Recordatoris que val la pena fer perquè sovint cal resseguir la història per contextualitzar com hem arribat fins aquí i, sobretot, per entendre perquè aquesta candidatura a la UNESCO pot no tenir el recorregut esperat.

parc

Una història que inclou també milions d’euros que la Diputació ha destinat a reformar edificis de l’església catòlica a les nostres comarques. Aquest mes, per exemple, s’han destinat cap a 100.000 euros extres per subvencionar les rehabilitacions d’ermites i rectories, propietats privades, que malgrat s’afirma que existeixen convenis, es mantenen la majoria d’elles amb usos excessivament privatius des del nostre punt de vista. L’ermita del Mas de Sant Feliu de Viladamat, inclosa en d’altres ocasions, és un cas de subvenció pública per una ermita que no té accés públic que conec a nivell personal però de queixes en aquest sentit n’hi ha i moltes. Un dels més coneguts és el de la Catedral de Girona que després d’aportacions milionàries de diner públic va decidir que calia pagar una entrada per entrar-hi. Uns diners que van exclusivament a les butxaques del Bisbat, que no paga IBI, sense tenir en compte que aquell espai s’ha mantingut i millorat gràcies també al suport de tots els ciutadans, independentment de les seves creences. Diners públics per restauracions que acaben tenint usos fonamentalment privats. Un model que caldria, sens dubte, alterar per poder fer combinable la restauració dels monuments amb l’increment dels usos públics.

Finalment, el ple de dimarts va servir també perquè poguéssim exposar els nostres dubtes davant del model que permet que el Cap de l’Oficina de Difusió de la Diputació viatgi per tot Europa amb el Patronat de Turisme de la Costa Brava quan aquest ens ja té la seva pròpia estructura tècnica i a més rep més de 5 milions d’euros anuals (el 90 per cent del pressupost) de la mateixa Diputació. Una situació «curiosa» si hi afegim el fet que durant anys la targeta del Cap de Difusió de la Diputació ha servit per assumir els costos de desenes d’àpats de costos d’entre 20 i 100 euros per barba en alguns restaurants de luxe a la majoria de capitals europees. Uns àpats que han comptat amb una colla d’invitats i que, teòricament, haurien de ser assumits pel Patronat però que, a través de la targeta eren assumits per la Diputació. Clarobscurs de pràctiques antigues que hem mostrat amb algunes factures i amb d’altres documents que anirem fent sortir a la llum pública. I ja que parlem d’àpats no ens podem deixar el «Banyolí de l’any», un acte estrictament local com s’afanyava a recordar el Vicepresident i alcalde de Banyoles, Miquel Noguer, però que rep 8.000 euros de subvenció directa de Presidència de la Diputació que s’utilitzen per subvencionar els àpats dels convidats a la festa. Així qualsevol monta una farra. Fa uns dies parlava amb el Diputat de Govern d’Acció Social i em reiterava que no tenia previsió que el seu departament tingués un increment de partides pel pressupost del 2017. L’argument serà segur que si s’augmentava no es podria quadrar un pressupost amb la resta d’àrees però el cert és que quan un veu les muntanyes (i els camins) que es mouen a través de la voluntat política es torna de cop i volta molt més escèptic amb les explicacions que “a o b” no es pot fer. Com sempre, qüestió de prioritats.


lluc  @llucsalellas


Advertisements

Un pensament sobre “Crònica 27. De salvar el Parc i passejar pels camins de ronda

  1. Molts temes, massa a comentar per no fer un escrit interminable, així que em centraré en un sol tema: NO als ÀPATS pagats. Ni a 20, ni a 100 euros. No i punt si aquests no són en concepte de dieta en un desplaçament forçat de causa major laboral i en aquests casos, 12-15 euros per menú de diari i 18-20 de festiu i punt, com qualsevol treballador.

    Sigui en la Diputació, sigui l’Ajuntament, o sigui en organismes que siguin d’àmbit públic, o costejats amb diners públics (com les Universitats), s’haurien d’eradicar els “àpats de negoci”, siguin esmorzars, dinars, sopars, o similars.

    Contenció. No pot ser que els mateixos organismes que gestionen beques menjador, beques d’extraescolars i ajudes a persones i famílies pobres, sense arribar a tots els qui ho necessitin, malbaratin diner públic en àpats totalment innecessaris. S’hauria de fer pública la relació d’àpats – preu – motiu de tots els que paguem els ciutadans a la Diputació, ja que específicament parleu d’aquest organisme, perquè els ciutadans valorem com es gasten o malgasten els nostres diners.

    Les reunions i les presentacions s’han de fer en horari laboral i sense despeses extres.

    Els claustres mensuals de professors es fan en un restaurant de 25 euros per cap? Es paga un càtering de piscolabis a cada reunió de pares que es convoca en un centre escolar? Les entrevistes amb els tutors es fan en un “esmorzar” de treball entre els tutors i cada família? No cal i seria vergonyós que passés, la gent posaria el crit al cel si en un diari sortís que els claustres de professors es fessin en un restaurant, però passa en altres organismes, surt la foto a la premsa d’aquests àpats i la gent ho viu amb total naturalitat. Poso aquests símils perquè em dedico a l’educació però amb aquests exemples ja ens entenem. L’abús es viu amb naturalitat i això és el pitjor, sort que ho poseu sobre la taula i feu reflexionar els que estan disposats a fer-ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s