Alcaldessa de Girona: res a celebrar

Som 12 d’octubre. Primera hora. Avui a l’Estat espanyol és un dia «festiu» perquè es commemora l’arribada del vaixell de Colom a terres americanes l’any 1492 i el conseqüent inici de l’imperialisme en aquell racó del món. A més a més, històricament les institucions de l’Estat i diversos moviments polítics han aprofitat la data per ressaltar l’espanyolisme autoritari i més recalcitrant que existeix (i persisteix). El que condemna amb la boca petita els quaranta anys de dictadura i continua l’obra del genocidi cultural amb les llengües i cultures minoritzades. El que és capaç de tot perquè un poble no pugui expressar la seva veu. Avui ja no se celebra «El Día de la Raza» però les seves herències són ben presents en discursos, actes i manifestacions diverses. Tot un món que ens queda lluny. Molt lluny. Simbòlic però també literal. Un món que no ens representa i que se’ns imposa.

fernandezdiaz
Foto: ARA

Nosaltres preferim beure de l’antagonisme a aquesta representació antiga i ridículament imperial. Som els dels drets dels pobles, de les comunitats indígenes i de la pau. Els de l’horitzontalitat, la democràcia i que no necessitem jutjats que a última hora dictin sentències condemnant decisions de governs electes acordades amb treballadors i treballadores. No ens agraden ni les desfilades militars a les casernes ni podem oblidar la simbologia i els noms que aquests espais encara tenen en honor a figures que hauria de fer vergonya reivindicar. Les cabres ens agraden al seu espai natural, Perejil era una xarlotada i som conscients de la feina que tenim a les viles i ciutats. Sí, des de la normalitat i la humilitat de creure que els gestos també determinen la política i el relat que modela la societat. Per això, aquest matí els regidors i les regidores de la CUP-Crida per Girona anirem a treballar a l’Ajuntament. Com també faran moltes persones que ja sigui perquè el seu gerent els ho permet o perquè s’autoorganitzen avui faran una jornada laboral normal. Amb normalitat i sense traïdoria.

I no és cap estripada. Ni molt menys. És un exercici de normalitat democràtica en un país que ha dit prou al Règim del 78 i les seves condicions. Del vent del 78 molts van entendre que els tocava baixar el cap i aguantar desfilades el 12 d’octubre. Ara, amb un context completament diferent això ja no hauria de ser així. Per això es fa incomprensible que l’alcaldessa de Girona, fervent defensora del Procés i present a l’executiva de l’AMI, vagi a l’acte institucional de la Guardia Civil. I ho faci «convençuda», segons diu. No podem compartir la decisió ni, encara menys, el convenciment. I ho diguem avui i ho direm demà. No podem compartir que participi d’un acte d’exaltació d’una «pàtria» que impedeix de forma reiterada el dret a l’autodeterminació, d’un acte de legitimació d’un cos policial que no ha demanat mai perdó per totes les barbaritats comeses envers a milers de catalans durant la Dictadura ni tampoc per les tortures practicades a desenes d’independentistes ja en democràcia. Un cos que a Girona, fins fa ben poc, mantenia una àliga franquista de dimensions descomunals dins la seva caserna. Un cos dels quals els seus comandaments ja han dit com actuaran el dia que el poble català practiqui la desobediència.

No. Aquesta no és l’alcaldia que volem. Aquella que volem és l’alcaldia que es creu el canvi, que lluita per transformar rutines i maneres d’entendre les festivitats. Un lideratge que cerqui fórmules per normalitzar el fet d’anar a treballar un dia com el d’avui en la línia de l’objecció de consciència tant àmpliament reivindicada. Que s’afegeix a la desena de municipis de les comarques gironines que ja han fet el pas. Que exerceix de capital, de punt de referència dels drets, les llibertats i la voluntat de construir noves festivitats per recordar. Una ciutat que s’allibera de jous imposats, que avui ja no desperten cap espai comú entre gironins i gironines. Una ciutat que s’atreveix a dir que no comparteix els valors de l’imperialisme i de la hispanitat, entesa com una marca d’imposició d’un projecte nacionalista i centralitzador. Fa temps que sentim a dir allò que «els polítics haurien de donar exemple» i crec que és precisament això el que reclamem a Marta Madrenas, que avui doni exemple, vingui a l’Ajuntament i treballi perquè aquest sigui un «dia normal», perquè no, avui 12 d’octubre no tenim res a celebrar.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s