Parc Científic: quo vadis?

Tot feia pensar que avui tindríem notícies sobre el futur del Parc Científic i Tecnològic de Girona. Finalment no. Però l’agenda deia que avui havíem de conèixer si la Fundació actual resisteix o no i si es considera que l’operació dels últims anys, amb concurs de creditors inclosa, serà el principi d’un futur net i clar o les ombres i els dubtes persistiran. En els últims dies, el President de la Diputació i l’alcaldessa de Girona s’han afanyat a dir que els diners per invertir hi són i que tan sols es tracta de trobar el moment i la fórmula que no alteri la llei. Tanmateix, poca gent s’ha posat a debatre sobre com hem arribat fins aquí o quin hauria de ser el model del Parc en el futur, i més si alguns es plantegen posar-hi 10 milions d’euros. Com veieu no parlem pas d’engrunes i, per tant, de silencis n’hi hauria d’haver pocs.

parc-cientific

El Parc Científic i Tecnològic es va impulsar fa prop de 15 anys a través d’una Fundació on la Universitat de Girona hi té un paper predominant però on també hi trobem l’Ajuntament de Girona, la Diputació de Girona, la patronal empresarial FOEG o la Cambra de Comerç. El seu cost s’enfila als 47 milions d’euros. Avui, però, només es parla dels actors públics a l’hora de posar recursos en el Parc. La Cambra i la FOEG, com és molt habitual, participen dels espais decisoris però no hi aporten ni hi aportaran recursos. És aquella estranya connexió público-privada a la qual tothom ja diu està acostumat però que si mires amb perspectiva només t’entren dubtes. Avui sabem que les institucions públiques es disposen a posar uns diners per salvar el Parc Científic. El que ningú ha sabut explicar encara és perquè la Diputació ha de posar-hi 6 milions en concret, tenint en compte que no té competències en recerca ni coneixement, ni tampoc perquè la xifra de l’Ajuntament de Girona són 2 milions. Sembla que tot plegat sigui fruit d’una suma sense gaire fonaments que no té en compte tampoc el futur i la necessitat dels pressupostos d’aquestes mateixes institucions.

No em malinterpreteu. No dic pas que el Parc Científic hagi de convertir-se en una mena de «poble» abandonat del Far East Gironí, prou maltractat històricament com mostra la quantitat d’anys que s’han necessitat per fer una passera per creuar el riu. Però sí que crec que és just que debatem què ha de ser aquell espai en els propers vint anys i més si hi posem una quantitat considerable de recursos públics com està previst després que la mala gestió dels seus 10 primers anys faci que ara haguem de sortir tots al seu rescat. Per què la pregunta em sembla ben lògica: els líders del projecte en els seus inicis que va comprometre un deute inassumible quina responsabilitat han assumit en tot plegat? Cap ni una. Silenci i pilota endavant. Com és que els informes econòmics assenyalen que només l’any que ha entrat l’administració concursal s’han complert uns mínims de rendibilitat i sostenibilitat, gràcies a la reducció de personal bàsicament, però aquí ningú ha aixecat la mà? I sobretot, quines garanties tenim que a partir d’ara amb els mateixos actors i sense un anunci de fons de canvi de filosofia l’actitud i els resultats seran substancialment diferents?

Malauradament ja no és cap novetat descobrir com aquells que es deien els millors gestors del país han acabat essent els principals responsables que l’administració pública amb els impostos de tots i totes haguem de sortir a rescatar les seves malifetes. Ara bé, el que sobretot caldria és tenir clar què en farem del Parc Científic i Tecnològic. Avui el la Fundació que el regeix, no pas les empreses i les persones que hi treballen, funciona com un gestor de metres quadrats que es dedica a llogar-los a un preu molt reduït per ajudar a projectes que comencen o que volen cooperar. La previsió és que els preus del lloguer pugin per fer sostenible el Parc però a part d’aquesta gestió i de mantenir l’existència de l’espai, què volem que sigui el Parc? No hauríem de provar de centrar-nos en donar-li un valor afegit, una centralitat i quelcom a mig termini més enllà de la gestió d’espais? Els primers 10 anys del projecte podem qualificar-nos de desgavell i de carretera de corbes permanent. Ara, l’administració pública en surt al rescat, vol fer-hi una inversió, altra vegada, descomunal. Però, més enllà del funcionament i d’evitar que allò quedi tancat i barrat, sabem si realment serà sostenible i tenim un projecte per què no esdevingui un simple fer per fer? Personalment són preguntes que em faig i que no veig els responsables del moment responent-les enlloc. Els documents que fiscalitzen la gestió i analitzen el futur no són esperançadors. I així, es fa difícil imaginar un futur gaire millor. Sincerament.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s