Crònica 26. De militars i fundacions

Aquesta setmana la Diputació de Girona començava el curs polític amb el ple ordinari del mes de setembre. Ja m’imagino que no us heu sentit gaire interpel·lats per allò que hi passava, però el cert és que ens vam reunir i es van passar a aprovació alguns punts relacionats amb convenis amb pobles per finançar calderes de biomassa o amb concursos del departament de cultura. A part d’això i de validar, amb l’abstenció de la CUP, els comptes de l’any 2015, el cert és que el debat es va centrar en dos grans punts des del punt de vista cupaire.

militar

D’una banda, en el fet que el Govern de la Diputació afirma (sense vergonya) que no té cap acta de les reunions de la Fundació d’Orquestra de Cambra de l’Empordà de la qual en va ser patrona durant anys. Sí, sí, l’ens local més important de les Comarques Gironines no pot accedir a actes d’una Fundació on hi enviàvem representants polítics de tots els colors i hi abocàvem prop de 100.000 euros anuals de diner públic. La pregunta, més enllà de la constatació que ens hem saltat tota normativa, sembla lògica: si no hi ha actes, vol dir que no hi va haver reunions? O que es van fer però no hi va passar res d’interessant i que, per tant, els representants dels partits no van complir cap dels requisits que se’ls exigeix com és el seguiment i la fiscalització de l’ens?

Les respostes siguin quines siguin fan basarda. Ara bé, el que és més preocupant és que no tenim cap mena de garantia que aquesta forma perversa d’actuar no s’hagi reproduït de forma sistemàtica en molts dels altres 50 ens dels quals la Diputació en forma part. És cert que hem estirat del fil d’aquesta Fundació a partir del fet que està en un concurs de creditors i que el més segur que és «la broma» ens costi un mínim de 200.000 euros extres de diner públic. Però també puc constatar que en les reunions d’altres fundacions on jo participo com a Diputat poca gent porta els deures fets i la paperassa llegida malgrat aquest hauria de ser el mínim dels mínims. Cert és també que, com a mínim, es recullen actes.

Aquests fets preocupants però van passar sense gaire escarafalls durant el ple. Una disculpa breu de l’actual President, que ja coneixia la fundació de prop quan era President del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, va ser l’únic gest que vam apreciar. I qui dia passa, any empeny. El ple va continuar endavant i a l’apartat de mocions, a proposta de la CUP, amb el posterior afegit d’ERC, vam aconseguir aprovar un text que impulsi la desmilitarització de les Comarques Gironines amb accions com ara la petició que tots els espais en desús (per la CUP també en ús) del Ministeri de Defensa siguin cedits als Ajuntaments per usos civils, que s’exigeixi que els militars no poden fer operacions fora dels seus espais reservats per aquestes mogudes o que es treballi perquè l’exèrcit no sigui en espais formatius com ara l’Expojove.

Una moció que va en la línia dels actes que es faran el 12 d’octubre a l’Alt Empordà i que recull una demanda històrica perquè siguem un territori de pau. Perquè a la Diputació hi seguim fent allò amb què ens vam comprometre: portar-hi demandes del territori, dels moviments socials i també provar d’explicar allò que sempre ha sigut opac. Encara que ni tan sols es dignessin a fer-ne actes. Ningú va dir que seria fàcil.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s