Girona observa Leipzig

Viatjar és sempre un petit plaer. I, des de fa un temps, no puc deixar de fer-ho amb ulls de regidor. Sí, tu, un cop entres a pensar com pots articular una alternativa al model actual de Girona, la veritat és que busques en tots els racons, propostes i aprenentatges per aconseguir bastir una ciutat justa, equitativa i que trenqui les dinàmiques espoliadores. Moltes idees sorgeixen gràcies a col·lectius, persones i assemblees, però a vegades, un cop de realitat d’altres indrets és més que benvingut. Garbellant-ho, prèviament i com no pot ser de cap altra manera, de la imatge excessivament idíl·lica que ens acostuma a quedar d’aquelles ciutats que ens acullen uns dies de desconnexió.

werk2

Bé la qüestió és que el cap de setmana passat vaig ser  a Leipzig, una ciutat de mig milió d’habitants situada al sud de Berlin i que era una de les principals localitats de l’antiga República Democràtica d’Alemanya. Leipzig és també el bressol de Bach i està relacionada amb altres noms imponents de la cultura europea com Goethe o Mendelson. Una ciutat amb història, que havia estat encreuament de rutes i parada i fonda de comerciants. Dues coses em van captivar especialment de la ciutat germànica.

Una és la proposta cultural que hi podem trobar. No és només que existeixi un cor professional de la Ràdio Municipal Pública que formen una setantena de cantants que són treballadors públics, conjuntament amb d’altres estructures de difusió i promoció de tot tipus de cultura, hi hagi equipaments culturals de primer nivell, i la universitat es vegi íntimament connectada amb la ciutat. No és només això que no és pas poc sinó la capacitat que han tingut artistes, col·lectius i associacions per recuperar, amb el beneplàcit i la promoció de les institucions en molts casos, antics espais fabrils per fer-ne centres de cultura contemporània i popular. La cultura com a motor de vida i no pas com a motor turístic i econòmic. Espais recuperats. De la misèria a l’alegria i pensats pels artistes de tota mena i no per atreure més gent, més turisme i enfortir la restauració. Un plantejament antagònic a la proposta que vivim a casa i que, encara que alguns no s’ho deuen creure, funcionava més que bé.

Però si amb la cultura me’n vaig endur aprenentatges, amb la mobilitat no em vaig quedar curt. Leipzig, amb un clima continental, de pocs mesos de primavera i estiu, és una constant de moviment de bicicletes. Milers i cooperant, amb carrils bicis en quasi tots els carrers de la ciutat, tramvies que distribueixen treballadors a centenars i uns cotxes que són l’últim vàlua d’una cadena de mobilitat que perceps a la inversa de la gironina. I és que no és només la voluntat dels propis ciclistes, sinó també el treball públic perquè aquests tinguin espais, com els vianants, i les facilitats per poder aparcar i fer anar els vehicles de dues rodes per a tot arreu. Una voluntat autèntica de tenir ciutats més agradables on, per cert, no s’aposta per tirar tots els edificis antics a terra i fer-hi noves construccions – i especular amb terrenys – sinó per la rehabilitació i mantenir àmplies zones verdes. Quina diferència amb el nostre entorn. Una sacsejada. Benvinguda.

Leipzig no és ni molt menys el paradís. Tampoc volem que Girona ho sigui. Leipzig i Girona són i seran diferents. Però sí que de les descobertes que fem hem de saber endur-nos-en el millor que ens han donat. I ara que em costa treure aquestes ulleres de regidor, no puc evitar pensar com seria Girona si realment prioritzéssim la cultura des d’una perspectiva de base, d’espais per a artistes propis, gestionats per a ells i enfocats a l’art i a la difusió dins la pròpia ciutat i no com a mers reclams turístics. Així mateix, com avançaríem si entenguéssim que el canvi de model de mobilitat per prioritzar vianants i bicicletes (i no per fer nous vials per a cotxes) no és una dèria d’ecologistes sinó un pas endavant pel conjunt de gironins i gironines. Prioritats que marquen ciutats i que les defineixen perquè són el seu dia a dia. Més enllà de grans proclames i festivals. De les rodes de premsa. Aprenem, incorporem i innovem o la deriva ens portarà a una ciutat més hostil.


lluc  @llucsalellas


Anuncis

2 pensaments sobre “Girona observa Leipzig

  1. Interessant veure la ciutat amb aquesta prespectiva. Leipzig prioritza la gent, els veïns. Les bicicletes i les zones verdes, els parcs, sempre m’han sorprés agradablement. És un descans caminar o anar en bicicleta sense haver d’esquivar els cotxes a cada moment. Bon article, per reflexionar!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s